Talls d’electricitat diaris que poden allargar-se fins a tretze hores, escassetat d’aliments bàsics i medicaments, cues a les gasolineres per carregar uns litres de combustible, més cues per omplir la bombona de gas i una inflació que es dispara. Sri Lanka està vivint una de les pitjors crisis econòmiques i energètiques dels últims anys. L’escassetat de divises internacionals dificulta la compra de subministraments i totes les mirades apunten al president Gotabaya Rajapaksa i a la seva família, a qui acusen de corrupció i mala gestió.
Els talls d’electricitat també es produeixen a causa de l’escassa producció d’energia elèctrica, provocada pel baix nivell dels embassaments. A més, fa uns mesos, el govern va imposar una àmplia prohibició de les importacions, en un intent de mantenir les divises internacionals per comprar subministraments, i això va provocar una crisi d’abastaments.
Milers de persones han acampat al parc Galle Face Green de Colombo per demanar la dimissió del president
Des de principis d’abril, milers de persones han començat una acampada al parc Galle Face Green de Colombo, la capital executiva i judicial del país, per demanar la dimissió del president. L’acampada ha coincidit amb l’anunci que ha fet el govern, que deixarà de pagar de manera temporal el seu deute extern, mentre es preparen les negociacions amb el Fons Monetari Internacional (FMI).
Aires de primavera en un país tropical
A finals de març, la tensió va créixer després de setmanes amb la situació estancada. L’1 d’abril, el president va declarar l’estat d’emergència després que centenars de persones intentessin entrar a la seva residència a Colombo. La resposta repressiva no es va fer esperar i hi va haver centenars de detencions per les forces de seguretat i es van fer servir gasos lacrimògens i bales de goma que van ferir diverses persones. El 3 d’abril es va decretar un toc de queda de 36 hores a tot el país i es van bloquejar les xarxes socials. A conseqüència d’això, el gabinet de ministres va dimitir en bloc, deixant sols al primer ministre Mahinda Rajapaksa i al president, que són germans. Entre les dimissions, hi havia altres membres de la família Rajapaksa. A continuació, el cap d’estat va oferir als partits polítics de l’oposició llocs al gabinet, una oferta que va ser refusada, qualificant-la d’absurda. Davant d’aquesta situació, el govern va fer un pas enrere, va revocar l’estat d’emergència i va nomenar una comissió especial per intentar sortir de la crisi.
Les protestes pacífiques arreu del país es van anar multiplicant, amb l’acampada de Colombo com a acció més visible, on les manifestants s’han organitzat per garantir la distribució d’aliments, aigua i serveis sanitaris. Han refusat la invitació al diàleg que el primer ministre els va oferir el 13 d’abril, coincidint amb l’any nou singalès. “La família Rajapaksa s’ha quedat tots els diners i la població està molt preocupada, la gent vol un president i un govern nous”, ens explica el taxista P. G. de Silva. Al seu torn, el responsable d’un hostal, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, declara que “no volem talls de llum, volem tenir accés al menjar bàsic, volem pagar un preu just pels béns i serveis. La gent vol una vida tranquil·la, vol viure en pau, per això lluita pels seus drets”.
El dia 12 d’abril, les autoritats van anunciar la suspensió de tots els préstecs, una decisió que afecta els seus principals creditors, el Banc Mundial i el Banc Asiàtic de Desenvolupament, a més de països com l’Índia, el Japó o la Xina. El cap del Banc Central, Nandalal Weerasinghe, ha dit que desviaria les actuals reserves de divises a la importació d’articles de primera necessitat. Segons dades del Ministeri de Finances, el deute de Sri Lanka a finals de 2021 augmentava fins al 102,8 % del seu producte interior brut, fins als 54.000 milions de dòlars, dels quals més de 20.000 milions de dòlars són de deute extern.
El principal partit de l’oposició, mentrestant, prepara una moció de censura contra el govern. En l’actualitat, el govern compta amb el suport de la majoria del Parlament, però alguns membres del partit principal han optat per deixar de donar-li suport.
El turisme, dependències i beneficis
Aquesta illa exuberant, abans anomenada Ceilan, acumula una història convulsa. “Venim de l’atac de Setmana Santa i de dos anys d’una pandèmia que ha afectat molt l’economia”, explica Ipalawattage Sudath Rayman de Silva, director del Wind Blend Kite Resort, un allotjament turístic al nord-oest de l’illa. Sudath es refereix als atemptats terroristes que es van produir l’any 2019, que van afectar el turisme. Les promeses de seguretat van portar Gotabaya Rajapaksa al poder en les eleccions d’aquell any, que havia destacat com a ministre de Defensa durant la batalla contra els Tigres Tàmils, una organització guerrillera que lluitava per la independència del poble tàmil.
Moltes de les habitants del país estan preocupades per la disminució del turisme a l’illa, que s’ha vist agreujada per la crisi actual. “El primer que necessitem és fuel, però per tenir-ne necessitem dòlars, per la qual cosa haurien de créixer les exportacions i el turisme”, opina de Silva. Encara que el turisme continuï fomentant les dependències econòmiques amb l’exterior, molta gent local manté la seva activitat econòmica lligada al sector, que és una font d’ingressos de divises internacionals.
El deute de Sri Lanka a finals de 2021 augmentava fins al 102,8 % del seu PIB, arribant als 54.000 milions de dòlars
Tot i això, hi ha persones que no es fan enrere a l’hora de visitar l’illa. “Com a turista, he viscut la realitat de Sri Lanka, i al principi estava una mica espantada, però, honestament, la situació és molt fàcil per a nosaltres, ja que tots els hotels tenen generadors elèctrics i aigua, tenim tots els tipus de privilegis”, explica Ruchi Gandhi, una psicòloga índia que durant unes setmanes ha visitat el país veí. Per la seva banda, Mireia Vidal, que és andorrana, ha passat quatre mesos a Sri Lanka fent un voluntariat. Vidal també encoratja a continuar visitant el país i detalla que en aquests darrers mesos ha observat com la moneda nacional es devaluava cada cop més.
Al mateix temps, la ucraïnesa Tanja Doichmann estava de vacances a Sri Lanka quan es va intensificar el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna, on ja no hi ha pogut tornar. Doichmann explica que a moltes persones del seu país els ha passat el mateix i que alguns allotjaments turístics de l’illa, així com famílies, estan acollint gratuïtament refugiades ucraïneses, que s’han quedat sense estalvis i ara per ara no contemplen la possibilitat de tornar al seu país.
De moment, les tendes de campanya del parc Galle Face Green de Colombo, ara rebatejat com a “Gota go gama” –que es podria traduir com a “Gota, ves al poble”, en al·lusió al president Gotabaya Rajapaksa–, continuen plantades. Qui sap si l’any nou singalès i l’arribada del monsó a la zona sud-est del país, prevista a partir del maig, portarà vents de canvi per la bella Ceilan, la llàgrima de l’Índia.
