Mentre començava a documentar-me sobre Xnet, l’antivirus Norton em va bloquejar l’accés al seu web. El va catalogar de “pàgina potencialment perillosa” i encara avui no m’hi deixa entrar. “URL: Blacklist,” m’informava el pop-up. La coincidència no pot deixar de resultar significativa: un col·lectiu que desafia els poders tecnològics i institucionals és etiquetat de “perillós” per una empresa propietat d’una gran corporació estatunidenca com Gen Digital Inc. (anteriorment, Symantec Corporation). Encara estem investigant a què es deu, tot i que Maddalena Maddish Falzoni, una de les sòcies fundadores de Xnet i la seva especialista tècnica, en treu ferro: “tant de bo fos expressament, però no crec que siguem tan importants,” bromeja.
Xnet és una mica difícil de definir: és una xarxa d’activistes, de gent de l’acadèmia, de hackers i d’especialistes en diversos camps que fa quasi dues dècades que toca moltes cordes de l’ecosistema digital democràtic, però que, sobretot, incomoda de forma decidida els poders establerts. Durant la seva llarga trajectòria ha actuat en àmbits com el foment de la neutralitat de la xarxa i la sobirania tecnològica, la llibertat d’expressió i lliure circulació d’informació a l’entorn digital i la lluita contra la corrupció o la governança ciutadana. Per entendre Xnet, ens diu Sergio Salgado, l’actual president nominal de l’associació, “cal entendre com entenem nosaltres internet: com una eina per combatre monopolis”. “Fa disset anys lluitàvem contra el del copyright; avui són les big tech, els monopolis de la contractació pública o els polítics, que sovint també actuen com a monopolis”, detalla. Aquesta evolució, per a la gent de Xnet, és del tot coherent: “Pot semblar que saltem de temes techies a la lluita contra la corrupció, però per nosaltres tot forma part de la mateixa guerra”, apunta Salgado.
La ideologia que inspira Xnet parteix d’una concepció del digital com una oportunitat per repensar la democràcia i la governança. Tal com explica Simona Levi, una de les fundadores del col·lectiu, el seu model “no es basa ni en l’estructura vertical i autoritària tradicional, ni tampoc en l’horitzontalitat absoluta, ineficaç perquè no reconeix les diferències reals de temps, coneixements o compromís entre participants”. El grup, en canvi, va apostar per una estructura de nodes, inspirada en l’arquitectura d’internet, amb lideratges distribuïts i federació de competències: cada node assumeix rols segons la seva expertesa o capacitat i col·labora amb altres on no lidera. “No cal perseguir el consens constant, sinó la coherència i la transparència en l’acció, i els processos s’interrompen només quan hi ha dissens clar”, puntualitza Levi.
Xnet es defineix com un nucli flexible que activa xarxes temporals segons cada projecte. “Aquí no hi ha llocs, hi ha feina per fer i gent que la fa”, resumeix Sergio Salgado, citant un passatge de la novel·la cyberpunk Neuromantic, de William Gibson. Així, es combina el treball tècnic remunerat amb activisme voluntari i s’impulsen “dispositius” concrets per posar a prova hipòtesis, sovint en forma de polítiques públiques, litigis estratègics o reformes legislatives. Aquesta filosofia de governança distribuïda també és al centre del postgrau en Tecnopolítica i Drets a l’Era Digital, que Xnet codirigeix des del 2018 –primer a la Universitat Pompeu Fabra i actualment a la Universitat de Barcelona.
“El seu negoci no és la nostra cultura”
Primer conegut com a Exgae, el col·lectiu es va presentar públicament el 2008, tot i que els seus orígens es remunten al 2006. Tot va començar quan Simona Levi va produir un vídeo crític amb l’especulació immobiliària com a part d’una obra teatral vinculada al moviment V de Vivienda. Aquella iniciativa, pionera en la lluita pel dret a l’habitatge que comptava amb activistes com Ada Colau i Adrià Alemany, desembocaria en la creació de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), l’any 2007.
El vídeo incloïa una escena impactant, enregistrada amb càmera oculta a l’oficina que havia obert l’Ajuntament de Barcelona per atendre casos d’assetjament immobiliari, on se suggeria a uns suposats denunciants que pressionessin la seva àvia perquè abandonés el seu pis. La peça, que també assenyalava entitats bancàries com La Caixa, va ser retirada de YouTube a petició d’aquesta entitat financera per presumpta infracció de copyright, tot i que, segons Levi, “tot el contingut, fins i tot la música, eren completament originals”. L’intent de censura, però, va acabar provocant un efecte Streisand i el vídeo es va viralitzar.
