Necessàries, polèmiques i valentes l’anàlisi i les reflexions que ens proposa la pedagoga madrilenya Ani Pérez en el seu primer llibre, Las Falsas Alternativas, fruit de la seua tesi doctoral. Centrada a analitzar els corrents de la pedagogia llibertària i la seua interpretació actual, Pérez critica des d’una base històrica, teòrica i pràctica, l’onada d’escoles i pedagogies alternatives que estan florint des de començament del segle XXI. Apunta que molts d’aquests projectes, autodenominats hereus d’aquesta tradició llibertària o que aprofiten les seues propostes, se situen com a contraposició a l’escola pública tradicional, i en els darrers anys algunes d’aquestes s’estan començant a introduir també en alguns centres públics a través de les anomenades “pràctiques innovadores”.
Segons l’autora, sota conceptes i principis com la no directivitat, la capacitat innata dels infants per aprendre, la celebració irreflexiva del desig o l’autodidactisme, s’amaguen fins segregadors que el capitalisme està aprofitant per introduir premisses neoliberals en l’educació, un fet que planteja nous reptes per a l’anarquisme en aquest camp si la pedagogia continua sent un fi per aconseguir l’emancipació social.
