L’any 1985, l’adaptació fílmica de la novel·la Memorias de África va conèixer l’èxit mundial. Aleshores ja se sabia que la seva autora no era el nom de ploma Isak Deniksen, sinó la mateixa Karen Blixen, protagonista d’aquella història d’amors i aventures a Kenya. Dècades després, la realitzadora María Pérez Sanz signa un esvelt llargmetratge que buida d’èpica i de romanticisme la vida de la seva protagonista. La cineasta deixa fora del quadre el matrimoni els amors, les gelosies o la sífilis, i signa una col·lecció de vinyetes mínimes centrades en la convivència entre Blixen i el seu ajudant Farah Aden.
Karen té quelcom de versió minimalista de les pel·lícules colonials, a mig camí entre la narrativa reconeixible d’El cielo protector i l’impuls experimental d’obres com The Sky Trembles and the Earth Is Afraid and the Two Eyes Are Not Brothers. El resultat és un drama íntim rodat a Extremadura, que cuida la confecció de diàlegs estimulants entre els dos personatges i també intenta captar l’atracció sensorial que exerceix la llum del sol. L’enfocament austeríssim del projecte fa que s’explori la figura de Blixen sense dibuixar-ne un retrat tancat. L’audiència pot veure tant els trets elitistes del personatge, interpretat per la cantant i compositora Christina Rosenvinge, com la inusual relació de proximitat que va mantenir amb el nadiu Aden. Potser és una manera intel·ligent de navegar els debats complexos sobre el pensament profund de la biografiada. I resta la bellesa del camí que la realitzadora ens ha proposat.
