Júlia Granell és membre de la Plataforma Cel Net, un col·lectiu creat l’any 2008 per persones dels pobles veïns del complex petroquímic de la Vall del Francolí -el Camp- per “defensar la salut pública i revalorar el nostre territori”. Des de l’any 2014 han impulsat estudis de la qualitat de l’aire alternatius als controls de la Generalitat de Catalunya, realitzats per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i finançats principalment per l’Ajuntament del Morell, tot i que en un inici també hi van col·laborar Constantí, Vilallonga, Perafort i Puigdelfí. L’objectiu era obtenir dades reals sobre quins components es respiren al voltant de la indústria petroquímica. Ens reunim amb Granell al Morell, a tocar del complex industrial, per parlar de la qualitat de l’aire, però també de l’explosió d’un reactor de l’empresa IQOXE el passat dimarts 14 de gener que va posar fi a la vida de tres persones.
Com vau viure l’accident de la setmana passada?
Creiem que els protocols no van funcionar i que hi va haver una descoordinació molt gran. En moments com els que es van viure el dimarts passat la gent no sap què ha de fer. Les informacions van ser contradictòries, no van sonar les sirenes del Plaseqcat -tal com s’ha demostrat posteriorment- i això crea una sensació de desprotecció en les persones, perquè no saps si has de marxar, si t’has de confinar… Es fan moltes proves de sirenes durant l’any, però quan passen coses com aquesta, no ens n’assabentem. Molt sovint, als pobles que estem més a la vora del complex sí que tenim més informació, però quan vas a ciutats com Tarragona, la desconeixença és molt més gran. Per això demanem informacions clares i protocols ben coordinats.
Com valoreu la resposta de la Generalitat?
“El que sempre estem exigint a la Generalitat és que es posicionin sobre què és el que veritablement volen protegir: la població o la indústria”
Negativament. El conseller Buch va dir una cosa així com “no hi ha cap perill, però quedeu-vos a casa”. Això vol dir que no hi ha perill però que alguna cosa està passant. Creiem que hi va haver voluntat de calmar els ànims, però al mateix temps les informacions de Protecció Civil eren molt contradictòries pels missatges que rebíem, que en la majoria dels casos aconsellaven el confinament. Per exemple, en una de les informacions que corria es parlava de la necessitat de confinar-se al Morell però no a la Pobla de Mafumet, i els dos pobles estan tocant l’un amb l’altre. El que sempre estem exigint a la Generalitat és que es posicionin sobre què és el que veritablement volen protegir: la població o la indústria. En la resposta a l’explosió d’IQOXE és on clarament es veu com els interessos de l’empresa passen per sobre dels de la població.
Quines són les vostres demandes, especialment després de l’accident de la setmana passada?
Exigim al Govern de la Generalitat voluntat política per arreglar la problemàtica, ja que fa molts anys que es va obrir la taula territorial que havia de ser la solució al conflicte de la zona però que s’ha demostrat que és paper mullat, no s’està fent res. Per això exigim una legislació específica per a la zona, que pugui valorar i analitzar els compostos que s’estan emetent, ja que estem a menys de dos quilòmetres i mig del complex petroquímic més gran del sud d’Europa. No pot ser una legislació que contempli només els compostos urbans, sinó que ha de ser específica. Per altra banda, exigim mecanismes de control, regulació i sanció continus, no només quan hi ha un accident. També veiem necessari que la Generalitat impulsi un estudi -fins ara s’han fet des dels ajuntaments perquè la Generalitat no està assumint el seu paper- per saber realment què s’està respirant i fer una legislació que controli els compostos que s’emeten.
L’incident d’IQOXE és un fenomen aïllat?
“Vivim al costat d’un polvorí i l’altre dia es va viure un incident només, però es podria haver propagat i haver desencadenat conseqüències molts més grans”
És evident que un accident semblant al d’IQOXE es podria produir en qualsevol indústria de la petroquímica. La responsabilitat última no pot ser de la persona treballadora, sinó que s’ha de valorar quin és l’entorn de treball, els mecanismes de seguretat i control dins de les empreses. És molt fàcil atacar la persona treballadora per eximir responsabilitats, però cal fer una anàlisi global sobre què significa viure al costat d’un complex petroquímic d’aquestes dimensions. Vivim al costat d’un polvorí i l’altre dia es va viure un incident només, però es podria haver propagat i haver desencadenat conseqüències molts més grans.
L’accident ha fet replantejar-se el futur de la petroquímica?
La gent no té al cap un futur sense la petroquímica. Fa molts anys que se’ns diu que en aquest territori hi ha això. Les generacions que hem nascut aquí hem crescut veient que hi havia aquesta sortida i que depeníem d’això. Des de Cel Net, el que sí que estem intentant posar a l’imaginari és intentar imaginar el model de territori que tenim i ficar-nos al cap que hi ha altres maneres d’estar aquí, més coherents amb la manera com volem viure, que tinguin cura de la nostra salut i segurament podrem imaginar altres futurs per aquesta zona.
