pensament

No t'enganyis, perquè tinguis cervell no vol dir que pensis. Hem après a donar per fet que pensar és una cosa innata, com respirar, cosa que fem sí o sí mentre la patata segueixi bombejant sang. Però això, com has pogut comprovar, no és així. Pensar, l'exercici despert i tonificant d'elaborar pensament, no ho fa qualsevol. És més probable que en lloc de pensar estiguis acostumat a reproduir pensament. Això sí que és la norma. La reproducció mecànica del pensament és allò que aprenem des de nap-bufs.

L’any passat es va organitzar per primera vegada el Barcelona Pensa, un festival de filosofia a Barcelona que repartia les seves activitats per diferents indrets de la ciutat. Entrellaçant diferents disciplines, es va encendre un motor per despertar en les persones l’interès pel pensament. Promogut des de la Facultat de Filosofia de la UB i vist l’èxit que va tenir l’any passat, es posa en marxa, altra vegada, una setmana d’activitats interessants.

Ens ha citat al jardí de les Drassanes. Arriba amb mal de panxa, però marxa refeta. Durant l’entrevista, dirà: “La filosofia és molt física. Cos i ment són inseparables quan pensem de veritat”. En algun moment de la seva joventut, Marina Garcés (Barcelona, 1973) va pensar a estudiar periodisme. Alguna cosa li ha quedat. Néta de poeta, Garcés pregunta i es pregunta sobre revolucions i mons comuns.

L’associació cultural La Sospechosa inicia la seva primera proposta –assaig– sobre l’exercici de l’ús de la for...

Fins el 8 de novembre a Nou Barris

La nostra vida quotidiana està travessada per relacions de forces. La força de l'opressió, la de la resistència; la força d'un cos sol en un context hostil, o no; la força de l'abraçada d'una mare al fill enmig de la barbàrie. La força de la desobediència. La força de la subjecció, del control, de l'uniforme. De la uniformització.

Subscriure a pensament