“Aquell episodi em va fer qüestionar el paper real del copyright i, si en comptes de protegir l’artista, era més aviat una eina de censura”, recorda Levi. Aquesta inquietud la va dur a vincular-se al moviment de cultura lliure, amb la voluntat de crear un espai d’autodefensa digital. Era l’època en què la Societat General d’Autors d’Espanya (SGAE) –el president de la qual, Teddy Bautista, seria processat més endavant per malversació de fons– marcava una línia dura en l’estigmatització de la pirateria i en les pressions per controlar la circulació de continguts culturals. Un grup d’activistes, acadèmiques, hackers i figures com la propietària de la botiga d’informàtica Traxtore –clau en la lluita contra el cànon digital imposat per la SGAE– van fundar Exgae, un repositori de recursos legals, publicacions i decàlegs autoformatius per “fer front a la repressió digital”, i que encara avui es troba disponible en línia.
El grup aposta per una estructura de nodes, ni vertical ni horitzontal del tot, inspirada en l’arquitectura d’internet, amb lideratges distribuïts i federació de competències
La SGAE no va trigar a reaccionar. El 2010 va enviar un burofax exigint el tancament del domini Exgae.net per “infracció de marca i competència deslleial”. Per evitar la batalla legal, es va rebatejar el col·lectiu com Xnet, però l’activitat i les línies d’acció es van mantenir intactes.
Xnet va ser coneguda al principi per organitzar la gala paròdica i reivindicativa dels oXcars, que durant sis edicions va omplir la Sala Apolo de Barcelona amb propostes musicals, teatrals, de dansa, ciència –i fins i tot de cuina– amb l’objectiu de denunciar el control cultural dels lobbies i entitats de gestió i defensar la cultura lliure com a bé comú. El 2010, va organitzar la contracimera D’Evolution Summit per oposar-se al Fòrum de les Indústries Culturals i a la llei Sinde (batejada així en honor a la ministra espanyola de Cultura del moment, Ángeles González Sinde), que pretenia regular els drets d’autoria a la xarxa.
Els oXcars es van integrar més tard al Free Culture Forum (FCForum), també liderat per Xnet, que esdevingué un espai internacional per formular propostes legislatives sobre drets digitals i cultura lliure. Activistes, expertes i organitzacions d’arreu del món hi compartien coneixement i eines sobre drets d’autoria, llicències o xarxes P2P, amb l’objectiu de fer evolucionar del model cultural dominant cap a un de descentralitzat, obert i democràtic. Fruit del FCForum, van sorgir documents com la “Carta per a la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement,” amb propostes de reforma sobre la llei de la propietat intel·lectual estatal i el marc europeu de telecomunicacions, que es va enviar a més d’un miler de governs i institucions d’arreu del món.
Actualment, Xnet dona continuïtat a aquesta tasca amb la Conferència Europea 4D (Digitalització Democràtica i Drets Digitals), un congrés organitzat amb la Fundació PuntCat cada any per l’octubre. “No fem congressos per escoltar a tothom; ja sabem qui són els dolents. Ens trobem per veure on som, què ens amenaça i què podem fer”, resumeix Simona Levi. Combinada amb acció pràctica, humor i tallers formatius, la iniciativa també inclou el Premi 4D, que, en l’última edició, van rebre gairebé cent propostes europees. En aquesta línia, també va aparèixer MaadiX.net, una derivada de Xnet pensada especialment per a activistes, periodistes i col·lectius que necessiten eines segures i respectuoses amb la privacitat. Permet a qualsevol persona, sense coneixements tècnics, desplegar amb un sol clic aplicacions de programari lliure (com correu, núvol o videoconferències) en un servidor propi.
El 15M contra Rodrigo Rato
Sergi Salgado es va incorporar a Xnet a l’època del 15M, atret per la seva manera de treballar a partir de “dispositius concrets per accionar tasques concretes”. D’aquesta lògica va néixer la plataforma 15MpaRato, impulsada per Xnet el 2012 amb l’objectiu de portar el president de Bankia, Rodrigo Rato, i la cúpula de l’entitat sorgida de la trasformació de la fusió de diverses caixes d’estalvis a l’Audiència Nacional espanyola per la seva responsabilitat en la crisi financera. El col·lectiu va liderar tot el procés: va recollir proves, testimonis, finançament (prop de 60.000 euros en micromecenatge mitjançant la plataforma Goteo, aleshores acabada de crear) i va impulsar l’estratègia legal que destaparia els escàndols de les accions preferents i les targetes “black”.
Quan Xnet començar a estirar el fil de les preferents, “la gent no trobava ni advocats per denunciar. Al final, hi havia tota una indústria de denúncies i les nostres proves van fer canviar el rumb judicial”, recorda Salgado. El 2016, el Tribunal Suprem va dictar que les dipositàries afectades per la venda d’obligacions preferents no havien de denunciar cas per cas i totes tenien dret a recuperar els diners; i també es van retornar els fons a les accionistes de Bankia. En total, es van recuperar 9.000 milions d’euros. “Això no ho van fer els jutges, ni els mitjans, ni l’oposició: ho va fer la gent del carrer”, reivindica l’activista.
