Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Vacunes de suport mutu

Iniciatives veïnals i comitès de solidaritat s’organitzen davant del confinament, les vulneracions de drets laborals i la perspectiva de bloqueig social i econòmic causats pel coronavirus

/ Esther Aguilà

“Cal alliberar el present, un present que exigeix la seva pròpia centralitat, i en el que hem de revalorar les millors inclinacions: la cooperació, el lliure acord, el suport mutu, la solidaritat activa. L’elecció entre solucions llibertàries i solucions autoritàries és possible a cada instant, en cada situació social, en cada forma”. Ho va escriure Colin Ward a Anarquía en acción: la práctica de la libertad (1973), una obra de referència on va destacar alguns exemples històrics i mètodes d’organització social quotidiana que corren en paral·lel al mercat i als mètodes estatals. Habitatge, espai urbà, pedagogia, grups terapèutics, projectes laborals…. Eines a l’abast de tothom per a construir, des del dia a dia, una alternativa, un ordre espontani. Ward destacava que, en la nostra vida social, la gent ja utilitza de facto pràctiques i mesures immediates que responen a les seves necessitats comunes i solucionen problemes, ja sigui a través de l’experiència, la improvisació o l’assaig-error. I destaca que ho fan, sovint, utilitzant formes associatives, de mutualitat, creativitat o cooperació.

Formes que afloren, tanmateix, en situacions de tensió, de catàstrofe, o col·lapse, donant cobertura, assistència i suport mutu allà on l’administració no arriba. Va passar amb les devastacions dels terratrèmols de 1985 i 2017 a Mèxic i les brigades de voluntaris d’Oaxaca, Morelos o Puebla; a Nova Orleans, als Estats Units, amb els milers de voluntaris que en embarcacions rescataven a persones confinades a casa per les inundacions de l’huracà Katrina el 2005; a Grècia, amb les desenes d’okupacions d’edificis per part del moviment anarquista per allotjar a població refugiada que arribava al país fugint de la guerra a Síria.

El confinament pel coronavirus a tot l’Estat espanyol permet sondejar de nou la validesa de les tesis de Ward. I plantejar, un cop més, un repte a la naturalesa de les societats; si les respostes a la crisi actual es basaran en patrons d’actuació neoliberal, en programes ecofeixistes, en reaccions populistes, competitives, individuals; o bé brollaran des de la base, amb una mirada col·lectiva, a través de la cooperació, el suport mutu i la comunitat.


Resposta a pobles i barris

El cert és que el mateix dijous, moment en què es començaven a decretar confinaments i restriccions dels governs, sorgien ja algunes propostes per les xarxes. Primer amb iniciatives tímides i embrionàries, disseminades en una situació de complexitat i d’incertesa social. Amb el pas de les hores, afloraven i es coordinaven desenes de noves iniciatives solidàries i autoorganitzades; grups de veïnes, assemblees, sindicats alternatius, de llogateres, de barri i habitatge amb la idea d’organitzar una resposta col·lectiva davant del confinament. Una solidaritat on els moviments socials sovint han funcionat com a element vertebrador, utilitzant infraestructures i canals de coordinació de Twitter i Telegram ja existents durant aquests anys de feina als barris. És el cas de projectes socials okupats (CSOA l’Horta o Casa Buenos Aires); de les xarxes de veïnes creades per sindicats d’habitatge i assemblees de barri en aquests darrers anys de lluita contra els desnonaments (barris com el Cabanyal o Benimaclet, a València; o Sant Andreu, Sants o Poble-sec a Barcelona); d’espais socials, bars, ateneus i casals (l’Ateneu La Barraqueta i el Casal Popular 3 Lliris de Gràcia) que s’han habilitat com a espais de suport i informació. Una atenció que en aquests punts es fa seguint les mesures adequades per evitar contagis. Ara per ara, tot i que els criteris sanitaris –i la militarització de carrers i carreteres– impedeixen un contacte físic massiu, els canals digitals funcionen com a eina organitzativa i de suport mutu a barris i pobles, organitzant-se en grups petits, des de cadascun dels blocs de pisos o els trams de carrers.

Per avui i per demà

“Amb l’objectiu d’evitar l’aïllament social i l’individualisme, diverses entitats del barri pensem que és imprescindible treballar per enfortir la comunitat, teixir xarxes de suport mutu, garantir la protecció d’aquelles persones i grups amb especial vulnerabilitat i defensar col·lectivament els drets socials i laborals i els serveis públics”, expliquen des del comitè del barri de Gràcia, un dels primers a sorgir. “És important fer saber a tothom que no està sol, que pot comptar amb l’ajut del veïnat. Tot plegat fer-ho seguint els consells sanitaris per evitar contagis”, afegeixen.

