Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Epifanio Álvarez, pare d’un desaparegut a Ayotzinapa (Mèxic)

"Si els nostres fills estiguessin morts, ja ens els haurien entregat"

| Victor Serri

La nit del 26 de setembre de 2014, 43 estudiants de l’Escola Normal Rural d’Ayotzinapa van desaparèixer a l’estat mexicà de Guerrero quan es dirigien a una concentració. Segons la Procuradoria General de la República, van ser segrestats i cremats en un abocador i les seves restes van ser llançades al riu San Juan. Una teoria que el Grup Interdisciplinari d’Experts Independents (GIEI), creat arran del succés, ha desmuntat en dos informes. El desembre de 2018, amb l’arribada d’Andrés Manuel López Obrador a la presidència del país, el GIEI i altres organismes han reprès les tasques per esclarir un cas que ha sobrepassat les fronteres del país. Per Epifanio Álvarez, pare d’un dels alumnes, darrere del terrible episodi s’oculta la connivència de l’antic govern amb el narcotràfic, fet que situa Mèxic a l’epicentre del mapa mundial de la criminalitat i els abusos de poder.


S’han complert cinc anys d’ençà que el teu fill Jorge va desaparèixer amb 42 alumnes més de l’Escola Normal Rural d’Ayotzinapa, a l’estat mexicà de Guerrero. Què ens explicaries d’ell?

Havia entrat feia poc a l’escola després que el 2013 no passés l’examen físic i això l’obligués a esperar-se un any, durant el qual va aprendre a tocar la guitarra fins a aprovar l’examen. Volia estudiar per ser mestre i ara tindria 24 anys.


Què va ocórrer el dia de la desaparició?

Es dirigia, amb altres companys, als actes commemoratius de la massacre de Tlatelolco, en la qual diversos estudiants van ser assassinats el 2 d’octubre de 1968 a la plaça de les Tres Cultures de Mèxic. Però en arribar a Chilpancingo, capital de Guerrero, van trobar-se que no disposaven de camions de l’empresa amb els quals solen desplaçar-se. Aleshores van anar a Iguala i, per error, van pujar a un autobús carregat de droga. Allà, sembla ser, els van segrestar i se’ls van endur.


Qui els va segrestar?

Tenim indicis que la policia els va lliurar al càrtel Guerreros Unidos, que els hauria matat i cremat en un abocador. Una hipòtesi inversemblant perquè, segons la comissió d’experts, la quantitat de cossos hauria deixat rastre, al marge que aquell dia plovia i els posteriors, 27 i 28 de setembre, molts dels seus mòbils continuaven actius.


Quins obstacles trobeu per esclarir la veritat?

Rebem notícies que busquen desviar l’atenció per demorar la causa. Però el pitjor és que fins ara ningú no ha volgut esbrinar què va passar, perquè els 24 policies que van presenciar els fets i el líder de Guerreros Unidos van quedar en llibertat sense prendre’ls declaració. Gent molt poderosa està impedint que avanci la investigació.


Una de les primeres mesures del nou govern de López Obrador ha estat constituir una comissió presidencial. Què n’espereu?

Confiem que citi a declarar el destacament policial, que, en lloc de protegir els estudiants, va permetre que se’ls ataqués i va entregar-los al càrtel. També caldria interrogar l’aleshores governador de l’estat de Guerrero, els integrants del 27 Batalló d’Infanteria que patrullaven per la zona i diversos funcionaris vinculats al govern d’Enrique Peña Nieto.


Des de llavors, com us heu organitzat les famílies per denunciar la situació?

Hem fet pinya amb la resta de la comunitat educativa i, a través d’un grup d’advocats i quatre entitats independents, rebem assessorament per vehicular les nostres demandes. Ens ajudem per mitigar el dolor i mantenir-nos actius, si bé és cert que algunes famílies s’han retirat per por o, senzillament, perquè no tenen recursos per implicar-s’hi més temps.


Heu pensat on poden estar els nois?

L’episodi d’Ayotzinapa ha permès destapar altres casos de fosses amb gent assassinada

Algunes famílies creiem que el càrtel els té captius perquè recol·lectin i distribueixin la droga. De fet, hem conegut altres joves raptats per aquestes organitzacions a qui se’ls ha obligat a realitzar tasques similars, un dels quals va escapar-se i va relatar el suplici que suporten en mans del narcotràfic.


L’episodi d’Ayotzinapa pot marcar un abans i un després en la política de Mèxic?

De moment ha permès que es destapin altres casos, ja que a mesura que s’ha explorat Iguala i les zones muntanyoses on opera el narcotràfic, s’han trobat fosses amb cossos de persones assassinades.


Tens alguna esperança que Jorge aparegui en vida?

L’he de mantenir, perquè és impossible que 43 nois desapareguin per art de màgia. Si estiguessin morts, ja ens els haurien entregat. Per tant, faré el que sigui per trobar-lo.

Article publicat al número 487 publicación número 487 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!