Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Temporeres, entre la precarietat i el risc sanitari

La pandèmia ha agreujat les condicions de precarietat i vulnerabilitat en què viuen les treballadores temporals agrícoles arreu dels Països Catalans. Tot i que el Govern espanyol ha dictat una sèrie de recomanacions perquè els empresaris agrícoles eviten els contagis als camps, hi ha temporeres que continuen treballant sense material de protecció i vivint en pisos o espais abandonats on és molt difícil respectar les mesures sanitàries

Temporeres recollint taronges en un camp del País Valencià / Lucas Guerra

“Se’ls considera una mercaderia més”. Així descriu Gemma Casal, membre de la plataforma Fruita Amb Justícia Social, la situació de precarietat i explotació que sofreixen les temporeres als camps de Lleida. “A banda de l’incompliment sistemàtic del conveni col·lectiu, s’han denunciat casos d’explotació i de tràfic de persones”, relata. A Lleida, després de treballar de sol a sol durant tot l’estiu, s’ha donat per finalitzada la campanya, però encara hi ha gent que s’hi ha quedat bloquejada, dormint al carrer. “És una visió molt utilitarista de les persones que vénen a treballar.  No hi ha manera de fer entendre que això temporal és la feina i no la persona”, afegeix Casal.

Una bona part de les persones que treballen com a temporeres en el sector agrari, després de la recollida de la fruita lleidatana, continuen amb la verema, per a seguir després amb la campanya de cítrics al País Valencià. Més de 120.000 persones treballaran en la recollida de la taronja enguany, segons les estimacions de Comissions Obreres. No obstant això, més enllà d’aquesta xifra, es troben totes aquelles persones que treballen sense contracte, en la seua majoria persones migrades, submergides per la llei d’estrangeria i exposades a acceptar condicions laborals d’explotació i precarietat. Les condicions laborals de les temporeres al País Valencià i la seua exposició a possibles brots de COVID-19 continuen invisibilitzades. Fora de qualsevol estadística, tant les que arriben d’altres territoris com les que viuen ací i continuen sense poder regularitzar la seua situació, poden arribar fins i tot a ser víctimes d’explotació. Una realitat a la qual se sumen les vides precàries, sobretot després dels mesos de confinament, i amb molts problemes d’accés a l’habitatge, la sanitat o l’empadronament.


Treballar sense mesures sanitàries

“Tots els matins hi ha temporers que esperen als intermediaris perquè els porten a treballar”, explica Mor Diagne, activista antiracista que va treballar durant anys en la recollida de cítrics al País Valencià. “Si porten a algú que no té papers, saben que segurament no reclamarà res”, assegura. Malgrat que són relativament pocs els casos que aconsegueixen una certa rellevància pública, la realitat és que són molte les temporeres en situació irregular que sofreixen explotació i ara, a més a més, la manca de mesures sanitàries.

Un grup de temporers han okupat la fàbrica abandonada la Lletera, al barri de Benimaclet de València |Lucas Guerra

 

És el que va ocórrer a Vinaròs (Baix Maestrat). El passat 22 d’agost un operatiu de la Guàrdia Civil desarticulava una xarxa d’explotació laboral de temporers. Alguns es trobaven en situació administrativa regular, però treballaven sense contracte, dotze hores al dia, de dilluns a dissabte, i amb un salari equivalent a mitja jornada. L’empresa, que hauria defraudat uns 11.000 milions d’euros, tampoc els proporcionava material sanitari, com guants i mascareta.

Fa més d’un mes que el Govern espanyol va presentar la “Guia per a la prevenció i control de la COVID-19 en les explotacions agrícoles”. Es tracta d’un document on es recullen diverses recomanacions, com que les temporeres estiguen separats el màxim possible, establir equips fixos de treball o utilitzar les opcions de mobilitat que millor garantisquen la distància de seguretat. Són algunes recomanacions, encara que els col·lectius que treballen en defensa dels drets de les temporeres consideren que no haurien de ser només recomanacions, ja que per ara no es compleixen i es posa en perill la vida de centenars de persones.

Pel que fa al govern autonòmic, la Generalitat Valenciana prepara una xarxa d’habitatges per a assegurar l’aïllament de les temporeres davant possibles casos de COVID-19. El protocol valencià indica, a més a més, que s’hauran de posar els mitjans necessaris per a garantir la higiene dels llocs d’allotjament, transport i treball. Ara, els col·lectius també es preocupen per les condicions dels pisos que s’habiliten, ja que molts ja viuen amuntegats en pisos compartits o espais abandonats.

