Al’hora de comprar, les consumidores som les que tenim la responsabilitat de decidir quins productes escollim. Diversos estudis de màrqueting demostren que decidim no només segons el preu, sinó també, de forma inconscient, per la forma de l’envàs, la col·locació a les prestatgeries o, fins i tot, l’olor de l’establiment. Però hi ha altres criteris a tenir en compte a l’hora d’omplir la cistella, si el que volem és ser compradores conscients i alimentar-nos seguint aquesta filosofia.
La procedència del producte o les condicions laborals i mediambientals amb les quals s’ha produït són els indicadors bàsics en què ens hem de fixar. A partir de sis productes diferents, ens aproximarem a aquesta forma no només de consumir, sinó d’alimentar-nos. “Al final, el nostre consum ha d’estar dins els nostres valors”, afirma Maria Fernández, responsable de campanyes de La Coordi, entitat que agrupa diverses organitzacions de comerç just, un dels elements a tenir en compte en fer les nostres tries.
Cigrons
Una de les raons per les quals podem escollir un producte és per la seva proximitat. Hi ha molts petits productors que es troben al nostre territori i que han desenvolupat projectes innovadors, recuperant varietats tradicionals o utilitzant pràctiques respectuoses amb el medi ambient.
És el cas d’Aleix Mallafré de Cal Amat, un geòleg que va decidir continuar la tradició familiar creant el seu propi projecte agroecològic amb la intenció d’oferir una alternativa de consum i omplir un buit al Baix Penedès. Una de les seves especialitats són els llegums i, en concret, el cigró, que distribueix, tant sec com cuit, a municipis propers i al mateix obrador. Mallafré destaca la importància que té el consum local i els projectes arrelats al territori, malgrat les dificultats climàtiques a què ha de fer front. “Em manté l’amor i el romanticisme cap a l’entorn, cap a l’espai natural i cap a una manera de fer alternativa de plantar cara al sistema global i al sistema de mercat” explica.
Les consumidores del seu producte en valoren la qualitat i facilitat de compra per sobre del preu, i agraeixen que se’ls informi per mitjà del grup de WhatsApp que utilitza per fer les comandes de l’evolució o les problemàtiques que hi pot haver al llarg del procés.
Cafè
Un dels principals problemes causats pel cultiu tradicional del cafè ha estat l’explotació infantil i la destrucció del territori, mentre que quan el cafè és de comerç just i ecològic, es vetlla perquè els infants no abandonin els estudis per les feines del camp i es cuidi l’entorn. La introducció d’espècies per fer ombra i evitar la desforestació i l’aplicació de metodologies per no contaminar els rius amb l’abocament d’aigües mieles (aigües residuals del cafè), filtrant-les i convertint-les en adob orgànic, en són dos exemples.
Consumir cafè a establiments que venen paquets de la “Xarxa Cafè Ciutat”, que promociona el cafè de comerç just amb noms de municipis catalans, és una bona pràctica, així com buscar tant en els comerços com en cafeteries i restaurants, aquells cafès amb la certificació de comerç just. Alternativa 3, que compten amb l’única torradora de comerç just de tot l’estat, van ser pioneres fa trenta anys a importar cafè ecològic i de comerç just, encara que avui dia se’n pot trobar també a les grans superfícies.
Sucre
El sucre, amb les seves múltiples formes i derivats, és un producte indispensable a totes les llars dels Països Catalans. Des dels seus orígens, ha estat un cultiu molt intensiu i controlat per grans terratinents. Amb la certificació de comerç just s’assegura que les explotacions siguin de petites productores, es redueixen les dimensions de les explotacions i es combinen amb altres cultius i també s’aconsegueix reduir l’impacte ambiental. El control de la despesa d’aigua mitjançant sensors d’humitat o l’ús dels residus forestals generats per cremar i realitzar el procés de transformació del sucre són pràctiques habituals.
La major part del sucre arriba en un estat de transformació gairebé final. Tot i això, cada vegada existeix més varietat en el refinament que es du a terme des de l’origen, la canya de sucre. La panela, el sucre mascavado o el vermell són alguns exemples.
Cacau
En el procés de producció i transformació del cacau de comerç just es promou que sigui en origen, també per fomentar-ne la venda al mateix país, mentre que, antigament, s’importaven les llavors per elaborar la pasta de cacau i la mantega de cacau al Nord global i es pagava un preu molt baix a les productores. La forma de cultiu també és més respectuosa amb l’entorn, deixant les fulles a terra per donar humitat a la planta i evitant la desforestació. Per altra banda, el fet de pagar un preu just fa que moltes famílies accedeixin a escolaritzar els seus fills, en lloc de fer-los treballar només a les explotacions.
Cada vegada hi ha més establiments on trobar productes elaborats amb cacau de comerç just. Si el que volem és qualitat, justícia certificada i proximitat, ho trobem amb Chocolates Solé, una empresa tradicional i familiar que des de 1946 realitza tot el procés de la xocolata, i aposta per la qualitat ecològica i de comerç just.
També Alternativa 3 i Oxfam tenen xocolates de comerç just.
Avellanes
La forma amb què s’organitzen les treballadores és també un aspecte a tenir en compte a l’hora de comprar un producte. Tant si ens trobem a Catalunya com a altres països, el sistema cooperatiu és democràtic, participatiu i vetlla tant per les persones com pel territori.
La cooperativa l’Avellanera, a la Selva del Camp (el Baix Camp), n’és un exemple. Nascuda el 1985, vetlla per l’evolució, la modernització i la innovació de les explotacions agràries per assegurar-ne el futur dels productes que ofereixen: oli, avellanes i ametlles. Però no només ho fa amb tecnologia, sinó que ha volgut repensar el cooperativisme i ha desenvolupat nous productes per fer més atractius els seus productes a les consumidores i s’ha adherit a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya per a poder-los distribuir en línia. Les delícies d’avellana o el bombó d’avellana són les darreres novetats, sempre amb el certificat de proximitat i dins la DOP Siurana.
També amb l’avellana, però amb una forma completament diferent d’arribar al mercat, trobem en Jordi de Can Verdet, que fa “agroecologia d’arrel”, com ell mateix denomina. La principal diferència és que es tracta d’un sol productor que complementa els fruits secs amb les cistelles d’hortalisses, que prepara no només amb els seus cultius sinó amb els d’altres productors col·laboradors que d’altra manera no tindrien sortida.
Carxofes
Si es tracta de recuperar fruites, verdures i hortalisses que es farien malbé als camps, hem de parlar d’Espigoladors i el valor afegit que prenen les melmelades i patés que elaboren.
A banda de fer espigolades per recuperar aliments que d’altra manera s’haurien fet malbé i enviar-los a entitats socials que fan distribució solidària d’aliments, han creat la línia de productes És Im-perfect, una marca de conserves vegetals compromesa amb la sostenibilitat ambiental i la justícia social. Segons Berta Vidal, de la Fundació Espigoladors, el que es fa és donar una segona oportunitat tant a les fruites i les verdures excloses del mercat com a persones que estan fora del sistema laboral, ja que l’obrador és un espai d’inserció laboral per persones en risc d’exclusió social.
El paté de carxofa és un dels productes És im-perfect, elaborat amb carxofes que els agricultors del Parc Agrari del Baix Llobregat han descartat perquè són de segona categoria o de final de collita i no entren en el mercat convencional. Un cop les adquireix Espigoladors, passen a l’obrador, on són transformades en paté, envasades i etiquetades. Un petit text amb l’explicació del projecte acompanya el producte, que es pot trobar tant en botigues de barri com en determinats supermercats de Catalunya.
