racisme

En aquesta entrega de #RelatsReals (una col·laboració de SOS Racisme i la 'Directa'), expliquem una agressió xenòfoba que va tenir lloc a Sant Feliu de Llobregat

Havien passat una llarga, agradable i cansada tarda de compres i ja estaven arribant a casa, a Sant Feliu, quan en Miquel va veure que s'havia deixat el mòbil dins del cotxe.

– Amaia, filla, pots anar a buscar el meu mòbil al cotxe, que se m'ha oblidat?
– Jo l'acompanyo! –va dir l'Arnau, el seu fill més petit, d'onze anys.
– Jo també! –van dir els fills de la veïna.

De camí, van parar-se a mirar uns cartells que hi havia penjats a la paret, a prop d'un bar:

La cooperativa audiovisual Metromuster presenta '12 d'octubre. Cultura de l'odi i legítima autodefensa' un documental en col·laboració amb la campanya Totes som antifeixistes, que reclama l'absolució de 6 joves acusades d'agredir un grup de neonazis

Disset anys de presó per cadascuna d'elles. Aquesta és la pena a la qual s'enfronten sis antifeixistes que aniran a judici el pròxim mes de novembre. La fiscalia de delictes d'odi de Barcelona les acusa de danys i lesions a un grup de neonazis el 12 d'octubre del 2013 al barri de Sants.

El declivi de l'extrema dreta al País Valencià, reportatge fotogràfic de la jornada de l'1 d'octubre, debat sobre l'homeopatia, comunitats intencionals, llibertats sexuals al Líban, el periodisme d'Irene Polo i molt més

Obrim la 'Directa' 439 amb un reportatge fotogràfic d'Àngel Monlleó, Sarai Rua, Victor Serri i Miquel Monfort; dedicat a escenaris que es van viure el diumenge 1 d'octubre, dia de la votació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i el dia de la vaga general, el dimarts 3 d'octubre. Un resum fotogràfic que mostra que, malgrat la repressió, la votació es va dur a terme.

Àngels i Montse, integrants de l’Associació Mares Blanques amb Fills Negres

Ara fa sis anys que Àngels Arnau i la seva parella, veïnes del barri del Poblenou de Barcelona, van adoptar un nen a Mali. També la Montse Félez i el seu exmarit van optar per l’adopció de dues nenes nascudes a Etiòpia, que avui tenen 12 i 14 anys i resideixen amb ella al mateix barri barceloní. Amb la maternitat, l’Àngels i la Montse confessen que han entès el racisme que pateixen les seves criatures. Un fet del qual van parlar àmpliament fins a crear, amb altres persones de perfils similars, l’Associació Mares Blanques amb Fills Negres.

Diuen que les migracions són un fet natural de les poblacions humanes. Un argument sovint esgrimit contra la xenofòbia. Tanmateix, aquest argument benintencionat obvia que la xenofòbia i, sobretot, el racisme no és contra qui migra sinó contra un determinat tipus de persones que a vegades migra i a vegades no, com seria la població gitana o les anomenades segones generacions. Aquesta lògica no és només un arravatament de les classes populars, sinó un fet fortament institucionalitzat que en el cas espanyol es reflecteix en l’anomenada Llei d’estrangeria.

En aquesta entrega de #RelatsReals (una col·laboració de SOS Racisme i la 'Directa'), expliquem una història d'islamofòbia que topa amb la passivitat del veïnat i dels Mossos d'Esquadra

Havia acabat el curs escolar i la Mariona estava de visita a casa els seus pares, a Granollers, amb els seus tres fills de set, cinc i un any. Al capvespre, quan el sol ja no apretava tant, ella i el seu germà van baixar amb la canalla al parc perquè s'esbargissin. Al més petit el van deixar dormint a casa els avis. Mentre jugaven, dos nens van començar a barallar-se. Un d'ells, que era fill de l'amo de la cafeteria de la plaça, va anar a buscar el seu pare.

Han convocat una concentració a la plaça de l'Ajuntament per alertar de les "actuacions racistes" del cos policial, com el cas denunciat per la ciutadana camerunesa Nieves Nfina; l'acte ha estat criticat pels sindicats CCOO i UGT

"No al racisme institucional. A València hi cabem totes i tots." Sota aquest lema s'ha portat a terme hui a la plaça de l'Ajuntament de València una concentració per tal de denunciar el racisme institucional exercit especialment a través dels cossos d'ordre locals.

Entrevista a Jalane Schmidt, activista del col·lectiu Black Lives Matter contra la cultura de segregació racial als Estats Units d'Amèrica

Heather Heyer, activista antiracista, va morir el 12 d'agost en Charlottesville (Virgínia) després de ser atropellada per un cotxe conduït per James Alex Fields, un jove de 20 anys relacionat amb moviments supremacistas blancs. La col·lisió va deixar ferides a altres dinou persones.

En aquesta entrega de #RelatsReals (una col·laboració de SOS Racisme i la 'Directa'), expliquem com la sobreprotecció legal de la versió policial fa que sovint molts casos d'agressions per part de les forces d'ordre quedin impunes

Un 28 d'agost a la una del migdia, en Paco li explicava a l'Oriol com podia sobreviure a Barcelona en l'economia informal. L'Oriol acabava d'arribar i necessitava un petit cop de mà, una bona ruixada d'ànims i un amic en qui confiar. En Paco feia molt temps que treballava com a venedor i gairebé tothom el coneixia, fins i tot els policies, que l'havien batejat amb el sobrenom d'Americano. Xerraven relaxats, asseguts en un banc del Passeig de Gràcia, davant la boca esquerra de metro de la línia 3.

Entitats i col·lectius del municipi s'uneixen en la plataforma Sant Feliu per la convivència i contra el racisme, per plantar cara a una campanya dirigida des de la ultradretana Democracia Nacional, que s'oposa al trasllat d'un centre de culte musulmà

El passat més d'abril va saltar a l'opinió pública santfeliuenca que un grup de veïns i veïnes del barri de Can Calders es posicionaven en contra del trasllat d'un centre de culte musulmà a la zona. L'actual oratori es troba al barri del centre del municipi, on la seva comunitat conviu amb absoluta harmonia amb l'entorn des de fa més de 14 anys, tal com reconeixen diferents entitats i persones de Sant Feliu de Llobregat.

Pàgines

Subscriure a racisme