Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què hi trobem, a la 'Directa' 494?

Aena, empesa pels fons d'inversió que en controlen el 49% de les accions, pretén ampliar els aeroports del Prat (Barcelona) i Son Sant Joan (Palma). Entitats ecologistes i veïnals s'hi oposen i preveuen una llarga batalla. L'entrevista en profunditat és al professor de sociologia César Rendueles

Obrim portada amb el reportatge “Volar sense destí”, on s’explica com l’increment de la capacitat de vol dels aeroports de Palma i Barcelona dispararà les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Els plans de futur de la gestora aeroportuària Aena xoquen frontalment amb els compromisos de la Cimera del Clima i les declaracions institucionals d’emergència climàtica. Les plataformes que s’hi oposen plantaran batalla. En contrast, la Generalitat Valenciana planeja convertir la infraestructura aeroportuària de Castelló en una eina “per impulsar la indústria” i treure més rendibilitat d’unes instal·lacions faraòniques que no superen les 130.000 passatgeres anuals. Un reportatge de Tomeu Mesquida, Ester Fayos i Jesús Rodríguez, amb fotos de Victor Serri i infografia de Pau Fabregat.

L’entrevista en profunditat de la secció “Miralls” és al professor de sociologia César Rendueles, que posa en dubte la capacitat transformadora de les noves tecnologies i dissecciona el capitalisme que ens ha tocat viure amb una mirada afilada i pedagògica. Preguntes d’Albert Alexandre i fotos de Sira Esclasans.

Entrevista a César Rendueles |Sira Esclasans

Les pàgines d’opinió arrenquen amb un debat entre Montse Pineda Lorenzo, de Creación Positiva, i Alejandro Bertó, d’Adhara-Sevilla Checkpoint, que responen a la pregunta “És la profilaxi preexposició la millor via per erradicar el VIH actualment?”. Amb il·lustració d’Esther Aguilà. L’article d’opinió de la secció ‘Pàgina Oberta’ reflexiona sobre l’esperpent de criticats les vulneracions dels drets humans i perpetrar abusos contra aquests mateixos drets. El signa Marcel Nos i l’il·lustra Emma Casadevall.

En resposta al sistema elèctric espanyol, controlat per l’oligopoli de cinc multinacionals, al llarg dels darrers anys han proliferat els projectes d’energia comunitària i les cooperatives d’energia sostenible. Ares dels Oms, situat a la comarca dels Serrans, està cada vegada més prop d’aconseguir desconnectar-se de la xarxa elèctrica estatal i autoabastir-se amb energia renovable els 365 dies de l’any. Ontinyent, Otos, Carrícola o el Palomar, municipis situats a la Vall d’Albaida, també han decidit abandonar l’oligopoli elèctric. I el veïnat de Pujalt, a la comarca de l’Anoia, ha impulsat el primer projecte comunitari d’energia eòlica, “Viure de l’aire del cel”. “Alternatives que donen llum” és un reportatge d’Ester Fayos.

Des de Lesbos, Berta Camprubí denuncia l’atzucac en què es troben milers de refugiades a les portes d’Europa. El govern d’Atenes pretén construir camps tancats per a refugiades a les illes gregues de l’Egeu mentre la nova llei d’asil augmenta i accelera les deportacions a Turquia. Tot seguit, un reportatge de Pau González, Laia Martínez i Dolores Mendo sobre el risc d’exercir el periodisme essent dona a Mèxic, on, des de l’inici de l’any 2000, almenys 131 periodistes han estat assassinades i 23 més es troben desaparegudes. Finalment, el periodista Marc Granell i Dausà tanca la secció internacional “Roda el món” amb una anàlisi l’estat d’Algèria un any després de l’inici de la revolució.

Zaineb i la seva família malviuen a l’illa de Lesbos |Berta Camprubí

L’obertura de la secció cultural, titulada “L’Holocaust no inspira literatura mediocre”, exposa que, des de la ficció i el relat testimonial, novel·les inèdites i reedicions d’obres cabdals plantegen crítiques a relats oficials que mai han fet prou justícia a les víctimes. El reportatge és d’Albert Postils. A continuació, “En alguna cantonada, algú”, un relat d’Eloi Latorre il·lustrat per Mercè Moreno. I, finalment, tres ressenyes literàries: La música popular (de Vicent Torrent), Habitar mi cuerpo (de Cinta Tort Cartró) i Tierra de amor y ruinas (Oddný Eir). Les signen Ferran Riera, Elena G. Ruiz i Elena Maravillas respectivament.

A la contraportada, Àlex Romaguera conversa amb la periodista senegalesa Diomma Dramé sobre els centenars d’adolescents que cada any marxen de l’Àfrica en direcció a una Europa que han somiat poderosa i idíl·lica. Segons ella, explicar el drama que pateix aquest col·lectiu és el primer pas per desvetllar la consciència crítica i enfortir el compromís d’una ciutadania africana que, els darrers anys, està impulsant experiències locals que asseguren el progrés de les futures generacions. Amb fotografia de Roser Gamonal.