Malgrat la mala gestió i el desgavell que pateixen els usuaris dels trens, la cúpula del servei ferroviari espanyol percep retribucions més altes que qualsevol administració pública. Álvaro Fernández Heredia, president de Renfe Operadora té un sou anual de 186.171 euros, amb nòmines mensuals que superen els 14.000 euros, el doble del sou de Pedro Sánchez. Cal recordar que a banda del sou base, cada vegada que assisteixen a un consell d’administració de la companyia –un mínim d’onze vegades l’any– se’ls entrega un sobre amb 1.000 euros en concepte de dietes.
Els 125.000 euros que perceben els alts directius de Renfe, als que cal sumar les dietes, superen de llarg el sou de la majoria dels presidents autonòmics o de l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni
Crida l’atenció, a més, que tota la cúpula que acompanya Fernández Heredia, un cercle de confiança de dotze persones que ocupen els càrrecs d’alta direcció, també tenen un sou estratosfèric, en tots els casos superior al del president del govern espanyol. Els 125.000 euros que perceben, als que cal sumar les dietes, superen de llarg el sou de la majoria dels presidents autonòmics o de l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, qui actualment ingressa 104.000 euros l’any.
En el següent escalafó de la cadena jeràrquica, on hi ha els directors d’àrea, el sou es manté per sobre dels 100.000 euros, i si fem una mitjana dels ingressos dels 1117 directius (que inclouen caps i gerents), la retribució es troba en 70.505 euros. Aquestes xifres contrasten amb el sou base del personal de les estacions, 31.826 euros. La política de retribució de l’alta direcció contrasta amb la permanent retallada de plantilla, que ha passat de 46.000 a 15.018 des de l’any 1992 i fins a l’actualitat –malgrat que en aquests anys es va desplegar l’alta velocitat i es va crear Adif, que actualment té 13.000 persones en plantilla.
En el cas d’Adif, la fotografia de retribucions de la cúpula és similar, amb una despesa d’1,52 milions d’euros en sous pel conjunt de l’alta direcció, al que cal sumar-hi 104.000 euros en dietes, segons l’informe de transparència de l’exercici 2024. Amb dades més actualitzades, el seu president Luis Pedro Marco de la Peña, va cobrar 170.000 euros bruts l’any 2025. Cal recordar, a més, que entre els consellers de Renfe i Adif que reben retribucions i dietes hi ha persones col·locades a dit per la seva adscripció política als governs de torn. En el cas del PSOE, un dels personatges més controvertits fou Koldo García, exassessor del ministre José Luis Ábalos. Tots dos, ara en presó preventiva per presumpta corrupció.
“Encara que aquests sous són molt elevats els problemes del transport i la manca d’inversió no s’arreglen amb sous més ajustats. De fet, en els darrers anys hi ha hagut una reducció de plantilla d’Adif que explica molt millor els problemes a la xarxa”, considera Arnau Comajoan, membre de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP). En aquest sentit, ens recorda que en la crisi actual hem vist dos cessaments de càrrecs directius intermedis, Josep Enric Garcia Alemany, director de Rodalies-Renfe i Raúl Míguez Bailo, responsable d’Operacions i Explotació d’Adif, i creu que són “caps de turc”. “És molt estrany que Adif hagi fet un cessament, però que en la nota de premsa on ho explicava responsabilitzés dels problemes als transports a la borrasca Harry”, afegeix.
“Encara que aquests sous són molt elevats els problemes del transport i la manca d’inversió no s’arreglen amb sous més ajustats”, assenyala Arnau Comajoan, de l’associació PTP
“Hi ha una manca absoluta de coordinació entre les dues empreses i també entre aquestes i l’administració. És interessant veure com en els darrers anys hi ha hagut molts cessaments de presidents de Renfe i Adif. Tot està tan podrit que ni així es pot solucionar el problema”, conclou.
Montse Ayats, de la plataforma Perquè no ens fotin el tren, considera que els sous dels directius haurien de dependre “de la responsabilitat que assumeixen i de la feina que fan. El que és evident és que ara els alts càrrecs no estan treballant bé”. Sobre el desgavell en la gestió i el funcionament dels trens assevera que “hem de ser exigents per tal que els serveis a la ciutadania funcionin. Solucionar això de pressa i corrents no és possible. Esperem que tot el moviment que hi ha no s’aturi aquí. Esperem accions concretes i contundents per revertir la situació”. I no carrega els neulers contra cap govern en concret, “el que està passant avui és el reflex de molts anys de desinversió; de manca de responsabilitat de les persones que han governat a Catalunya i a l’Estat”.
Montse Ayats, de la plataforma Perquè no ens fotin el tren, considera que els sous dels directius haurien de dependre “de la responsabilitat que assumeixen i de la feina que fan”
Juan Ramón Ferrandis, maquinista i coordinador de la Plataforma en Defensa del Ferrocarril de la CGT, considera que “un sou tan potent comporta una molt alta responsabilitat, que no concorda amb la pèssima gestió que fan”. Sobre la reducció de plantilla assenyala que “les polítiques de liberalització, externalització massiva de tasques i abandonament del manteniment estan comprometent de manera alarmant la seguretat ferroviària”. Detalla que l’any 2024 es van registrar més de 12.000 incidències en la xarxa, “tot açò se suma el deteriorament de la puntualitat de Rodalies i mitjana distància, amb conseqüències directes en la ciutadania”. Els dies 9, 10 i 11 de febrer CGT ha convocat vagues en cinc empreses, Serveo, Ouigo, Iryo, Renfe i Adif, “per a denunciar la situació dels serveis i exigir una sèrie de mesures per a garantir la seguretat de treballadores i usuàries”. Ho fan conjuntament amb la resta de sindicats en els comitès de vaga, però també en solitari, per por que alguns sindicats les desconvoquin en el darrer moment.
Sobre les manifestacions d’aquest dissabte, Montse Ayats diu “esperem ser moltes persones, i demostrar que som un país que no està adormit; que el tren ens importa tant a les que el fem servir com a les que no el fan servir habitualment, però que veuen que aquest país col·lapsa si no hi ha un bon transport públic. Apuntem cap al govern català i cap a l’estatal”. Arnau Comajoan, de la PTP, adverteix que “si no és des de la mobilització popular hi ha el risc que quan la crisi del transport passi no es facin els canvis estructurals que es necessita a l’empresa i a l’administració. No només volem que els trens tornin a funcionar bé sinó que volem canvis estructurals”.
A migdia del 7 de febrer l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República han convocat una manifestació sota el lema “PROU! Única via, Independència”, que sortirà del monument a Rafael Casanova i acabarà a la plaça de Sant Jaume. A les cinc de la tarda a l’estació de França, les vuit plataformes d’usuaris actives a Catalunya, la PTP, Òmnium, UGT i CCOO, entre d’altres, han convocat una “manifestació de país” sota el lema “Sense trens no hi ha futur”, que també finalitzarà a la plaça de Sant Jaume.
