El primer llargmetratge dels germans Arie i Chuko Esiri explica dues històries ambientades a Laos (Nigèria), connectades per la localització i pel pes de les circumstàncies econòmiques. Un home que vol migrar a Espanya veu cada cop més lluny el seu somni. Després que la seva germana i els seus nebots morissin asfixiats per una mala combustió d’un generador d’electricitat, el protagonista entra en una espiral de despeses inassumibles. A la segona part, una dona jove que vol viure a Itàlia amb la seva germana petita embarassada té planejat intercanviar el nadó pels papers i el passatge amb què emprendre el viatge. En paral·lel, ha d’afrontar els problemes de salut de la gestant i, alhora, gestionar un flirteig amorós amb un home occidental i una relació interessada amb el propietari del seu pis.
Eyimofe és un drama contingut sobre la decepció, la resignació i la fi dels anhels. Relata de manera lacònica la dificultat d’assolir els somnis propis. Assumint aquest tarannà relativament esquerp, com si el caràcter del protagonista de la primera història amarés la pel·lícula mateixa, el resultat és excepcional. Els germans Esiri exposen amb contenció algunes situacions duríssimes. Ofereixen una ficció arrelada a la realitat que no està excessivament basada en els diàlegs, que evidencia una inusual atenció per la composició i la textura de la imatge, per la il·luminació, sense caure en l’artificiositat. I demostren que el realisme no té per què ser formalment desacurat.
