Tan sols uns dies abans que el Govern espanyol assumira els 35.000 milions de deute de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) —coneguda popularment com a banc dolent—, les famílies que resideixen als blocs número 2 i 4 del carrer Doctor Fleming i 5, 7 i 9 del carrer Sant Jordi d’Alfafar (Horta Sud) començaven a organitzar-se per a denunciar “l’assetjament immobiliari” al qual estan sotmeses. Han rebut cridades telefòniques i notificacions de la Sareb en què se’ls advertia que havien de fer front a un suposat deute amb l’entitat, si no volien acabar “en els jutjats”. Ho explica Amparo Tercero, qui hi viu des de fa cinc anys amb la seua parella, i és una del centenar de veïnes del bloc que s’ha sentit “amenaçada” i s’ha organitzat per evitar la seua expulsió. Actualment, entre les famílies organitzades, la majoria tenen contracte vigent o amb la pròrroga d’un any confirmada.
Són molts els edificis d’arreu dels Països Catalans en lluita contra grans empreses, bancs i fons d’inversió per frenar l’especulació immobiliària i les expulsions. En aquest cas, però, es dona la particularitat que la responsable de la situació és la Sareb —sota control públic des del passat mes de gener— i que es tracta d’una vivenda de protecció oficial (VPO) a 30 anys i en règim de lloguer a 25 anys. “Les primeres veïnes van arribar en 2007 i se’ls va fer contractes de set anys que es podien renovar tres anys més i, després, anualment”, matisa Lorena Blanco, una de les portaveus del veïnat.
Segons expliquen les famílies, han rebut cridades telefòniques i notificacions de la Sareb en què se’ls advertia que havien de fer front a un suposat deute amb l’entitat, si no volien acabar “en els jutjats”
Quan van llogar els pisos, la propietària era la promotora Urbimetro SL, filial del grup Crein Inmobiliaria. En agost de 2020, a causa dels deutes que acumulava la mercantil, la propietat va passar a mans de la Sareb, la qual es va comprometre a domiciliar els pagaments. “Això no va ocórrer mai”, recorda Blanco, i per tant, les famílies van haver de començar a fer transferències. Mesos després, aquest canvi de dinàmica va derivar en l’arribada dels primers burofaxos. La Sareb, a través d’Haya Real Estate, la immobiliària gestora del bloc, reclamava mensualitats que, presumptament, no s’havien pagat.
“Poden reclamar des de vint cèntims fins a milers d’euros”, denuncia Lorena, amb qui Haya va contactar exigint el pagament de cinc mensualitats, tot i que sí que les havia abonat, i ho va poder demostrar amb els justificants corresponents. A Tercero també li van enviar cartes i, fins i tot, li van telefonar reclamant una quantia de 4.000 euros. “No vaig justificar res, perquè sabia que havia pagat. En tot cas, les ensenyaré davant d’un jutge”, rebla. Als jutjats de Catarroja (Horta Sud) és on sí que va haver d’anar Javier, qui des de fa cinc anys viu al bloc amb la seua parella i dos fills, de nou i tres anys. “Al principi, ens demanaven 4.000 euros. Vam remetre tots els rebuts, però no ens van respondre. Finalment, vam anar a judici per impagament de dues mensualitats, però també vam demostrar que no era cert”, exposa. Així i tot, la família de Javier encara està pendent de la resolució d’una ordre de desnonament per al pròxim mes de juliol.
Els intents de desnonament encara amb el contracte en vigor són una altra de les formes d’assetjar les llogateres. Segons explica la portaveu, durant la situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia, la Sareb va intentar desnonar algunes famílies mitjançant l’oferta d’una condonació del “deute” a canvi d’abandonar els habitatges en el termini d’un mes. “Ara —afegeix— ens envien directament a judici amb una ordre de desnonament”. Aquesta afirmació contrasta amb la informació publicada en diversos mitjans locals, en què s’afirmava que la Sareb ja havia retirat tots els requeriments judicials contra les famílies “per poder negociar de manera calmada amb les famílies”. La Directa s’ha posat en contacte amb l’entitat, però en el moment de publicar l’article no ha rebut resposta.
Negociacions aturades
Fa més d’un any, la Conselleria d’Habitatge —actualment, en mans d’Héctor Illueca (Unides Podem)— i l’Ajuntament d’Alfafar —dirigit per Juan Ramón Adsuara (PP)— van començar les negociacions amb la Sareb per tal de “buscar la millor solució per a les famílies afectades”. Des de llavors, pocs avanços hi ha hagut. En un principi, la solució semblava ser la venda dels habitatges, ja que la Sareb es troba immersa en un pla de desinversió per desprendre’s dels 146.303 immobles que encara acumula als seus balanços abans de 2027, any en què expira el seu pla de negoci. No obstant això, el passat mes de novembre, després de la pressió institucional exercida pel veïnat, l’entitat es va comprometre a renegociar els lloguers i pactar un preu assequible per a les famílies.
Segons explica la portaveu del bloc, la Sareb havia d’enviar els nous contractes a finals de 2021, però amb data de juny de 2022 encara no s’ha signat cap renovació i les ordres de desnonament continuen arribant. “Volem signar els nous contractes, uns lloguers d’acord amb la situació econòmica de les famílies i que la gestió del bloc passe a ser completament pública”, defensa Blanco.
Torrent (Horta Oest), Xiva (Foia de Bunyol), Riba-roja (Camp de Túria), Puçol (Horta Nord) o Almassora (Plana Alta) són alguns municipis en què centenars de famílies que resideixen en blocs de la Sareb es troben en la mateixa situació que el veïnat d’Alfafar
De moment, segons fonts del departament de premsa de la Conselleria d’Habitatge, aquest dijous, 2 de juny, tornen a reunir-se amb responsables de la Sareb “per fer seguiment del procés” de negociació, fins ara aturat a causa “dels canvis que hi ha hagut en els equips” directius de l’entitat, justifiquen. De fet, tal com asseguren les famílies, des d’aquest dimecres, Aliseda —la immobiliària del fons d’inversió que controla més pisos de lloguer a l’Estat espanyol, Blackstone; i del Banc Santander— és la nova gestora dels immobles. “Sempre és una lluita del menut contra el gran. L’únic que ens queda és unir-nos per denunciar”, conclou Javier.
El cas d’Alfafar no és l’únic en què la Conselleria d’Habitatge ha hagut d’intervenir en els darrers mesos. Torrent (Horta Oest), Xiva (Foia de Bunyol), Riba-roja (Camp de Túria), Puçol (Horta Nord) o Almassora (Plana Alta) són alguns dels municipis en què centenars de famílies que resideixen en blocs de la Sareb es troben en la mateixa situació que el veïnat d’Alfafar. És per això que, a finals de maig, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de València es va mobilitzar davant de l’edifici de les Corts Valencianes i d’una de les seus d’Haya a València, on va entregar un escrit amb les seues demandes. Entre aquestes destaquen la renovació dels contractes de lloguer “de manera imminent”, amb terminis de duració anuals i lloguers d’acord amb els ingressos de cada família; així com “la incorporació dels habitatges de la Sareb al parc públic” i un “pla de xoc amb mesures per garantir l’habitatge social i assequible a totes les famílies”.
