Belén Bueno treballa en el servei de Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana. Graduada en Periodisme i tècnica superior en Gestió Forestal i del Medi Natural, va decidir opositar per ser bombera fa ara tretze anys. A vegades, té la sensació de no haver pres bones decisions al llarg de la seua vida. Tanmateix, no es penedeix d’haver elegit la seua professió, sobretot, perquè el que més l’apassiona és la naturalesa i poder oferir un servei públic. És per això que participa en la vaga indefinida iniciada el passat 14 de setembre. “Sense lluita no hi ha victòria”, afirma. Belén, junt amb les seues companyes, volen aconseguir la dignificació professional de les treballadores, aturar la precarietat i deixar de dependre de l’empresa mercantil Tragsa.
Quin va ser el teu primer contacte en l’extinció d’incendis forestals?
Des de sempre he tingut clar que volia viure en una zona rural i treballar en el medi natural. Per això, fa 18 anys, vaig decidir apuntar-me com a voluntària en el servei de Bombers Forestals de Madrid, on vivia abans de venir-me a Castielfabib, d’on són els meus pares. En aquest petit municipi de la comarca del Racó d’Ademús i després de presentar-me al procés de selecció, vaig treballar durant dos estius a les Brigades d’Emergència. Durant la segona campanya, van publicar la convocatòria per poder realitzar les proves pertinents i poder tindre una plaça durant tot l’any. Amb molta preparació i esforç, vaig aconseguir aquesta plaça i ja fa quasi 13 anys que treballe en el servei de Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana.
Va ser fàcil passar el procés de selecció i aprovar les proves físiques que et van requerir?
Les proves per treballar en les unitats de reforç de l’estiu no van ser complicades. Sí que em van costar més les proves que es requereixen per ocupar una plaça durant tot l’any. Vaig haver de preparar-me molt. Quan les vaig realitzar, demanaven superar diversos exàmens físics. Per exemple, la Course-Navette. Tens 20 metres de recorregut i has d’anar d’un extrem a l’altre en el temps establert i, a mesura que els períodes van augmentant, el canvi de ritme ha de ser major. També vaig haver de realitzar l’anomenada línia de defensa. Amb una aixada havies d’eliminar tota la vegetació en un ample de 50 centímetres fins a tocar sòl mineral.
En els darrers anys, en molts territoris s’ha denunciat que les proves físiques exigides són insuperables per les dones. És necessari establir criteris diferents per aconseguir una major igualtat dins dels cossos?
Quan vaig realitzar les proves físiques, els períodes que t’exigien variaven en funció del sexe i l’edat. És a dir, les dones havíem de realitzar menys períodes que els homes, però el contingut de les proves físiques i teòriques era exactament igual. No tinc molt clara la defensa dels criteris de discriminació positiva en els Bombers Forestals. Pense que aquest treball és majoritàriament masculí, però, sense cap dubte, sé que les dones també podem fer-lo. Tanmateix, hi ha unes diferències biològiques. Per exemple, difícilment tindré la mateixa força que la majoria dels homes. Per tant, si parlem de força, pot ser millor establir criteris diferents, però si parlem de resistència, no.
Quantes dones hi ha ara mateix en el cos de bomberes de la Generalitat Valenciana?
Exactament no ho sé. És un col·lectiu majoritàriament masculí, sobretot, al servei de tot l’any. En les unitats de reforç hi ha més dones, moltes de les quals en llocs de responsabilitat, fet que m’agrada moltíssim. Açò passa, perquè cada vegada a més dones els agrada el sector forestal i aconsegueixen la titulació i la formació necessàries per accedir als càrrecs de comandament.
Has sofert alguna situació masclista al llarg de la teua professió?
Personalment, no he tingut cap experiència d’aquest tipus. Però, sí que tinc amigues, les quals van entrar abans que jo en les brigades de tot l’any, que han patit situacions molt masclistes, sobretot, per haver aconseguit ascendir a llocs de responsabilitat i de comandament. En una unitat d’homes, aquests no estaven disposats a assumir que una dona fora la seua cap i els donara ordres. Hi han hagut homes que els ha costat acceptar que una dona els diguera el que havien de fer, però pense que hem evolucionat en eixe sentit i, ara mateix, almenys a les brigades terrestres, no ocorre. Afortunadament, no he viscut cap situació d’aquest tipus, però s’ha d’agrair la lluita de les bomberes que ens han obert el camí en un àmbit tan masculinitzat.
Algunes de les meues companyes, malgrat que van aconseguir una plaça per treballar durant tot l’any i fan el mateix treball que la resta, signen addendes cada cert temps i cobren menys.
Fa sis dies que vau començar la vaga. Heu convocat mobilitzacions i heu protagonitzat diverses accions de protesta a València. Una de les vostres denúncies és la contractació fraudulenta de la plantilla temporal de l’empresa pública Tragsa. En quina situació es troben aquestes treballadores?
Algunes de les meues companyes, malgrat que van aconseguir una plaça per treballar durant tot l’any i fan el mateix treball que la resta, signen addendes cada cert temps i cobren menys. Açò és un frau de llei. Les treballadores van obtindre la seua plaça, però no tenen un contracte indefinit. Per això, d’una banda, demanem la subrogació de Tragsa a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (Avsre), perquè volem que l’Administració pública, la Generalitat, ens contracte de manera directa. D’altra banda, volem el tercer torn, ja que així una part important de les treballadores deixaria de ser eventual per formar part de la plantilla de tot l’any. Seria una oportunitat magnífica per millorar les condicions laborals.
Reivindiqueu també la segona activitat per les empleades majors de 60 anys. En què consisteix?
Volem que a partir dels 60 anys les companyes d’aquest servei puguen realitzar altres funcions i no hagen d’estar a primera línia de foc. En un incendi forestal, l’esforç físic que hem de fer és extrem, ja que les condicions de treball, temperatura, orografia, pendent, força i resistència són molt dures. Nosaltres ens jubilem als 67 anys i, per això, una de les demandes fonamentals és la segona activitat.
Una altra de les reivindicacions és l’adequació del salari, per què?
Sí. Es tracta d’un augment salarial per tal que es tinguen en compte les noves funcions que realitzem des d’aquest any i que no es basen únicament en l’extinció d’incendis.
És fàcil posar fi a més de 25 anys depenent de Tragsa?
Pense que sense lluita no hi ha victòria. Les nostres reivindicacions són bàsiques i hem de lluitar per aconseguir-les i millorar les condicions laborals. Per tant, espere que la situació dels Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana es resolga el més aviat possible. Pel que fa a la resta de l’Estat, la situació és pitjor que la nostra. Per això, hem de lluitar i treballar, perquè són demandes justes, les quals hem d’aconseguir.
