L’esclat de la crisi de la COVID-19 ha tancat a casa a la majoria de la gent però, al mateix temps, ha obert els ulls de moltes veïnes, que han reaccionat de manera solidària i proactiva autoorganitzant-se en xarxes de suport mutu escampades per tot arreu. Xarxes en principi destinades a resoldre problemes derivats del confinament, sobretot de la gent gran que viu sola o de persones afectades pel virus o la quarantena.
En un primer moment, a Barcelona i les poblacions més grans del Principat i del País Valencià s’han organitzat –per barris o carrers– nombrosos grups de suport veïnals que funcionaven a través de les xarxes socials, especialment mitjançant grups de WhatsApp o canals de Telegram. Grups i xarxes que en la seva majoria han estat iniciativa d’un teixit associatiu preexistent, com assemblees i comitès de barri, ateneus i casals populars, grups d’habitatge o col·lectius feministes. Grups que han ajudat a cobrir els buits institucionals en temps de crisi, que han demostrat que les veïnes organitzades poden arribar on no arriba l’administració pública.
Els ERTO han afectat a més de 675.000 treballadores en cinc setmanes, més d’un milió en el conjunt dels Països Catalans, des del decret de l’estat d’alarma
Un cop han estat resoltes les necessitats més bàsiques de les persones més vulnerables, han sorgit noves demandes per a les quals han calgut xarxes i grups més específics, creats per resoldre moltes qüestions relacionades amb la crisi econòmica provocada per la pandèmia, el confinament i l’aturada de l’activitat laboral. Per exemple, les dificultats per pagar els lloguers entre les persones que s’han quedat sense feina ni ingressos o els abusos laborals implícits als acomiadaments improcedents o als expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), que han afectat a més de 675.000 treballadores en cinc setmanes, més d’un milió en el conjunt dels Països Catalans, des del decret de l’estat d’alarma.
A la segona ciutat més poblada de Catalunya, a l’Hospitalet de Llobregat, i com a rèplica de les xarxes de suport que s’estaven impulsant a altres poblacions, s’ha organitzat la Xarxa de Suport Laboral de l’Hospitalet. Anna Martínez, treballadora i veïna de l’Hospitalet que forma part activa de la xarxa, comenta que “unes quantes companyes hem decidit focalitzar-nos en l’assessorament laboral davant tota la riuada d’ERTO, acomiadaments improcedents i, en general, vulneracions de drets laborals” i explica que aquest grup, com tants d’altres, funciona de manera coordinada a tot el territori: “tot i ser d’àmbit local, estem coordinades amb altres xarxes del Baix Llobregat i el Barcelonès, doncs moltes de les nostres veïnes hi treballen i a l’inrevés, tenim veïnes d’altres poblacions treballant a l’Hospitalet”.
A la capital de la Plana i a Vila-real (Plana Baixa), van aflorar els primers grups de suport del País Valencià per organitzar una resposta col·lectiva i comunitària als efectes de la situació d’emergència sanitària. La xarxa de Castelló ha mostrat preocupació pels casos de vulneracions dels drets laborals que s’estan produint: acomiadaments, ERTO, dificultats per conciliar el treball i les cures…; així com per la situació de la gent gran i la violència masclista durant el confinament. Al seu torn, a València, tant la xarxa de suport mutu del barri del Cabanyal com la de Benimaclet han estat compartint informació i guies laborals sobre els drets de les treballadores durant la pandèmia perquè tingueren eines per defensar-se, encara que al grup del Cabanyal no els ha arribat cap cas laboral. “Pensem que la gent haurà contactat directament amb els sindicats”, matisa Guillem Ribera, membre del grup del barri mariner de València.
Coordinades amb el sindicalisme alternatiu
Les xarxes de suport estan coordinades amb organitzacions anarcosindicalistes o sindicats socialistes de l’esquerra independentista, com la Confederació General del Treball (CGT), la Confederació Nacional del Treball (CNT) o la Coordinadora Obrera Sindical (COS), les úniques que segons l’Anna poden donar resposta a les demandes de la classe treballadora. “Durant els últims anys, els sindicats grocs, els dominats parcialment o completament per una empresa, han estat aliats de la patronal i han fet creure a un sector de la classe treballadora que eren els seus representants legítims i que vetllaven pels seus interessos. Això ha fet que sovint les treballadores no estem informades de quins són els nostres drets laborals. Ens agradaria recordar la necessitat de sindicar-se en un sindicat de classe, per a poder fer front a aquesta crisi que no és només laboral o pandèmica sinó sistèmica”, contextualitza i puntualitza Martínez, que afegeix que com a resultat de la iniciativa hospitalenca diverses treballadores que havien patit acomiadaments improcedents han estat readmeses als seus llocs de treball.
