El 25 d’abril de 2015 un terratrèmol de 7,8 graus a l’escala de Richter va sacsejar Nepal, poques setmanes després, el 12 de maig, un nou sisme de 7,3 graus de magnitud va colpejar de nou el país asiàtic. Es compleixen tres anys del terratrèmol que va causar la mort de gairebé 9.000 persones, va ferir a unes 20.000 i va provocar el desplaçament d’unes 100.000, segons Human Right Watch. Aquesta ha estat la pitjor catàstrofe natural de la història recent del país, superant la tragèdia de l’any 1934, quan un terratrèmol de 8,1 graus va causar la mort de 8.500 persones.
Per dimensionar les conseqüències d’un desastre natural d’aquesta magnitud, cal tenir en compte que Nepal ocupa el lloc 144 de 188 en l’Índex de Desenvolupament Humà, això el col·loca dins dels 50 països del món amb un nivell de desenvolupament més baix, amb un 25% de la seva població vivint sota el llindar de la pobresa.
En obres
“Després del terratrèmol vaig viure en una tenda de campanya durant uns mesos i més endavant en una casa temporal semblant a una petita cabana. Actualment, la reconstrucció de la meva casa està en marxa”, explica el Minseh Tamang, guia de trekkings i assistent de Living Nepal, una organització d’origen català que treballa sobre el terreny formant equip amb persones nepaleses.
Segons l’Autoritat Nacional per a la Reconstrucció dels 767.705 habitatges als quals se’ls va assignar el suport del govern per la seva reedificació, només 142.207 s’han reconstruït completament
Les tasques de reconstrucció del país no han estat exemptes de polèmica. “Els treballs de reconstrucció van lents, acompanyats d’una política de gestió d’emergència ineficaç”, comenta la Mar Estartús, membre de Living Nepal, que assegura que “no s’ha complert amb els terminis establerts”. Segons l’Autoritat Nacional per a la Reconstrucció (NRA), dels 767.705 habitatges als quals se’ls va assignar el suport del govern per la seva reedificació, només 142.207 s’han reconstruït completament i 438.549 es troben en fase de reconstrucció. Pel que fa a les escoles, de 7.553 s’han reconstruït 3.157 i 2.035 s’estan edificant.
“Moltes de les persones que es van quedar sense llar no han rebut l’ajuda per reconstruir les seves cases, els preus dels materials de construcció i de transport han augmentat, tot el país està cap per avall, amb obres a tot arreu: carreteres tallades, construcció de murs de contenció, muntanyes de sorra, totxos, bigues, gent treballant amb el formigó, camions amunt i avall…”, descriu la Mar Estartús.
“Pel que he pogut observar, en aquest últim any s’han posat les piles i amb això m’he de treure el barret, sobretot la gent en l’àmbit privat s’ha activat moltíssim perquè caducava el termini que va donar el govern per les ajudes de reconstrucció d’habitatges”, afirma el Pol Ferrús, també de Living Nepal, que explica que “la majoria de problemes ja venien d’abans del terratrèmol i en molts casos no s’està prevenint un altre desastre com caldria”. En aquest sentit, el mitjà Nepali Times publicava aquest abril un editorial en el qual anunciava la predicció d’un futur terratrèmol per part de sismòlegs i advertia sobre la necessitat de prevenir tràgiques conseqüències.
La reconstrucció de Nepal es desenvolupa en un context on les crisis polítiques i econòmiques s’han cronificat. En tres dècades ha tingut 25 governs diferents. L’any 2006 va finalitzar la guerra civil entre l’Estat i la guerrilla maoista i dos anys més tard va caure la monarquia hinduista. El setembre de 2015, es va aprovar la nova Constitució, però l’aprovació del text va desencadenar protestes al sud i el país va acabar paralitzat durant cinc mesos per un bloqueig a la frontera amb l’Índia, poc després dels dos terratrèmols. “El govern del Nepal s’està venent al millor postor, la corrupció és endèmica, pandèmica, estructural i es nota en el dia a dia, la seva societat és històricament corrupta i basada en la comissió”, puntualitza el Pol Ferrús.
Reconstrucció comunitària
La història de Living Nepal està lligada al terratrèmol de 2015, quan dos dels seus membres el van viure en primera persona a la vall del Langtang, una de les zones més devastades. “Després d’una setmana tràgica vam aconseguir sortir-ne sans i estalvis i vam decidir crear aquest projecte per retornar a la gent tota l’ajuda que ens va donar”, recorda el Pol Ferrús.
La història de Living Nepal està lligada al terratrèmol de 2015, quan dos dels seus membres el van viure en primera persona a la vall del Langtang, una de les zones més devastades
“Des del 2015 ens hem centrat en la reconstrucció d’escoles d’educació primària en àrees rurals, el desenvolupament d’un projecte basat en l’educació emocional, ja que el model educatiu de Nepal es basa en la repetició i el càstig, i la distribució de materials de tota mena”, detalla Ferrús. Per a Living Nepal, la cooperació internacional és “treballar plegats, aportar les eines a les quals no té accés la gent dels pobles de Nepal i no partir d’un principi etnocèntric pel qual tots estan malament i l’ajuda s’ha de basar en quantitat i no qualitat”.
Una visió que comparteix Hugging Nepal, una organització fundada per un barceloní i una mallorquina que també opera al país després de la catàstrofe: “Treballem en comunitats petites, rurals i agrícoles amb carències evidents en algun camp social. Per nosaltres és molt important poder desenvolupar el projecte de forma comunitària, estem presents als llocs, coneixem la seva realitat i l’únic benefici que ens emportem és l’experiència personal”, explica l’Álvaro Quintana, membre de l’organització.
“Nepal és un dels països del món on hi ha més ONG’s, però això no es correspon amb l’augment de benestar, atès que els recursos no estan ben canalitzats o bé es perden pel camí”, puntualitza la Mar Estartús, “moltes de les grans organitzacions només es limiten als números i no tenen en compte l’impacte social que genera l’ajuda sense considerar els aspectes socials o culturals, perpetuant així la dependència de les comunitats cap a les ajudes”. En aquest sentit, el Pol Ferrús reconeix que a l’hora de desenvolupar alguns projectes “xoques contra un mur, un joc de maletes i maneres de fer que mai compartirem, però que ens ha impossibilitat ja més d’un projecte avui dia”.
Les tasques d’organitzacions com Living Nepal a poc a poc van tirant cap a temes de salut que ja es tractaven anteriorment, com la potabilització de l’aigua i el tractament sanitari de la gent dels pobles
Tot i que hi ha molta feina de reconstrucció per fer, les tasques d’organitzacions com Living Nepal a poc a poc van tirant “cap a qüestions que ja es repetien abans del terratrèmol, com poden ser temes de salut, com la potabilització de l’aigua i el tractament sanitari de la gent dels pobles, o altres àmbits, com la millora del desenvolupament i l’estructura turística, amb propostes de trekkings solidaris o escalada sostenible”.
Ara que els murs de la casa del Minseh Tamang ja s’estan aixecant de nou, ell es planteja visitar diferents països per aprendre altres maneres de fer, sense perdre de vista el seu objectiu, treballar per millorar les condicions de vida de la seva família i societat.