 

Un altre dels grups pioners va ser el comitè Suport Mutu Vallcarca, que va convocar d’urgència una reunió veïnal a la plaça Farigola (amb mesures de seguretat). “La idea sorgeix simultàniament de diverses veïnes, però està totalment connectada a l’experiència organitzativa del barri. Especialment des de l’1-O, hem adquirit un cert costum d’aplegar-nos col·lectivament cada vegada que ens trobem davant de vagues generals o aquesta crisi”, explica en Manu, veí del barri. En aquesta agilitat per articular-se hi tenen molt a veure els col·lectius i els espais de trobada que fan feina quotidiana al barri; el Sindicat d’Habitatge, la nova Assemblea de Joves, l’Espai Comunitari La Fusteria, l’Ateneu Popular o la Bodega La Riera. I afegeix: “Ens estem trobant moltes cares noves (al grup que hem creat hi ha vora de 200 persones) i moltíssimes ganes d’ajudar i d’implicar-se. Això ajuda també a què la gent se senti menys sola i visqui millor una situació de tanta incertesa com la que estem vivint”.

L’autoorganització al País Valencià

Els folis on apuntar nom, telèfon i les necessitats del veïnat han arribat també a les finques, carrers, barris i comerços de Castelló (Plana Alta) i Vila-real (Plana Baixa), on han aflorat els primers grups de suport per organitzar una resposta col·lectiva i comunitària al País Valencià. Natalia del Olmo, del grup de suport de la capital de la Plana, explica que, en tan sols tres dies, ja han rebut diversos correus de veïnes amb consultes sobre qüestions organitzatives i laborals: “Els abusos laborals, com l’aprovació d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) o dificultats per conciliar treball i cures, els visibilitzem i els derivem a la CGT de Castelló”. Per a tractar i visibilitzar els casos de violència masclista, que durant el confinament es poden agreujar i disminueixen les possibilitats de denúncia, estan treballant en la redacció de guies, així com en continuar enfortint el teixit de solidaritat.

Els criteris sanitaris impedeixen el contacte físic massiu, i per això, els canals digitals esdevenen una eina organitzativa

Les iniciatives veïnals autoorganitzades també han proliferat a la ciutat de València, on ja s’han creat grups de suport als barris de Benimaclet, Cabanyal, Saïdia i Russafa. Al primer, la Xarxa de Cures, que inclou més de quaranta col·lectius, és la base de la qual naix el Grup Suport Benimaclet. “Es tracta d’una manera de posar en pràctica i visibilitzar les cures, sobre les quals tant hem debatut i pensat”, subratlla Mireia Bosca, veïna i membre d’aquest. Per la seva part, des d’Espai Veïnal del Cabanyal, col·lectiu impulsor del grup de suport del barri mariner, Guillem Ribera, incideix en la importància de l’autonomia: “Estem donant les ferramentes, però sense la implicació total de les persones, no podran ser una realitat”. Així mateix, esperen que el que ara és una xarxa de suport mutu per les necessitats derivades d’aquesta crisi sanitària i econòmica sigui la llavor per crear noves xarxes comunitàries.


Denúncia, creativitat i suport mutu

El dia d’avui, des dels grups de suport hi brollen una llarga llista d’activitats i propostes solidàries, consells per no infectar-se, consells per a les ja infectades, difusió de persones que ofereixen els seus serveis de manera gratuïta i solidària, com taxistes o cuidadores sense papers. Psicoterapeutes i acompanyants psicoemocionals. Assistència per a gent sense recursos, a persones sense sostre, en situacions de vulnerabilitat social i població en risc sanitari. Difusió de caixes de resistència econòmica com la que han impulsat les venedores ambulants.

Grups per combatre l’aïllament de persones soles. Consells pel descans i el repòs. Grups de lactància i de criança. Per a fer de cangur, per a fer assistència a tasques de la llar, per fer compres. Compartint jocs i activitats domèstiques, activitats pels infants, alternatives a les pantalles d’ordinador, el mòbil i la tauleta tàctil. Per fer difusió de convocatòries i accions de protesta per cada vespre. Propostes de recitals, concerts i jam-sessions des dels balcons i terrats. Cursos en línia de cuina, d’idiomes, de música.

S’organitzen grups per combatre l’aïllament de persones soles, consells pel descans o grups de lactància i criança

Els grups també serveixen com a canal de denúncia de vulneracions de drets. Hi ha advocades i juristes que assessoren en drets laborals que es puguin estar vulnerant, grups d’atenció contra la violència masclista, o grups de denúncia i suport de la situació als CIE, als centres de menors i als centres penitenciaris de l’estat.

Des de Vallcarca, en Manu rebla: “Pot semblar que no hi ha tanta feina pràctica a fer, tot i que s’estan creant diverses comissions amb continguts molt potents (comunicació, cures per a persones vulnerables, cures infantils, suport legal i suport d’habitatge). És molt important assentar unes bases sòlides aquests dies, perquè no sabem quin panorama ens podem trobar en dues, tres o quatre setmanes”.


Un Pla de Xoc Social

Organitzacions i sindicats fa dies que defensen l’aplicació d’un Pla de Xoc Social, un manifest inicialment amb deu punts que inclouen la cobertura econòmica del 100% del salari, de les tasques de cures, socialitzar els recursos sanitaris privats o aturar els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), indefinits o temporals. Ara, les demandes es concentren al voltant de tres eixos bàsics: habitatge, treball i sanitat. Demanen la suspensió del pagament del lloguer, hipoteca i subministraments bàsics per a qui perdi els ingressos, cap acomiadament, renda bàsica per a qui no tingui ingressos i la intervenció de la sanitat privada sense compensació econòmica.

Article publicat al número 496 publicación número 496 de la Directa