Al barri barceloní de Sants funciona des del mes de gener el Grup Laboral de Sants (GLAS), eina de solidaritat i suport mutu al servei de totes aquelles persones que viuen o treballen al barri, organitzada des del teixit associatiu de l’Assemblea de Barri de Sants
A Castelló de la Plana, segons Vanesa Almela, membre de la CGT, han rebut diversos casos de vulneracions en l’àmbit laboral. Per ara, s’ha presentat una denúncia i es preveuen presentar dues més a la Inspecció del Treball. “Després que l’empresa aprovara un ERTO, les treballadores que continuaven treballant estaven fent més hores i vam decidir presentar una denúncia”, explica. Al barri barceloní de Sants funciona des del mes de gener el Grup Laboral de Sants (GLAS), eina de solidaritat i suport mutu al servei de totes aquelles persones que viuen o treballen al barri, organitzada des del teixit associatiu de l’Assemblea de Barri de Sants. El GLAS s’autogestiona a través de les xarxes per donar resposta als dubtes i problemes de la classe treballadora santsenca, com ara treballar sense contracte, no cobrar les hores extra, patir un acomiadament improcedent o un tracte discriminatori per motius de gènere, raça o orientació sexual. Òbviament, arran de la crisi, també treballa en la defensa dels drets laborals davant de noves vulneracions i abusos derivats de la situació actual.
El col·lectiu laboral santsenc no pretén ser només un punt d’informació o d’assessorament laboral, sinó que vol “vincular aquest tipus de servei a una organització assembleària oberta semblant a les dels grups i sindicats de defensa del dret a l’habitatge, on les mateixes treballadores que arriben amb dubtes, casos o consultes poden participar activament”. Les activistes fan una anàlisi col·lectiva més profunda, en què arriben a la conclusió que “això significa crear un teixit combatiu que sigui capaç de plantar cara a l’explotació i la precarietat que pateixen les treballadores que viuen o treballen al barri de Sants”. Per resoldre qüestions legals més complexes compten amb el suport de diverses advocades laboralistes, que col·laboren amb el GLAS de manera completament altruista. D’altra banda, tot i que asseguren no tenir contacte directe amb cap organització sindical en concret, moltes membres del grup estan afiliades a sindicats combatius i aprofiten les eines que aquests han desenvolupat.
En la primera setmana posterior al confinament total, en què van tornar a l’activitat laboral treballadores de feines considerades no essencials, van centrar els esforços en la prevenció de riscos laborals, sobretot en tot el relacionat amb els equips de protecció sanitària i altres mesures de seguretat als establiments alimentaris com els supermercats. I a curt i mitjà termini, en un període immediatament posterior al confinament i a l’estat d’alarma, consideren que la vaga és la millor eina de defensa dels drets laborals, encara més en un cicle de recessió econòmica que amenaça de manera directa la classe treballadora: “Si no lluitem, les crisis sempre les paguem les treballadores”. Al País Valencià, amb la tornada a les activitats considerades no essencials, la defensa del dret a protegir la mateixa salut també ha sigut una de les qüestions principals. “S’ha tornat a treballar seguint un criteri econòmic i posant en risc la salut de milers de treballadors”, denuncia Almela, qui matisa que s’ha realitzat una tasca d’assessorament i acompanyament, ja que moltes empleades desconeixien el dret a prevenir els riscos laborals i hi ha hagut “moltes dificultats per aconseguir material de protecció”.
A les comarques de l’Horta, funciona la Xarxa de xarxes per al suport mutu, que tracta de reunir representants d’alguns dels grups de suport mutu de València per tractar qüestions que requereixen del suport de la resta o per conèixer el nivell de resistència que es manté
A les comarques de l’Horta, funciona la Xarxa de xarxes per al suport mutu, que tracta de reunir representants d’alguns dels grups de suport mutu de València per tractar qüestions que requereixen del suport de la resta o per conèixer el nivell de resistència que es manté. A través d’aquesta, on participen més de deu col·lectius veïnals i sindicats de classe, també atenen necessitats bàsiques, així com qüestions laborals, amb l’ajuda d’advocades laboralistes. “Són professionals que, de manera solidària, ofereixen els seus serveis a qualsevol persona que necessite cobertura jurídica”, exposa Jesús Arteaga, membre de l’assemblea d’aturats i aturades de la CGT, que forma part de la Xarxa de xarxes. La cooperativa d’advocades El Rogle, de València, també ofereix el seu suport a aquests grups per tal de resoldre els dubtes jurídics de les treballadores afectades que s’hi adrecen, segons explica Mireia Bosca, de la xarxa de Benimaclet.
Alternativa i complement al mateix temps de la lluita sindical combativa, les xarxes i els grups de suport laboral no podrien existir sense aliats i referents, els sindicats de classe amb qui, quan cal, organitzen la defensa cooperativa. Des de l’anarcosindicalisme de la CGT o la CNT al socialisme feminista de l’esquerra independentista i anticapitalista o al sindicalisme en clau nacional de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC-CATAC) i la Intersindical-CSC, tots tenen en comú la defensa dels drets laborals des d’una perspectiva d’emancipació de la classe treballadora, en la seva major part víctima de l’explotació laboral i salarial.
