Un nou projecte hoteler amenaça la idiosincràsia arquitectònica i social de la ciutat de València. En concret, el barri de Sant Antoni, a la Saïdia, districte de classe treballadora limítrof al centre històric de la capital del Túria. En una illa que confronta amb els carrers Sagunt, Sant Bru, Llum Casanova i Pare Urbà, la promotora Inversiones Gran Valencia 2005 SL pretén alçar un complex de 575 habitacions, repartides en quatre blocs —tres hotels apartament i un hotel— de fins a set altures i amb capacitat per a unes 1.000 turistes, segons l’estimació del col·lectiu la Saïdia Comuna; 94 places d’aparcament i diversos espais d’oci i treball: bars, terrasses, oficines, sales de reunions o una biblioteca. Malgrat la manca d’informació i d’un procés de participació ciutadana obert, el veïnat afectat ha activat la mobilització i ha alçat la veu d’alarma contra el que consideren que intensificarà la gentrificació i turistificació del barri.
L’emplaçament escollit es tracta d’una antiga fàbrica de sacs, ubicada en una placeta d’uns 15.703 metres quadrats de superfície útil envoltada d’una trentena d’edificis residencials. Preocupada per l’impacte social i acústic que suposarà l’arribada d’un elevat nombre de turistes, així com l’augment del trànsit rodat i la instal·lació de diversos aparells de climatització i extracció de fums de cuines i garatges, Amparo Vidal és una de les veïnes afectades que ha presentat al·legacions en contra del complex. “Volen deixar el mínim espai entre les finques i l’hotel. Tindrem les habitacions a tres metres de la nostra casa i ens llevaran tota la llum i l’aire”, etziba. És el que ocorrerà, de fet, amb l’immoble número 19 del carrer Pare Urbà, on, tal com han fonamentat, la distància que separarà els habitatges del tercer bloc d’apartaments i de l’hotel “no garanteix ni la privacitat ni la seguretat”.
Segons es llegeix en el Pla Especial de Directrius de qualitat urbana (AUMSA), en el districte de la Saïdia, on predomina l’ús residencial, ja existeix una manca d’oferta d’habitatge lliure i protegit
Una altra de les qüestions arquitectòniques al·legades és la superació, en 1,40 metres, de la quota de referència —punt o eix des del qual es prenen les mesures d’un plànol— de la planta baixa dels tres edificis d’hotels apartament, la qual cosa “supera la volumetria màxima edificable” permesa, segons manifesta el veïnat. A més a més, tal com es llegeix en la memòria del projecte, a la qual ha tingut accés la Directa, el bloc número quatre, que correspon a l’hotel, “no compleix la condició de parcel·la mínima”, és a dir, aquella establerta pel plantejament urbà d’acord amb les característiques de l’edificació previstes per a una zona. “Com es pot autoritzar aquest tipus de projecte?”, es pregunta Vidal, fent referència al certificat de compatibilitat urbanística emés el 29 de juny de 2020. Malgrat els diferents aspectes al·legats, l’empresa assegura en la memòria que “els quatre edificis s’ajusten a les alineacions que imposa l’actual Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de València”. Per la seua part, la Regidoria d’Espai Públic, en mans de Lucia Beamud (Compromís), ha rebutjat contestar a les preguntes d’aquest mitjà sota el pretext que el projecte està en fase d’exposició pública: “Haurem de veure si hi ha esmenes o no i després ja vindran els informes tècnics. En aquests terminis, no podem parlar”.
La construcció d’aquest complex hoteler també suposaria l’incompliment de diversos principis d’ocupació racional del sòl i de qualitat urbana de la ciutat de València, recollits en la llei 5/2014, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge del País Valencià (LOTUP) o en el PGOU. D’una banda, l’article número 13 de la LOTUP estableix una sèrie d’obligacions a l’hora de definir els usos del sòl, com per exemple, la introducció de criteris de cohesió social per aconseguir ciutats socialment integrades o la reserva de sòl per a habitatges “subjectes a algun règim de protecció pública amb una distribució territorial equilibrada i una adequada connexió amb els equipaments i els serveis”. D’altra, l’article 6.17 del PGOU, referit als usos del sòl de la zona de l’Eixample, fixa que ha de predominar la classificació d’ús residencial plurifamiliar. És per això que des de la Saïdia Comuna consideren que “l’activitat hotelera projectada, en una zona d’Eixample, entra en clara contradicció amb aquesta obligació”, així com amb el model de ciutat que l’Ajuntament de València proposa.
