racisme

Nova entrega de la sèrie #RelatsReals, fruit d'una col·laboració amb SOS Racisme, que reconstrueix el periple de l'Alan a l'hora de trobar un pis de lloguer i el rebuig que rep d'administradores i propietàries per la seva condició d'"estranger"

L'Alan volia canviar de pis. Se li acabava aviat el contracte i intuïa que li apujarien el preu del lloguer. Abans que el desnonessin amb subterfugis econòmics, marxava ell. Va començar a buscar ofertes per internet. La primera que li va interessar era d'un pis al carrer Indústria, molt a prop de la zona on habitualment es movia a Barcelona. Va trucar a Finques M. per concertar-hi una visita. Però unes hores abans de la visita van contactar-lo per dir-li que l'habitatge ja estava llogat.

La Comissió d'Ajuda al Refugiat País Valencià i la Unió de Periodistes presenten a València un manual amb propostes per a un bon tractament de la informació sobre les persones migrants i refugiades i la seua representació a la premsa

En l’actualitat, existeixen més de 30.000 webs i adreces de xarxes socials que proclamen el rebuig racial i cultural, segons apunta l’informe Racismo en Internet: webs, redes sociales y crecimiento internacional de la Universitat Internacional de València (VIU). Especialment a Internet, la xenofòbia es sembra amb total normalitat i s’assumeix en els discursos dels mitjans –també dels públics-, fet que repercuteix en la percepció que la societat té de les persones migrades i refugiades.

En aquesta nova entrega de la sèrie #RelatsReals expliquem la història d'en Rai, un taxista de Barcelona qui va voler denunciar un vídeo que promovia l'odi contra la comunitat de fenotip àrab

En Rai feia una pausa entre servei i servei. Havia aparcat el taxi al costat del bar on anava normalment a esmorzar. Era finals d'agost i no hi havia gaire moviment a la ciutat. Va entrar, va demanar el cafè amb llet de sempre i es va posar a mirar el mòbil. 100 missatges de Whatsapp sense llegir, quina bogeria! La majoria eren del grup de l'AGNET, l'Associació de la Nova Generació de Taxistes, de la qual ell en forma part.

L'entitat interposa una reclamació administrativa contra el club Jamboree de Barcelona, en el qual, segons mostren les imatges gravades amb càmera oculta, només es posa problemes per accedir a l'interior a persones d'aparença negra i magribina

L'ONG de defensa dels drets humans SOS Racisme ha difós aquest matí un vídeo amb el qual vol demostrar que els serveis de vigilància d'algun local nocturn de la ciutat de Barcelona encara selecciona l'accés a l'interior segons l'origen, l'ètnia o el color de la pell de les persones que pretenen entrar-hi. 

En aquesta nova entrega de la sèrie #RelatsReals, s'explica com un noi a qui direm Ahmed no va poder entrar en un dels locals de moda de la nit barcelonina així que el porter va llegir el seu nom escrit al DNI. L'Ahmed té un germà que es fa dir Ryan

Era un divendres d'estiu, havia treballat tota la setmana i tenia ganes d'esbargir-se. Quan va plegar, l'Ahmed va trucar a un amic seu i va proposar-li sortir de festa al Shôko aquella nit. Quedarien sobre les 23 h, donarien una volta pel passeig marítim i després entrarien. Shôko és un dels locals de moda de la nit barcelonina i sempre hi ha molta cua per entrar, així que, per estalviar-se problemes, van decidir apuntar-se a la llista a través de la pàgina web de la discoteca.

Quatre veus expertes en el camp de la criminologia i el racisme analitzen el discurs que s’amaga darrere de les polítiques de prevenció antiterrorista a escala internacional sorgides arran dels atemptats de l'11-S

Per comprendre d’on neix i en què consisteix el PRODERAI és necessari retrocedir fins a allò que els Estats Units van anomenar Guerra contra el terror, en paral·lel a l’inici de l’ofensiva militar sobre l’Afganistan l’any 2001 arran dels atacs a les Torres Bessones i el Pentàgon.

Conversem amb Fatiha El Mouali, veïna de Barcelona des de fa vint anys i mare de tres nois adolescents. Combina el seu doctoranda la Universitat Autònoma de Barcelona amb la feina de tècnica d'immigració a l'Ajuntament de Granollers

Fatiha El Mouali va arribar a Barcelona fa prop de vint anys i és mare de tres nois adolescents.

Ya que ella es la compañera indispensable de los indígenas, la izquierda es su primer adversario
Sadri Hiari 

 

En aquesta entrega de #RelatsReals, una col·laboració de SOS Racisme i la 'Directa', expliquem una agressió xenòfoba que va tenir lloc a l'àrea metropolitana de Barcelona

Havien passat una llarga, agradable i cansada tarda de compres i ja estaven arribant a casa, quan en Miquel va veure que s'havia deixat el mòbil dins del cotxe.

– Amaia, filla, pots anar a buscar el meu mòbil al cotxe, que se m'ha oblidat?
– Jo l'acompanyo! –va dir l'Arnau, el seu fill més petit, d'onze anys.
– Jo també! –van dir els fills de la veïna.

De camí, van parar-se a mirar uns cartells que hi havia penjats a la paret, a prop d'un bar:

La cooperativa audiovisual Metromuster presenta '12 d'octubre. Cultura de l'odi i legítima autodefensa' un documental en col·laboració amb la campanya Totes som antifeixistes, que reclama l'absolució de 6 joves acusades d'agredir un grup de neonazis

Disset anys de presó per cadascuna d'elles. Aquesta és la pena a la qual s'enfronten sis antifeixistes que aniran a judici el pròxim mes de novembre. La fiscalia de delictes d'odi de Barcelona les acusa de danys i lesions a un grup de neonazis el 12 d'octubre del 2013 al barri de Sants.

Pàgines

Subscriure a racisme