El tuit de Junts per Ripoll que el passat 5 de juliol anunciava la tramitació provisional de la modificació del POUM a la zona de la carretera de les Llosses va causar sorpresa i indignació entre els membres de la plataforma Aturem el Polígon de les Llosses. L’Ajuntament de Ripoll volia aprovar el polèmic projecte en el ple municipal que se celebrarà aquest dimarts 28 de juliol, en període vacacional i a porta tancada a causa de les restriccions sanitàries. Més tard però, es va fer enrere, i el punt sobre la modificació urbanística ha desaparegut de l’ordre del dia.
Una de les incògnites, que de moment no es resoldrà, és saber qui donarà suport a l’aprovació del polígon. A la darrera campanya electoral tots els partits de l’oposició es van comprometre a no fer-ho, i el convergent Jordi Munell va ser tornat a escollir sense majoria, amb la qual cosa necessita el vot d’altres partits polítics. D’aquelles eleccions també va sortir escollida una representant del Front Nacional de Catalunya, una formació nova que encara no s’ha posicionat en relació amb el projecte urbanístic però que pel seu discurs xenòfob i racista, seria una incòmoda companya de viatge.
A la darrera campanya electoral tots els partits de l’oposició es van comprometre a no donar suport al polígon, i el convergent Jordi Munell va ser tornat a escollir sense majoria, amb la qual cosa necessita el vot d’altres partits polítics
Cal recordar que la plataforma contrària al polígon fa tres anys que demana informació pública relacionada amb el projecte i ha presentat al·legacions a la modificació del POUM però mai ha obtingut resposta per part de l’Ajuntament de Ripoll. El Síndic de Greuges ja va exigir a l’alcalde Munell el 20 de setembre de 2018 que facilités la informació demanada de forma urgent però aquest ha fet cas omís. L’oposició no només s’ha exercit des del veïnat sinó també des de les institucions. La Comissió de Territori del Parlament va emetre una resolució el 2017 on instava a l’Ajuntament de Ripoll a aturar el projecte del polígon. També ha mostrat el rebuig al projecte el mateix Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), que en un informe del 2018 va concloure que la proposta d’ubicació del polígon se situava en “sòl fèrtil de fons de vall, amb alt interès agrari i paisatgístic que cal preservar” i proposava buscar “nous emplaçaments en àrees més properes a zones amb qualificació de sòl urbanitzable”
Un telecadira al Puig del Catllar
Els bike parks són un fenomen que ha proliferat molt els darrers anys a les àrees de muntanya. Normalment es fan aprofitant les pistes d’esquí a l’estiu, quan no hi ha neu, com a Andorra o la Molina. A Ripoll però, es vol construir la primera estació de muntanya d’Europa exclusivament per a bicicletes tot terreny, oberta tot l’any, amb pistes d’obstacles i descens de diferents nivells amb accés per telecadira, botigues, pàrquing i zona de restauració. L’alcalde Munell ho va anunciar a finals de febrer amb la signatura d’un acord amb l’empresa Elevated MTB, una empresa emergent creada per Xavier Serret i Symon Kowalski amb l’ànim de promoure el projecte. Segons Serret, l’objectiu és vendre més de 60.000 forfets l’any.
A Ripoll es vol construir la primera estació de muntanya d’Europa exclusivament per a bicicletes tot terreny, oberta tot l’any, amb pistes d’obstacles i descens de diferents nivells
Tot i que encara no hi ha ubicació definitiva, l’Ajuntament de Ripoll planteja la construcció a la zona d’El Catllar i Els Tres Plans, un indret amb qualificació de paratge natural segons el pla d’ordenació urbanística, on es pot trobar fageda, roureda i prats de muntanya mitjana. Pel que fa a la fauna, hi habiten espècies protegides com l’àliga marcenca, el picot negre, el gat salvatge, el cérvol o el tritó pirinenc.
La plataforma opositora qualifica el projecte de “barbaritat” i contradiu l’empresa i l’Ajuntament de Ripoll, que afirmen que serà un projecte de “baixa intensitat”. “Un telecadira és una ferida enorme a la muntanya que necessita maquinària pesant, de línies d’alta tensió i de molt espai. Alhora un aparcament convertirà prats de pastura en ciment, amb la consegüent pèrdua irreversible de biodiversitat i de terreny per a la ramaderia”, afirmen.
Un vedat de caça exclusiu
Per altra banda, una notícia publicada per la premsa comarcal del Berguedà el passat mes de juny alertava que hi ha un grup d’inversors intentant comprar finques als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà, la Pobla de Lillet i Les Llosses per convertir-les en un gran vedat de caça de cérvols d’almenys 2.000 hectàrees. L’objectiu seria la pràctica de caça intensiva, basada en l’alliberament d’animals criats en granges amb aquesta finalitat. Un negoci orientat a clients d’alt poder adquisitiu, que poden arribar a pagar 3.000 euros per caçar un cérvol.
El projecte afecta les famílies que viuen a les masoveries de les finques, que seran expulsades de les masies per fer-les servir com a allotjament pels clients. Algunes d’elles ja les han avisat perquè marxin en els pròxims mesos de la propietat on s’estan.
La plataforma No als vedats elitistes denuncia en el seu manifest que el projecte és “un gravíssim atemptat contra el territori que afecta tant a l’ecosistema com a les persones que l’habitem” i que farà augmentar “el nombre d’individus d’algunes espècies com el cérvol i el cabirol, que ja viuen en llibertat en aquestes muntanyes”. El vedat no ajudarà a “fixar població al territori ni fomenta la sostenibilitat dels boscos i la fauna que hi habita sinó que es tracta d’un negoci forà amb afany especulatiu que aguditza el procés de mercantilització de la terra”, defensen.