Una de les línies de treball actuals del col·lectiu és la campanya per assenyalar la responsabilitat de les estructures partidistes en la proliferació de fake news i desinformació
Paral·lelament, Xnet va obrir una bústia anònima que va rebre una filtració clau: 8.000 correus de Caja Madrid. “Va ser com entrar a la sala de màquines de la crisi del 2008”, recorda el president de l’entitat. Rastrejant entre els 300.000 folis, van identificar l’epígraf “les nostres targetes ‘black’ a efectes fiscals”, que va donar lloc a una nova peça judicial. El cas va acabar amb la condemna de 65 alts càrrecs polítics, sindicals i empresarials, incloent-hi Rato i Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid (una de les entitats fundadores de Bankia), que es va suïcidar el 2017, després de ser condemnat a sis anys de presó pel cas de les targetes.
Per explicar aquesta lluita, l’entorn de Xnet va crear l’obra teatral Hazte banquero. Tarjetas Black: todo lo que quisieron ocultarte, con sus propias palabras (2016), escrita per Simona Levi
i Sergio Salgado, basada en els correus de Blesa. L’obra va anar de gira per teatres de tot l’Estat espanyol i es pot veure a YouTube. “La vam fer amb una idea de victòria”, diu Levi, “per recordar que l’enemic té punts febles, i que això ens ha de donar força per continuar lluitant.”
Defensa segura per a ‘whistleblowers’
La filtració anònima dels correus de Blesa –la més rellevant en corrupció bancària a l’Estat– es va produir l’any 2013 a través del Partit X, un “antipartit” vinculat al moviment 15M on Xnet va col·laborar durant un parell d’anys. L’èxit de la seva bústia de denúncies, amb fins a 400 comunicacions mensuals, va portar el col·lectiu a impulsar el Grup Ciutadà contra la Corrupció, que va col·laborar fent xarxa amb altres iniciatives que van destapar casos de corrupció i evasió fiscal, com la llista d’Hervé Falciani, el grup de la revista Cafè amb llet –que va destapar pràctiques corruptes al sistema sanitari català–, la Comissió Parlamentària del cas Pujol –que va presidir l’aleshores diputat de la CUP David Fernández– i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, que batallava per destapar el cas Palau de la Música i la trama de Ciutat Vella que havia denunciat la regidora d’aquest districte de Barcelona, Itziar González. El grup va promoure accions judicials i legislatives, com l’esmena que va permetre la personació de la Generalitat contra Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina en el cas Nóos.
Conscients que no podien continuar gestionant tota aquella informació des d’un espai activista, Xnet va traslladar la proposta a l’Ajuntament de Barcelona, coincidint amb l’arribada al govern municipal d’Ada Colau i l’obertura de l’Oficina per la Transparència, que permetria filtrar leaks anònims dins de l’administració pública, és a dir, que garantia protecció per a qui volgués denunciar pràctiques il·lícites. “Ens vam adonar que la majoria de bústies institucionals no feien servir cap mena de protecció en el seu disseny; o sigui que l’anonimat era un simple pacte de confiança amb l’administració,” explica Maddish Falzoni, responsable tècnica de XNet.
Xnet dissenyà un model de denúncia segura i anònima basat en programari lliure GlobaLeaks i en el navegador de programari lliure TOR, de manera que, “encara que la institució volgués trair-te, no pogués fer-ho”
Amb l’experiència acumulada i inspirada en casos de repressió de whistleblowers (en anglès, “xiuladores”, és a dir, persones filtradores d’informació protegida) com els d’Edward Snowden, Chelsea Manning o Julian Assange, Xnet dissenyà un model de denúncia segura basat en programari lliure GlobaLeaks i accés via el navegador de programari lliure TOR, amb un disseny que garantia l’anonimat, perquè “encara que la institució volgués trair-te, no pogués fer-ho”, afegeix Falzioni. “Va ser la primera vegada que una administració recomanava explícitament l’ús de TOR”, recorda. “Des de la desconeixença s’associa amb activitats il·lícites, però és una eina fonamental gràcies a la qual s’ha fet molt activisme en països com l’Iran o la Xina,” afegeix.
El sistema de bústies segures es va estendre a les oficines antifrau del País Valencià i les Illes i, actualment, s’ha convertit en estàndard i és el model adoptat pel Consorci de Govern Obert de Catalunya per a totes les institucions públiques del territori. A escala estatal, Xnet va redactar un Decàleg de protecció dels alertadors i va jugar un paper clau en l’impuls i redacció de la directiva europea sobre whistleblowers, així com en la seva transposició en les respectives lleis estatal i catalana, amb Simona Levi liderant el procés. L’any 2021, l’espai “Sense Ficció” de TV3 va emetre el documental “L’escletxa”, que retrata la trajectòria de Xnet en la defensa de les alertadores i la democràcia digital.
