L’aeroport de Castelló, conegut com “l’aeroport de l’avi”, com deia l’expresident de la Diputació de Castelló i un dels capitosts de la corrupció del Partit Popular, Carlos Fabra, va estar quatre anys sense que cap línia operara vols. Era l’aeroport sense avions de les comarques del nord del País Valencià, la construcció i posada en marxa del qual va suposar una despesa de més de 150 milions d’euros. Cinc anys després del primer vol, en què va viatjar l’equip de futbol de Vila-real (Plana Baixa), ha passat de ser un aeroport fantasma, víctima d’una plaga de conills, a una infraestructura infrautilitzada, el manteniment de la qual costa més de 46.000 euros al dia a la ciutadania.
La construcció i posada en marxa va superar els 150 milions d’euros, però mai ha arribat ni al 15% dels vols necessaris per a ser viable
L’any passat, el nombre de viatgeres que va passar per la terminal es va multiplicar per cinc respecte als inicis: de les 23.201 de 2015 a les 125.448 de 2019 –malgrat que representen 18.773 menys que en 2017–, segons les dades publicades a la seua pàgina web. Tanmateix, encara està molt lluny dels dos milions que podria rebre. També ho està dels 1,2 milions que hi haurien d’aterrar o enlairar-se per considerar-se una infraestructura rendible, segons l’acord al qual van arribar la Generalitat Valenciana –propietària de la gestora de l’aeroport Aerocas– i Edeis Management (abans SNC Lavalin), l’empresa privada que fins a finals de 2019 s’ha encarregat del funcionament de les instal·lacions.
En novembre de 2019, l’aeroport de Castelló va passar de nou a mans de la Generalitat. El procés de privatització impulsat per l’expresident valencià Alberto Fabra (PP), però, ha acabat suposant una despesa de 21 milions d’euros més per a l’erari públic en concepte de subvenció per no arribar al nombre mínim de viatgeres. SNC Lavalin, la societat creada per gestionar l’aeroport i que està vetada pel Banc Mundial per haver subornat personal de l’administració, gaudia d’un termini de concessió fins a l’any 2034, però, en veure que la viabilitat no era factible, va decidir trencar-lo unilateralment. Així, gràcies als ingressos públics i a les clàusules favorables, va abandonar la gestió sense pràcticament cap pèrdua.
Els següents passos que ha anunciat el govern del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) per treure rendibilitat a l’aeròdrom és acabar de sanejar el deute –que va arribar fins als 222 milions d’euros– i aconseguir que evolucione, segons va declarar fa uns dies el president de la Generalitat, Ximo Puig (PSPV), “des d’una perspectiva turística cap al desenvolupament logístic de les instal·lacions de la mà del port de Castelló”. Es busca així fomentar la indústria de la capital de la Plana, la qual es basa principalment en la ceràmica, un dels focus més potents de la contaminació atmosfèrica a les comarques de Castelló –tal com subratllen des de la plataforma Frenem la Contaminació. Es tracta de l’última mesura plantejada per rendibilitzar l’aeròdrom, després d’haver-se convertit en una base d’extinció d’incendis, en l’escola de pilots de les empreses Panamedia, Skyborne i BAA Training, així com en un espai per a dur a terme tasques de desmuntatge. A banda dels sis destins que ofereix, l’aeròdrom també dona servei a aeronaus o a avions noliejats per clubs de futbol, multinacionals i comunitats religioses.