 

“Els temporers no sols estan desprotegits enfront de l’explotació laboral. Ens falta accedir a l’empadronament, a la targeta sanitària, molts no tenen passaport ni permís de residència. Ens falta l’idioma, i a més a més, l’Estat ens demana un munt de papers que no sabem ni on aconseguir-los”, explica Lamine Fall, un temporer que va passar quatre mesos treballant a Lleida i que ara es troba a Sagunt (Camp de Morvedre) esperant a començar amb la taronja. “Ara no tinc habitació. Estic a casa d’un amic”, relata.

L’experiència prèvia de la recollida de Lleida, en un context de pandèmia com l’actual, mostrava també les greus deficiències per a assegurar un habitatge digne a les temporeres que treballen lluny del seu domicili, tal com estipula el conveni agrari a Catalunya. “Les condicions de treball han estat les que han estat, però les condicions de vida eren d’infrahabitatges, de gent amuntegada, malvivint en granges abandonades o sense aigua corrent”, denuncia Casal. A més a més, subratlla que així és impossible complir amb les mesures de seguretat marcades per a reduir els contagis. A diferència del conveni català, que estableix que els empresaris han de proporcionar un habitatge a les treballadores temporeres que contracten, en el cas valencià se sobreentén que les treballadores viuen en el territori. La realitat per a qui no resideix ací acaba sent llogar una habitació o un llit en el pis d’algun amic o company de feina, i fins i tot en alguns casos okupar alguna fàbrica, magatzem o cases abandonades.

La realitat per a qui no resideix ací acaba sent llogar una habitació o un llit en el pis d’algun amic o company de feina, i fins i tot en alguns casos okupar alguna fàbrica, magatzem o cases abandonades

La situació de desprotecció en la qual es troben per estar en situació irregular, sumada a la por per l’expulsió i la precarietat, són caldo de cultiu per a la impunitat dels propietaris agrícoles, mentre que les caixes de taronges continuen apilant-se. “Com a persona, saps que aquesta persona t’està explotant, ho saps físicament, i ho estem acceptant perquè no ens queda un altre remei”, relata el temporer Seydou Diop des de Huelva, encara que el seu discurs bé podria representar les víctimes d’explotació laboral en els camps dels Països Catalans.

Els ajuntaments apliquen traves burocràtiques a les persones que volen empadronar-se en un municipi i incompleixen la normativa vigent sobre l’accés al servei de padró |Lucas Guerra

 

“El conveni col·lectiu estableix la durada de la jornada, el preu de les hores extra, el preu d’espera amb la càrrega. Té molt bones clàusules, però s’incompleix de manera contínua”, explica Soledad Montaner, responsable del sector agrari de Comissions Obreres al País Valencià. “Hi ha gent que ve i reclama, però hi ha molta gent que no ho fa. Ocorre sobretot amb aquelles persones que depenen de les cotitzacions per a renovar els seus permisos de residència. Aprofitar-se d’aquesta situació és absolutament miserable i infame”, rebla amb rotunditat.


Els abusos de les ETT

“En el mateix camp, m’he arribat a trobar una part de la plantilla cobrant el salari que estableix el conveni i una altra part contractada a través d’una ETT i cobrant la meitat”, denuncia Montaner, fent referència als abusos i les pèssimes condicions que ofereixen les Empreses de Treball Temporal (ETT) “creades amb l’objectiu d’explotar als treballadors en el camp”.

Les ETT són empreses que han adquirit caràcter estatal i els beneficis de les quals provenen de la mediació entre la temporera i els empresaris. “Les ETT gestionen molta mà d’obra. Entre la campanya de Huelva, la de Lleida, la verema a La Rioja i el cítric al País Valencià, són milers i milers de contractes”, apunta Casal. I afegeix: “Amb contractació per obra i servei, les condicions són penoses i et poden acomiadar d’un dia per l’altre”. Casal també relata alguns casos d’ETT amb seu a València que, en plena pandèmia, van enviar treballadores amb “precontractes falsos” per tal que pogueren arribar a Lleida: “Durant el confinament, els treballadors es podien desplaçar amb un precontracte. Llavors, aquestes ETT valencianes els feien un precontracte fals i els cobraven per això, però quan arribaven a Lleida, la feina no existia”.

La plataforma Fruïta amb Justícia denuncia l’existència de màfies que es dediquen a vendre papers i que extorsionen les treballadores temporeres. “Al final acaben treballant un munt d’hores per acabar cobrant una misèria”, denuncien. “Qui no té papers, qui no té empadronament, ha de treballar cobrant una misèria perquè hi ha quatre persones que s’estan aprofitant de nosaltres”, exposa també Diagne, qui planteja la creació d’una cooperativa de temporers com una possible sortida als costos dels intermediaris i com una eina per a la defensa col·lectiva dels drets laborals d’aquestes treballadores.