Iru Moner, secretari d’Acció Social de la CGT, confirma l’estreta relació i interconnexió entre els sindicats de classe i les xarxes de suport mutu: “des dels primers dies del confinament, moltes de les afiliades a la CGT van col·laborar en la posada en marxa de xarxes de suport mutu”. “Aquestes iniciatives són molt positives i complementen la feina dels sindicats, però una organització gran i forta amb recursos està més preparada per a fer front als embats del capital. A més, la pressió que pots fer a través d’una xarxa de suport mutu és més limitada que la que pot fer una organització implantada a tot el territori”, puntualitza Moner. Al mateix temps, reconeix que les organitzacions sindicals s’han d’apropar més al teixit social dels barris i pobles “perquè les relacions laborals han canviat molt amb la precarietat i la secció sindical d’empresa o el sindicat sectorial ja no és vàlid per a treballadores que canvien de feina molt sovint”. Per la seua part, Almela destaca que aquesta coordinació ha permés “visibilitzar la importància de sindicar-se i de tenir el suport d’un sindicat a l’hora de prendre mesures en comú”.
Iru Moner, secretari d’Acció Social de la CGT, reconeix que els sindicats s’han d’apropar més al teixit comunitari “perquè les relacions laborals han canviat molt amb la precarietat i la secció sindical d’empresa o el sindicat sectorial ja no és vàlid per les qui canvien de feina molt sovint”
D’altra banda, les estratègies d’autodefensa laboral de les organitzacions sindicals com la COS, que ha elaborat un protocol de drets laborals bàsics per fer front a la crisi de la COVID-19, són compartides per les xarxes de suport, i l’hospitalenca demana suport sindical quan no disposen de prou coneixements o recursos humans, materials i tècnics. La cooperació entre les xarxes de suport mutu i els sindicats de classe ha fet augmentar de manera exponencial el nombre de consultes adreçades a les organitzacions sindicals. “Al llarg d’aquestes setmanes hem rebut centenars de consultes a escala nacional tant d’afiliades com de gent que no ho era i moltes més a les xarxes de suport territorial on hem participat, això evidentment ha repercutit també en un augment important de l’afiliació”, comenta Dani Marcos, secretari d’Acció Sindical de la Coordinadora Obrera Sindical, que afegeix que moltes consultes estan relacionades amb dubtes sobre els ERTO i les ajudes a autònomes i que, en general, han detectat moltes vulneracions de drets i intents d’aprofitar-se de la situació per part de molts empresaris.
Com passa a la CGT, des de la COS treballen de manera coordinada amb gran part de les xarxes de suport sorgides arreu del país sobretot arran de la crisi i valoren positivament l’experiència, tot i que creuen que l’organització sindical és fonamental per bastir la lluita laboral amb eines completes per tal d’apoderar les treballadores com a classe, de manera col·lectiva i no pas individualment. En aquesta situació crítica de pandèmia, les sindicalistes anticapitalistes no accepten cap expedient de regulació d’ocupació i prioritzen les vides de les persones per sobre dels beneficis empresarials. També valoren que “l’eina de la vaga segueix vigent en tots aquells sectors de la producció no essencials que han permès que tornin a treballar i on, en molts casos, no s’estan posant les mesures sanitàries adients”.
Des de la COS treballen de manera coordinada amb gran part de les xarxes de suport sorgides arreu del país sobretot arran de la crisi i valoren positivament l’experiència, tot i que creuen que l’organització sindical és fonamental per bastir la lluita laboral amb eines completes
Segons l’anàlisi de Marcos, per sortir d’aquesta crisi “les úniques mesures viables i efectives són mesures de socialització de l’economia: la nacionalització total de la sanitat, de l’educació i dels serveis bàsics i la internalització de tots els serveis dependents de l’administració, així com revertir totes les mesures que han precaritzat la classe treballadora i que han anat en benefici dels més rics”. En aquest sentit, Almela fa referència a la importància de la solidaritat i el suport mutu: “Si ens hem de negar a treballar per protegir els nostres drets, s’ha de fer de manera col·lectiva, amb el suport de totes”, conclou. També destaca la creació del grup de treball Pla de xoc social, en què s’han sumat els sindicats de classe, així com la PAH, Entre Barris i el Sindicat de Llogaters de Castelló.
Per a Moner, la prioritat immediata serà recuperar el màxim de llocs de treball sense perdre drets. “Que la por a l’atur i la pobresa, en definitiva a una nova crisi, no permeti una altra plantofada a les ja precàries vides que tenim la classe treballadora”. I a mitjà termini, “hem de demostrar que hi ha una alternativa al capitalisme, que no és ni neoliberalisme radical o la seva cara amable, la socialdemocràcia. Hem de repartir el treball i la riquesa, reduir la jornada laboral i prohibir les hores extraordinàries, i lluitar per una reforma progressiva dels impostos i pel reforçament dels serveis públics. I la millor forma de demostrar-ho és amb fets, ajudant a les persones aquí i ara, arrencant victòries al capital, des del suport mutu i la lluita col·lectiva”.
