Una llarga cua de persones esperant per visitar la seva terra després d’anys a la diàspora; un home que mira el meu passaport mentre espero el meu torn i diu: “Ets d’Espanya, o de Catalunya? Fa poc vaig visitar Catalunya, tinc bons amics allà. El poble català i el poble kurd ens assemblem”. Un autobús per travessar el riu Tigris, i una gran bandera verda, vermella i groga; el Nord Est de Síria, més popularment conegut com a Rojava.
La calor i el silenci del dia durant el mes del Ramadà contrasten amb la frescor i els carrers plens de vida al vespre després de l’iftar. La guerra que va començar a Síria el 2011 i que va agafar un altre caire quan el 7 de desembre va caure el règim de Bashar al-Assad, amb la presa de la capital, Damasc, per part dels salafistes d’HTS (Hayat Tahrir al-Sham), els anys de dictadura de l’anterior règim i la massacre de milers alauites a l’oest del país després de l’autoproclamació del govern transitori d’Ahmed Al-Shara, contrasten amb un nord-est de Síria on des de fa tretze anys s’ha anat construint i consolidant un govern popular conegut com a Administració Autònoma Democràtica del Nord i l’Est de Síria (AADNES).
Els contrastos més evidents es poden veure entre la nova administració central de Síria fonamentada en les lleis de la xaria, i l’administració de l’Autonomia Democràtica del Nord i l’Est de Síria fonamentada en la pluralitat ètnica, cultural i religiosa
Els contrastos més evidents es poden veure entre la nova administració central de Síria conformada només per homes i fonamentada en la identitat àrab i musulmana i en les lleis de la xaria, i l’administració de l’Autonomia Democràtica del Nord i l’Est de Síria fonamentada en la pluralitat ètnica, cultural i religiosa i en el paper rellevant de les dones.
Mentre circulem amb el cotxe per la ciutat de Qamishlo, la capital de Rojava, el jove que condueix ens explica: “Fins fa tres mesos aquest carrer pertanyia al règim de Bashar Al-Assad, estava tancat pels dos costats i no hi podíem passar. Si entraves, no sorties. Ara, després de la caiguda del règim, el podem creuar”. Però l’alegria per la caiguda del règim d’Al-Assad contrasta amb la desconfiança i la preocupació amb la qual la gent mira cap a Damasc i les polítiques que el nou règim vol implementar.
“El meu marit i jo vam tornar fa poques setmanes de visitar al nostre fill a Alemanya. A la tornada vam volar fins a Damasc, i des d’allà vam agafar un autobús per a venir cap a Rojava. En un punt del camí, l’autobús es va aturar, i van entrar homes del nou règim. Ens van dir que totes les dones havíem de seure al final de l’autobús, i els homes al davant. Jo li vaig replicar, però el meu marit tenia por i em va demanar que els fes cas. Ell es va asseure al darrere amb mi. Ningú es va atrevir a dir res, perquè tothom a Síria té por al nou règim. Quan vam arribar a les zones controlades per l’AADNES ens vam tornar a asseure al nostre lloc”, ens explica una de les membres del Consell de Dones de Síria, mare d’una dona que va ser assassinada el 2014 en un atemptat d’Estat Islàmic a la ciutat, quan estava embarassada de cinc mesos.
L’alegria per la caiguda del règim d’Al-Assad contrasta amb la desconfiança i la preocupació amb la qual la gent mira cap a Damasc i les polítiques que el nou règim vol implementar
Amb tot, segons expressa part de la població de Rojava, aquest indret s’ha organitzat militarment i socialment i no acceptarà tornar a la situació d’abans o una de pitjor. Parlem sobre la constitució transitòria per a cinc anys anunciada el passat 13 de març pel nou règim sirià. En destaquen la llei islàmica de la xària i el nom oficial de l’Estat com a República Àrab de Síria.
En una regió on conviuen àrabs, kurds, drusos, assiris, armenis, musulmans, cristians, alauís i yazidis, entre altres, consolidar el nou govern prioritzant una única identitat, l’àrab i musulmana, ha generat un gran rebuig i diverses protestes a diferents regions de Síria. A més, trenca l’acord signat dies abans, el 10 de març, entre el president temporal de Síria Ahmed Al-Shara i el comandant general de les Forces Democràtiques de Síria (FDS) Mazlum Abdi, on, entre altres punts, es garantia el reconeixement del poble kurd i els altres components de la regió a la constitució.
Tot i que l’AADNES continua amb els esforços per posar en pràctica l’acord signat i impulsar la democratització de Síria, l’AADNES i el Consell de Dones de Síria van emetre un comunicat de rebuig a la constitució transitòria, per l’absència de reconeixement dels drets i les llibertats dels pobles, les diferents confessions i les dones.
L’AADNES i el Consell de Dones de Síria van emetre un comunicat de rebuig a la constitució transitòria per l’absència de reconeixement dels drets i les llibertats dels pobles, les diferents confessions i les dones
Tot i la situació, la gent es prepara per rebre l’inici de la primavera i l’inici del nou any, el Newroz. Els carrers de les ciutats estan adornats amb els colors de les banderes de les institucions populars de la regió. Es combinen enmig de grans pancartes, amb fotografies d’Abdullah Öcalan, el líder kurd empresonat a l’illa-presó d’Imrali al mar Màrmara, Turquia, i l’escriptura Newroz pîroz be (Bon Newroz). Les dones de les cooperatives tèxtils s’afanyen a confeccionar els vestits tradicionals per a la celebració. Durant tota una setmana, a les ciutats, cada nit en un barri diferent, han anat encenent els focs del Newroz al ritme de la música.
A uns 400 kilòmetres de distància hi ha la presa de Tishrin, situada a prop de la regió de Kobanê. Connecta els dos costats del riu Eufrates, encarregat d’abastir d’aigua i d’electricitat una gran part de la població de la regió. El 8 de desembre de 2024, coincidint amb la caiguda de l’antic règim sirià, l’exèrcit turc i grups jihadistes paramilitars van començar els seus atacs per terra i aire contra la presa. El mateix dia, les FDS i les YPJ van començar la Resistència de Tishrin, que continua fins ara.
La resistència va entrar en una nova fase quan a partir del 8 de gener combois de civils de les ciutats del nord-est de Síria van començar a anar cap a Tishrin per defensar la presa al costat de les forces de defensa. Des d’aleshores desenes de civils han estat assassinats a la presa pels drons i l’aviació turca i centenars han estat ferits, alguns d’ells greus.
Per a la població de Rojava i del nord i l’est de Síria, defensar la presa és defensar el sistema d’autonomia que durant anys han construït
Però la població continua anant en comboi a defensar la presa mentre Turquia prossegueix amb els atacs. “Abans parlàvem de la guerra del poble revolucionari, però ara realment ho estem fent”, explica un dels joves que durant les últimes setmanes ha participat de la resistència de Tishrin.
Per a la gent de Rojava i del nord i l’est de Síria, defensar la presa és defensar el sistema d’autonomia que durant anys han construït. És defensar les seves comunes, consells populars, acadèmies i cooperatives, és defensar un projecte basat en la llibertat de les dones, la democràcia i l’ecologia. I és defensar la possibilitat de pau i de creació d’una societat democràtica.
