El 15 de gener de 2022 es va produir el vessament de petroli al medi natural més greu de la història del Perú. Aproximadament, 11.900 barrils d’hidrocarbur –prop de 2 milions de litres– es van abolir durant una operació de descàrrega de petroli cru a la refineria La Pampilla, propietat de Repsol, situada vint quilòmetres al nord de Lima, la capital peruana. El cru es va estendre de seguida amb els corrents marins i va arribar a afectar al voltant de 12.000 hectàrees de superfície marina i terrestre al llarg de vuitanta quilòmetres de costa. Una part de la superfície afectada es troba en les reserves de les Illes, Illots i Puntes Guaneres; d’una banda, i la d’Ancón, de l’altra, dues zones d’alt valor ecològic per l’interès biològic de les nombroses espècies que les habiten.
Un any després del vessament, Repsol es vanta de la recuperació de les zones afectades, mentre que associacions de pescadors que van rebre l’impacte del vessament denuncien que els efectes encara duren i que la multinacional espanyola els pressiona per comprar el seu silenci.
Repsol presentà “informació falsa”
“La pitjor catàstrofe mediambiental” que ha afectat el país, tal com la qualifica el màxim òrgan mediambiental peruà, l’Organisme d’Avaluació i fiscalització Ambiental (OEFA, per les seves sigles en castellà), es va produir quan el vaixell petrolier de bandera italiana Mare Doricum es trobava descarregant oli sense refinar en la planta que Repsol té al municipi de Ventanilla. Durant la descàrrega, el petrolier es va desplaçar vuitanta metres sense control i va arrencar les mànegues que connectaven els dipòsits del buc amb les instal·lacions de terra, iniciant el vessament descontrolat.
En un primer moment, Repsol va parlar d’un vessament limitat a “set galons de combustible” –l’equivalent a 26 litres–, una afirmació que va ser desmentida ràpidament per les imatges que difonien les televisions peruanes del cru arribant a les platges pròximes a la capital, molt concorregudes per la població limenya durant l’estiu austral. La multinacional espanyola va responsabilitzar un suposat tsunami produït per l’explosió d’un volcà a Tonga –una illa del Pacífic situada a milers de quilòmetres– del desplaçament sobtat del buc que va iniciar el desastre i, al mateix temps, va acusar el govern peruà de no haver declarat cap alerta. Un suposat tsunami del qual les institucions oceanogràfiques del país no van tenir constància als seus registres.
“El desplaçament del vaixell no ha estat produït per fenòmens de vent, corrents o altura d’ones”. Així s’expressava el director general de les Capitanies i Guardacostes, César Colunge Pinto, en la comissió investigadora del vessament que va tenir lloc al congrés peruà, unes declaracions que recull el reportatge d’investigació La verdad en crudo, de la peruana EpicentroTV. La hipòtesi més plausible per explicar el desplaçament del vaixell, que contempla la comissió i que recull el treball periodístic, és la malfunció del sistema de boies que assegura el buc durant l’operació de descàrrega, una infraestructura de la qual és responsable l’empresa espanyola. A més, la prova pericial per investigar el sinistre encarregada per les autoritats judicials peruanes a l’Organisme Superior de la Inversió en Energia i Mineria del país concloïa que hi havia defectes greus en la fabricació de la connexió entre el vaixell i la refineria, la qual cosa va causar el trencament de la canonada i l’inici del desastre.
El 21 de febrer, la comissió investigadora presentava el seu informe final, que assenyala que “la principal responsabilitat del vessament recau en l’empresa Refineria La Pampilla SAA, fent-se extensiva al Grup Repsol en la seva condició d’accionista majoritari”. “No va informar que tenia deficiències en l’execució del pla de contingència i deficiències en el seu mecanisme d’alerta primerenca. A més, va presentar informació falsa sobre el volum dels impactes i tot plegat va contribuir a fer que no es prenguessin accions oportunes davant el desastre”, apunten les conclusions de la comissió. Segons el seu informe, aquesta actuació estaria contemplada en dos articles del Codi Penal peruà com “Responsabilitat per Informació Falsa”, a més d’haver infringit “normes legals com decrets legislatius, decrets suprems i resolucions directorials i males pràctiques d’operacions logístiques de descàrrega”.
Des de l’inici del desastre s’han succeït quatre ministres de medi ambient i tres màxims responsables de l’organisme de fiscalització ambiental
“Repsol va negar en tot moment la seva responsabilitat i no va assumir el que li tocava fer: contenir el vessament, netejar correctament la zona, descontaminar i rehabilitar l’ecosistema”, rebla Alejandro Chirinos, membre de l’organització peruana Coperacción, qui qualifica la resposta de l’Estat peruà davant la crisi com “profundament desarticulada i lenta”. Chirinos reconeix que mai s’havia produït una catàstrofe d’aquesta magnitud al país, que al mateix temps, ha estat sacsejat per una crisi profunda a escala política i social, amb l’operació política contra l’expresident Pedro Castillo. Els tretze mesos des del desastre han vist passar quatre ministres de medi ambient i tres màxims responsables de l’OEFA, un exemple de la inestabilitat institucional que es viu al país.
La compra del silenci
“Si l’empresa es compromet a assegurar-nos una vida digna fins que la pesca es recuperi, estaria complint amb la seva responsabilitat, però la realitat és ben diferent”, opina Luís Antonio Diaz, president de l’Associació de Pescadors Artesanals del Districte d’Aucallama, un dels més afectats per l’abocament. La seva és una de les dinou associacions de professionals del sector que no han volgut signar l’acord amb la multinacional. Zenón Gallego, pescador al port de Chancay i president d’una altra associació gremial que tampoc ha volgut signar l’acord, expressa preocupació pel futur de la seva forma de subsistència: “hem intentat tornar a feinejar, però no hi ha pesca. El peix al qual estàvem acostumats en anys anteriors ha desaparegut”.
“La gent està rebent diners de l’empresa per comprar els seus drets fonamentals. Quan signes, passes a reconèixer que l’empresa no ha causat danys ni és responsable del desastre”, afirma Díaz. Juntament amb Chirinos i Gallego, ha visitat l’Estat espanyol aquest mes de març per explicar la situació de lluita i resistència que encara mantenen algunes de les persones afectades pel vessament. Segons els seus càlculs, de les 10.300 famílies aproximades que haurien de rebre algun tipus de compensació, no arriben a mil les que s’han negat a signar amb Repsol.
En un principi, l’Estat peruà havia pactat amb la multinacional espanyola compensacions mensuals per aquestes 10.300 famílies de 3.000 sols (uns 720 euros). “El problema és que després de vuit o nou pagaments i aprofitant la crisi política que viu el país, l’empresa ha deixat de pagar mensualment i està signant nous tractes que l’eximeixen de qualsevol responsabilitat en el futur”, relata Chirinos, per a qui els acords són “totalment lesius, perquè van en contra dels interessos dels pescadors”. A més, denuncia que la petroliera ho fa negociant “de baix cap a dalt” i ofereix primes als pescadors que convencen a tres companys més per signar.
Per a Zenón Gallego, “durant l’últim any, l’empresa ha estat intentant rentar la seva imatge mitjançant campanyes a la premsa assegurant que les platges i el mar estaven nets”, però no s’ha responsabilitzat de l’efecte en les comunitats de pescadors. “Cap empresa nacional o estrangera pot passar per damunt d’una cultura ancestral com la nostra. Una cultura que, en definitiva, és més sostenible que l’extracció de petroli”, conclou Luís Antonio Díaz.
