Escodrinyar la incomoditat, els desviaments de la norma, visibilitzar les violències i recuperar la memòria històrica a través del diàleg. Això és el que passa amb les exposicions “D’embarassos, maternatges i masculinitat”, una mostra gràfica que fa visibles identitats masculines sobre la maternitat; “Desbiada”, una novel·la gràfica que assenyala la bifòbia i “Diàlegs intergeneracionals”, una sèrie de càpsules de vídeo on persones de diverses generacions s’asseuen i dialoguen per recuperar la memòria històrica del col·lectiu LGBTIQA+. Tres propostes que dialoguen entre elles en un mateix espai i que es podran visitar fins al 29 de juliol al Centre LGTBI de Barcelona.
Què imaginem quan pensem en la paraula mare? Què és el que fa que una persona sigui mare? Els genitals amb els quals ha nascut? El gènere? Gestar o no gestar? Com encaixen les identitats no normatives amb la maternitat i l’embaràs? Encaixen? Aquestes són algunes de les preguntes que llença a l’aire “D’embarassos, maternatges i masculinitats”, una exposició fotogràfica on Gràcia Camps, Alba Badia Mas i Marieta Rojo, a través de l’òptica de Silvia Poch, desafien el concepte de mare.
Un avió immens amb la paraula “Monosexisme” és a punt d’estampar-se contra la protagonista de “Desbiada”, una instal·lació gràfica, de la il·lustradora Maria Queraltó, que ha passat del paper a un espai de tres dimensions. La proposta sorgeix de la novel·la gràfica Me cuesta bivir, de la mateixa artista, publicada per l’editorial Medusina. I representa els mecanismes que fan que les persones bisexuals no tinguin cabuda en l’entorn heteronormatiu ni, en molts casos, en el mateix col·lectiu LGTBQIA+, tal com denúncia Queraltó.
Les tres exposicions s’emmarquen en el cicle Invisibilitats que, des del mes de maig, ha volgut fer visible allò que sovint queda ignorat tan dins com fora del col·lectiu LGTBQIA+ amb diferents activitats
Aturar-se i recuperar la memòria. Asseure’s i escoltar-se entre persones de diferents generacions. Vivències, històries, contextos que permeten entendre i dibuixar passat, present i el futur del col·lectiu. “Diàlegs intergeneracionals” és un documental de càpsules de vídeo, fet en col·laboració amb Las Pibas REC, que fa un recorregut sobre les trajectòries del moviment LGTBQIA+ a través de l’intercanvi de punts de vista, contextos i lluites.
Les tres exposicions s’emmarquen en el cicle Invisibilitats que, des del mes de maig, ha volgut fer visible al Centre LGBTI allò que sovint queda ignorat tant dins com fora del col·lectiu LGTBQIA+ amb diferents activitats. A través de diverses expressions artístiques les tres propostes visibilitzen i encaren la norma per recuperar l’espai que els pertoca.
