Empresonat i condemnat a nou anys de presó per exercir drets fonamentals, el president d’una de les tres entitats que donen forma a Lliures explica des de la presó de Lledoners com neix aquest projecte i per què pren més vigència que mai davant la crisi social agreujada per la pandèmia de la COVID-19.
Com neix el projecte Lliures?
El 2014 ens reunim a Òmnium per primera vegada la Teresa Crespo [Entitats Catalanes d’Acció Social, ECAS] i la Muriel Casals, amb en David Fernàndez al capdavant, i també amb en Ferran Busquets [Fundació Arrels], la Rita Marzoa i en Ramon Pascual [Coop57]. Els estralls de la crisi del 2008 eren ben presents. Lliures neix contra la resignació: per plantar cara al mentrestant. Mai no hi ha hagut cap voluntat de substituir les administracions. Beu de l’essència del que ha representat l’associacionisme i el cooperativisme a casa nostra. Malauradament, en aquest país i per falta d’un estat, hem après a lluitar amb dents
i ungles per la cohesió social i contra la desigualtat. Des d’aquella primera trobada s’ha fet un munt de feina. Gràcies a aquesta voluntat d’anar molt lluny, avui les bases són molt sòlides i els resultats estan arribant.
Què fa diferent el projecte Lliures d’altres iniciatives solidàries?
“Gràcies a aquesta suma s’han pogut tirar endavant iniciatives transformadores i comunitàries vinculades a l’habitatge digne, la lluita contra la pobresa o l’emergència alimentària”
El valor afegit de Lliures és que s’uneixen tres entitats de naturalesa diferent sota un mateix objectiu: fer un front comú contra la pobresa, l’exclusió i la desigualtat des de la responsabilitat col·lectiva, donant suport a projectes innovadors i comunitaris definits des de baix i emancipadors. Tenim l’obligació de no renunciar al dret a una vida digna per a tothom. Es tracta de proveir de les eines inicials perquè es puguin sembrar respostes de present i llavors de futur. ECAS aglutina més de 100 entitats de caràcter social amb 15.000 voluntaris, Coop57 és la principal cooperativa de serveis financers ètics al nostre país, i Òmnium, amb seixanta anys d’història, té una base social de més de 180.000 socis i 50 seus. Això representa una gran capacitat mobilitzadora. Gràcies a aquesta suma s’han pogut tirar endavant iniciatives transformadores i comunitàries vinculades a l’habitatge digne, la lluita contra la pobresa o l’emergència alimentària.
A primera vista, aquesta aliança d’entitats pot semblar estranya. Què les mou a unir-se?
La pobresa es cronifica, les desigualtats augmenten i plou sobre mullat. Les velles receptes no ens trauran de cap crisi, i enfortir les lluites compartides esdevé l’única resposta. El repte de no deixar-nos ningú pel camí és més vigent que mai. Aquesta societat, literalment, s’ha asfaltat places i carrers amb les seves mans, s’ha guanyat drets i llibertats i ha tirat endavant els grans consensos que han aixecat el país. Òmnium, Coop57 i ECAS no ens rentem les mans davant els reptes de la cohesió social.
Un projecte, doncs, que ara té més vigència que mai…
Efectivament. Als estralls de la vulnerabilitat enquistada, s’hi sumen els d’una crisi estructural amb la usura de les energètiques de l’Ibex-35 i la complicitat absoluta de l’Estat. És obvi que aquest virus sí que hi entén, de diferències socials. Més d’una quarta part de la població dels Països Catalans està en risc d’exclusió social, una exclusió que afecta especialment els infants, les dones o les comunitats migrants. La resposta, doncs, ha de ser tan ambiciosa com col·lectiva, o no ens en sortirem. Però la societat catalana novament ha respost, aportant fons per a tretze projectes, amb una nova convocatòria de Lliures aquest 2021. Ara cal fer un pas més i facilitar la implicació personal dels donants en els diferents projectes. Passar a l’acció, no rentar-se’n les mans, és l’única manera de plantar cara a tantes injustícies.
