Quin és el perquè o el motiu de qualsevol insistència? On resideix la primera essència que fa possible l’impuls i muscula als gestos les accions necessàries? Què ens dirigeix a conduir el pas dins la senda més angoixant o més intensa o més anhelada? Quina latència, desperta i conscient, batega evident sota la pell més certa?
Ens parla l’horitzó sense possibilitat d’entesa. La vista fixa dins d’aquella bresca d’anhels i de vivències, d’ambicions o d’interessos, no es qüestiona en si mateixa la seua folgada presència. No hi ha necessitat, ni tan sols pregunta conscient del perquè dels teus actes on, corpresa entre aquells núvols de tendra rosa, copses els sentits al llom de l’ambigüitat, estimant la reflexió més interior i més profunda. Espill i reflex dels teus miratges, esperes al cel totes les respostes, les marques més clares, els mapes més destres. Però eres tu, tota tu, cadascuna de les teues preguntes, cadascuna de les teues inèrcies. Eres tota tu cadascuna de les pròpies consultes i remeis i auguris i medecines i teràpies. Tota tu el mirall i la solució. Tu eres les respostes.
Espill i reflex dels teus miratges, esperes al cel totes les respostes, les marques més clares, els mapes més destres
Cremes els ulls amb una mirada encesa, flama que el cel travessa, cercant refugi al límit del límit. On és el final, si és que ací soc al principi? I lliures capacitat al protagonisme dels teus sentits, els hi deixes que regnen, que t’instruïsquen. Tornes els peus a terra, a l’ara del moment on vius i et mires enfront, des de dalt. Tu a tu mateixa. Ara no són els mots, els pensaments, aquells anhels que vius i estimes. Ara són els sentits, el tacte a la teua pell, l’olor d’aquella tarda, l’escolta d’aquell batec, el gust dels teus desitjos, l’olfacte d’aquells reflexos.
I sents que amb ells, tornes a un present i a una vida. Que tota tu, amb totes les perspectives, et regnes i et captives, cavalques i dirigeixes cadascun dels teus pensaments, de les teues accions, de les teues paraules. I t’adones del propi espill, mirall on has avesat les teues respostes, aquelles imatges on volies trobar-te. I embriagada i cansada, t’asseus a terra i reflexiones. Soc jo qui demana, proclama i resol els oracles.
