racisme

En aquesta nova entrega de la sèrie #RelatsReals, s'explica com un noi a qui direm Ahmed no va poder entrar en un dels locals de moda de la nit barcelonina així que el porter va llegir el seu nom escrit al DNI. L'Ahmed té un germà que es fa dir Ryan

Era un divendres d'estiu, havia treballat tota la setmana i tenia ganes d'esbargir-se. Quan va plegar, l'Ahmed va trucar a un amic seu i va proposar-li sortir de festa al Shôko aquella nit. Quedarien sobre les 23 h, donarien una volta pel passeig marítim i després entrarien. Shôko és un dels locals de moda de la nit barcelonina i sempre hi ha molta cua per entrar, així que, per estalviar-se problemes, van decidir apuntar-se a la llista a través de la pàgina web de la discoteca.

Quatre veus expertes en el camp de la criminologia i el racisme analitzen el discurs que s’amaga darrere de les polítiques de prevenció antiterrorista a escala internacional sorgides arran dels atemptats de l'11-S

Per comprendre d’on neix i en què consisteix el PRODERAI és necessari retrocedir fins a allò que els Estats Units van anomenar Guerra contra el terror, en paral·lel a l’inici de l’ofensiva militar sobre l’Afganistan l’any 2001 arran dels atacs a les Torres Bessones i el Pentàgon.

Conversem amb Fatiha El Mouali, veïna de Barcelona des de fa vint anys i mare de tres nois adolescents. Combina el seu doctoranda la Universitat Autònoma de Barcelona amb la feina de tècnica d'immigració a l'Ajuntament de Granollers

Fatiha El Mouali va arribar a Barcelona fa prop de vint anys i és mare de tres nois adolescents.

Ya que ella es la compañera indispensable de los indígenas, la izquierda es su primer adversario
Sadri Hiari 

 

En aquesta entrega de #RelatsReals (una col·laboració de SOS Racisme i la 'Directa'), expliquem una agressió xenòfoba que va tenir lloc a Sant Feliu de Llobregat

Havien passat una llarga, agradable i cansada tarda de compres i ja estaven arribant a casa, a Sant Feliu, quan en Miquel va veure que s'havia deixat el mòbil dins del cotxe.

– Amaia, filla, pots anar a buscar el meu mòbil al cotxe, que se m'ha oblidat?
– Jo l'acompanyo! –va dir l'Arnau, el seu fill més petit, d'onze anys.
– Jo també! –van dir els fills de la veïna.

De camí, van parar-se a mirar uns cartells que hi havia penjats a la paret, a prop d'un bar:

La cooperativa audiovisual Metromuster presenta '12 d'octubre. Cultura de l'odi i legítima autodefensa' un documental en col·laboració amb la campanya Totes som antifeixistes, que reclama l'absolució de 6 joves acusades d'agredir un grup de neonazis

Disset anys de presó per cadascuna d'elles. Aquesta és la pena a la qual s'enfronten sis antifeixistes que aniran a judici el pròxim mes de novembre. La fiscalia de delictes d'odi de Barcelona les acusa de danys i lesions a un grup de neonazis el 12 d'octubre del 2013 al barri de Sants.

El declivi de l'extrema dreta al País Valencià, reportatge fotogràfic de la jornada de l'1 d'octubre, debat sobre l'homeopatia, comunitats intencionals, llibertats sexuals al Líban, el periodisme d'Irene Polo i molt més

Obrim la 'Directa' 439 amb un reportatge fotogràfic d'Àngel Monlleó, Sarai Rua, Victor Serri i Miquel Monfort; dedicat a escenaris que es van viure el diumenge 1 d'octubre, dia de la votació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i el dia de la vaga general, el dimarts 3 d'octubre. Un resum fotogràfic que mostra que, malgrat la repressió, la votació es va dur a terme.

Àngels i Montse, integrants de l’Associació Mares Blanques amb Fills Negres

Ara fa sis anys que Àngels Arnau i la seva parella, veïnes del barri del Poblenou de Barcelona, van adoptar un nen a Mali. També la Montse Félez i el seu exmarit van optar per l’adopció de dues nenes nascudes a Etiòpia, que avui tenen 12 i 14 anys i resideixen amb ella al mateix barri barceloní. Amb la maternitat, l’Àngels i la Montse confessen que han entès el racisme que pateixen les seves criatures. Un fet del qual van parlar àmpliament fins a crear, amb altres persones de perfils similars, l’Associació Mares Blanques amb Fills Negres.

Diuen que les migracions són un fet natural de les poblacions humanes. Un argument sovint esgrimit contra la xenofòbia. Tanmateix, aquest argument benintencionat obvia que la xenofòbia i, sobretot, el racisme no és contra qui migra sinó contra un determinat tipus de persones que a vegades migra i a vegades no, com seria la població gitana o les anomenades segones generacions. Aquesta lògica no és només un arravatament de les classes populars, sinó un fet fortament institucionalitzat que en el cas espanyol es reflecteix en l’anomenada Llei d’estrangeria.

En aquesta entrega de #RelatsReals (una col·laboració de SOS Racisme i la 'Directa'), expliquem una història d'islamofòbia que topa amb la passivitat del veïnat i dels Mossos d'Esquadra

Havia acabat el curs escolar i la Mariona estava de visita a casa els seus pares, a Granollers, amb els seus tres fills de set, cinc i un any. Al capvespre, quan el sol ja no apretava tant, ella i el seu germà van baixar amb la canalla al parc perquè s'esbargissin. Al més petit el van deixar dormint a casa els avis. Mentre jugaven, dos nens van començar a barallar-se. Un d'ells, que era fill de l'amo de la cafeteria de la plaça, va anar a buscar el seu pare.

Pàgines

Subscriure a racisme