Democratització digital
Des del col·lectiu ja fa molts anys que s’alerta del perill de la “googlelització educativa”, la dependència creixent a l’ensenyament públic de grans corporacions tecnològiques. Segons un informe de 2021 del Corporate Europe Observatory i de LobbyControl, la indústria digital és la que més inverteix en influència política a la UE (97 milions anuals), superant fins i tot el sector financer. El projecte Aula del Futur, impulsat per l’European Schoolnet des del 2012 i que té el suport del Ministeri d’Educació espanyol, està patrocinat per empreses com Google, Microsoft, Amazon, HP, Intel o Telefónica, tot consolidant un model educatiu basat en marques, dependència tecnològica i recollida massiva de dades. A més, té el perill de la datificació, la conversió de treballs escolars i interaccions personals en dades comercials.
Simona Levi denuncia que “la infraestructura digital ja és una realitat i hauria de garantir un accés públic i sobirà”, i alerta que les institucions “han deixat el camp lliure perquè les big tech privatitzin serveis públics amb el seu disseny.” Sergio Salgado ho exemplifica: “És distòpic que en una escola pública es digui als nens: ‘Obriu els Chromebooks i entreu a Google Classroom, que avui aprendrem a ser crítics amb la tecnologia’”.
Des del 2019, Xnet impulsa el Pla de Digitalització Democràtica de l’Educació, que inclou el desenvolupament de DD (Digital Democràtic), una plataforma de programari lliure, interoperable, auditable i amb una interfície intuïtiva, construïda a partir d’eines ja existents com Moodle o Nextcloud, “que ofereixi una experiència d’ús equiparable a Google Suite”, explica Levi.
Des del 2019, Xnet impulsa el Pla de Digitalització Democràtica de l’Educació, que inclou una plataforma de programari lliure, interoperable, auditable i amb una interfície intuïtiva
El projecte va començar a introduir-se en onze escoles de Barcelona el 2021 amb suport municipal, amb l’objectiu d’ampliar-lo a una cinquantena a tot Catalunya per mitjà de la Generalitat. Però continua pendent d’implantació. El pla inclou també una dimensió formativa, amb el I Curs Internacional d’Educació Digital Democràtica i Open EdTech (2022), reconegut pel Departament d’Educació de la Generalitat, i del qual han sorgit recomanacions i grups de treball internacionals per replicar-ho a altres països.
Sergio Salgado observa un canvi a Europa arran de la segona arribada de l’administració Trump a la Casa Blanca, d’entrada de bracet d’Elon Musk, perquè “ara comença a posar seriosament el focus en la sobirania digital davant del context global i és un moment estratègic per fer pressió i explicar propostes que ja tenim madures des de fa anys”. Com a part d’aquesta trajectòria, el Parlament Europeu va encarregar a Levi l’informe “Proposta per a una digitalització sobirana i democràtica d’Europa”, publicat el 2021 per l’Oficina de Publicacions de la UE, amb recomanacions concretes sobre el funcionament ideal de les eines digitals de les administracions públiques.
Propaganda de la desinformació
L’altra gran línia actual de Xnet és la lluita contra la desinformació. Segons Simona Levi, el discurs dominant “amaga una ofensiva contra internet, que s’utilitza com a pretext per crear marcs legals regressius”. L’activista defensa que la propaganda institucional i mediàtica no la va inventar la xarxa i que la desinformació ja existia de molt abans: “recordem l’11M, quan tots els partits, mitjans i institucions repetien inicialment que l’atemptat era obra ETA”. Avui, “sota el pretext de combatre les fake news, s’acaben restringint drets civils”, creu Levi.
El col·lectiu ha elaborat una proposta legislativa i va publicar l’informe-llibre #FakeYou: Fake news i desinformació (Raig Verd, 2019), on analitzava el paper dels partits polítics i les seves estructures clientelars com a principals generadors i amplificadors de propaganda. “Tant qui els promouen com els seus fanboys, generen polarització perquè és el seu medi natural de creixement”, afirma Levi.
Xnet defensa que cal deixar de culpabilitzar la ciutadania o internet i posar el focus en regular la comunicació del poder: establir normes clares sobre l’ús dels recursos públics i exigir deures de verificació a les institucions. Segons Simona Levi, “aquest hauria de ser un objectiu central de qualsevol democràcia”. De cara al futur, el col·lectiu identifica tres grans fronts de lluita: una fiscalitat justa on “pagui qui més té”, una digitalització sobirana i la batalla contra la propaganda institucional i les infraestructures digitals dominades pel poder.
