El fons d’inversió Global Student Acommodation (GSA), la cadena holandesa The Student Hotel (TSH) i el promotor, inversor i gestor de propietats nord-americanes Greystar controlen una bona part de les residències d’estudiants a Barcelona. La ciutat concentra gran part dels allotjaments destinats a aquest col·lectiu, un total de 48, segons el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT). I continuen a l’alça. Aquest mes de setembre, el grup inversor belga Xior s’ha introduït a l’Estat amb l’obertura d’una residència d’estudiants al Campus del Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i GSA acaba d’inaugurar la residència Garbí, al costat de l’Estació de Sants, i l’Aleu al Campus de la Diagonal de la Universitat de Barcelona, amb qui té un conveni. Són els dos centres que operen sota Nexo Residencias a la capital catalana, una marca que el juny de 2017, la marca va passar d’estar en mans d’Oaktree -una empresa de capital de risc de Los Ángeles- al fons GSA, originari de Dubai amb seu a Londres, que ja desenvolupa el seu negoci a 33 ciutats del món i el 2021 preveu fer-ho també a València.
Encapçalant el rànquing, el 2018 a Barcelona -que té una àmplia oferta universitària i educativa-, hi havia 171.849 estudiants, el 15% de fora de l’Estat, però només 9.221 llits, segons un informe de la consultoria immobiliària JLL. La dada evidencia un important marge de negoci, especialment a Barcelona i Madrid, que concentren el 55% de la inversió i han esdevingut un pol d’atracció per a noves residències. El sector ofereix una de les majors rendibilitats econòmiques en el terreny immobiliari: vora el 5%.
Per si el 5% no fos suficient, ja fa tres anys que algunes residències en mans de grans grups inversors estan sota la lupa de l’Ajuntament de Barcelona per actuar com a allotjaments turístics sense tenir llicència i estar burlant el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), aprovat l’estiu del 2016, que limita l’obertura d’hotels per zones. A finals de 2016, es van obrir quinze expedients que se sumaven a dues sancions interposades contra les residències Melon District -ara TSH- aquell estiu i que també actuaven com a allotjament turístic. Des del Consistori asseguren que la majoria de residències van complir l’ordre de cessament de l’activitat turística sense llicència, i per tant, la sanció va quedar atenuada a 3.000 euros. “Només, un cas, per la tipologia de la infracció, va arribar fins al final del procediment amb la sanció de 30.000 euros”, matisen. Però la praxi il·legal va continuar. Des d’aleshores fins al dia d’avui, segons l’Ajuntament, s’han obert set expedients més perquè “se sospitava que les residències no s’ajustaven a l’activitat per a la qual tenien llicència” i d’aquests tots menys un continuen oberts. Atenint-se a la Llei de Protecció de Dades, el Govern municipal no ha volgut facilitar el nom d’aquests centres.
A finals de 2016, es van obrir quinze expedients que se sumaven a dues sancions interposades contra les residències Melon District -ara TSH- aquell estiu i que també actuaven com a allotjament turístic
Sense cap regulació específica més enllà del PEUAT, la normativa municipal estableix que sense llicència d’usos turístics, les residències només poden admetre persones que integren la comunitat universitària o educativa. Si s’ubiquen en sòl d’equipaments – destinat a edificar un espai vinculat a activitats d’interès públic, social o comunitari-, l’operadora ha de presentar un Pla Especial Urbanístic que contingui un estudi justificatiu de la necessitat i conveniència d’implantar l’oferta, demostrar la vinculació a un centre educatiu i destinar-se exclusivament a persones que cursen estudis a Barcelona. Però aquells centres que no s’ubiquen en sòl d’equipaments, únicament estan obligats a acollir persones que formin part de la “comunitat educativa”, una definició àmplia que pot permetre que s’allotgin persones que estudien en el seu país o ciutat d’origen però vénen a Barcelona a fer turisme. En el moment de publicar l’article, el Consistori no havia confirmat al mitjà quines de les 48 residències es troben en sòl d’equipament.
La Directa ha provat de reservar telefònicament i a través de les pàgines web una setmana d’allotjament en dues residències: la recentment inaugurada Garbí al barri de Sants i a TSH del Poble sec. Segons el cens municipal, cap de les dues té llicència d’allotjament turístic. Si bé és cert que la primera, en mans de GSA, demana que s’enviï un correu adjuntant matriculació al curs o universitat de Barcelona, la segona, telefònicament requereix que siguis “estudiant”, però no demana especificar si viatges a Barcelona amb el propòsit de cursar-hi els estudis. Online, a TSH, pots seleccionar allotjament per dies, omplint un formulari amb les teves dades personals i la universitat o centre educatiu al qual pertanys, però no cal adjuntar documentació. Només si obres l’apartat de “Termes i condicions”, s’hi especifica que el fet que “el resident sigui part de la comunitat educativa y/o universitària és condició essencial per a la inscripció” i que cal facilitar proves de què hi pertanys. De nou, no queda clar si una persona que estudia a una altra ciutat espanyola o europea i ho demostra, pot allotjar-se a la residència encara que a la ciutat de Barcelona hi viatgi per fer turisme. En tot cas, les residències TSH, anteriorment conegudes com a Melon District, van ser una de les sancionades l’estiu del 2016, segons va fer públic la Tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz.
Al web de TSH pots seleccionar allotjament per dies, omplint un formulari amb les teves dades personals i la universitat o centre educatiu al qual pertanys, però no cal adjuntar documentació
Més enllà de les condicions que estableixin a través de les seves pàgines web, fent una cerca a la plataforma de reserves de Booking, una de les primeres opcions que apareix per pernoctar a la ciutat de Barcelona és el TSH Campus Poble sec. Tot i que indica “Educational Community Only”, pots fer la reserva i pagar-la sense aportar cap prova de pertànyer a aquesta “comunitat”.
Una extreballadora que ha volgut conservar l’anonimat, assegura tenir coneixement d’usos turístics de diverses residències, “sobretot durant l’estiu”, perquè és quan l’ocupació de la comunitat estudiantil baixa. De fet, Nexo Residencias ho especifica directament al seu web: “diverses de les nostres residències tenen places disponibles durant l’estiu”, “normalment tenim alguna disponibilitat el maig, juny, juliol, agost i part de setembre”, “per a persones de la comunitat educativa”, però, de nou, sense l’obligatorietat de ser a la ciutat amb propòsits educatius.
Una habitació per mil euros al mes
The Student Hotel publicita una habitació individual de 12 metres quadrats per prop de 800 euros i GSA-Nexo Residencias 1.100 euros més IVA per una habitació individual amb bany compartit de 14,5 metres quadrats amb pensió completa a la residència Aleu, que té un conveni amb la UB. Segons premsa de la universitat, com els terrenys on s’ha construït són del campus, d’aquí a 50 anys l’edifici passarà a mans del centre, que no té cap incidència en els preus.
L’elevat barem de preus és la tònica general. A l’altra residència de GSA, també recentment inaugurada, la Garbí, que no depèn de cap universitat pública, encara escalen una mica més: 1.415 euros més IVA per una habitació individual amb pensió completa. Des del col·lectiu Acció Llibertària de Sants han llançat una campanya per fer fora el que anomenen “residències de luxe”. Denuncien els preus d’aquest tipus de residències i concretament de la Garbí: “aquesta residència d’estudiants suposa l’elitització de l’habitatge i de l’educació, i una confrontació directa amb la realitat del barri”.