Segons es llegeix en el Pla Especial de Directrius de qualitat urbana (AUMSA), en el districte de la Saïdia, on predomina l’ús residencial, ja existeix una manca d’oferta d’habitatge —lliure i protegit— que obeeix a “l’escassa existència de sòls vacants”, així com una falta de serveis socials, centres de dia, centres de joves i aparcaments. Per augmentar l’oferta i la qualitat de l’habitatge i suplir les necessitats del veïnat, en l’AUMSA, l’Ajuntament de València marca una sèrie de directius a seguir, com “donar un ús necessari o més convenient” a les parcel·les, “ajustant l’oferta a les demandes de la població”; fomentar la rehabilitació d’habitatges buits o l’edificació de solars i “la generació d’increments d’aprofitaments”. “Ens trobem amb un barri amb molta població i sense infraestructures per a assumir un volum tan elevat de turistes”, resumeix Vidal, qui considera que les parcel·les afectades es podrien destinar a la construcció d’habitatge protegit o a la creació d’espais profitosos per al veïnat. Des de la Saïdia Comuna, però, adverteixen que la manca d’un pla urbanístic específic “que analitze i ordene el creixement deixa al barri sense un marc normatiu que resolga el tipus de model urbanístic futur”. “Açò fa de la Saïdia un espai d’especial vulnerabilitat enfront d’altres interessos urbanístics”, reflexionen en el document d’al·legacions.
Quasi 300 al·legacions contra la turistificació
A finals del mes de juliol, el veïnat del barri, convocat per la Saïdia Comuna, membre de la xarxa EntreBarris —contrària als processos de turistificació i defensora de l’accés a un habitatge digne—, va presentar fins a quasi 300 al·legacions contra la construcció del macrohotel. “Les vam aconseguir en només quatre dies”, explica el membre del col·lectiu Pedro Lloret, per a qui el principal problema són els efectes derivats dels processos de gentrificació i turistificació que implicarà l’edificació d’un complex d’aquestes magnituds.
Tradicionalment, la Saïdia, com moltes altres àrees de la ciutat de València, ha sigut un barri on el veïnat en règim de lloguer pagava entre 200 i 300 mensuals pels seus pisos. Tanmateix, en els darrers anys, la saturació turística en barris limítrofs, com Ciutat Vella o Russafa, ha provocat que les mirades inversores es traslladen cap a altres nuclis urbans, on el veïnat ha començat a patir els efectes de la gentrificació i turistificació: una forta conversió d’habitatges turístics, més rendibles econòmicament que els de llarga estança, i el conseqüent augment del preu del lloguer i expulsió del veïnat, l’augment del nombre de bars i restaurants en detriment dels comerços de proximitat, una precarització laboral, la destrucció del teixit social existent o la contaminació acústica i ambiental. “Vivim un procés d’expansió de la gentrificació cap a altres barris com el nostre, on existeix un pol d’exclusió social i ja estem notant una acceleració d’aquests processos”, lamenta Lloret. Mostra d’això va ser l’expulsió de les inquilines dels 28 habitatges d’un edifici del carrer Fray Pere Vives per part del grup immobiliari Grupo Vértice —en aquell moment, en mans del conegut gestor immobiliari andalús Francisco Antonio Sesé Roca, exconseller del València CF— i l’empresa Inversiones Blue Santorini SL, en l’any 2018.
En els últims cinc anys, el veïnat de la Saïdia ha experimentat un creixement notable dels preus de l’habitatge i, especialment, d’aquells destinats al lloguer. Segons les dades publicades al portal immobiliari Idealista i recollides per la Saïdia Comuna, la pujada sofrida és d’un 50%, “el que suposa haver arribat a una mitjana de 800 euros de lloguer mensual” en un barri on la renda mitjana anual per unitat de consum se situa en els 16.927,07 euros, segons dades de l’Oficina Estadística de València. “El projecte del complex hoteler provocarà l’entrada de noves i elevades rendes i interessos immobiliaris, que acusaran encara més la seua gentrificació”, denuncien les membres del col·lectiu, qui també posen el focus en els canvis de vida del veïnat: “Un miler de persones més al barri generaran unes dinàmiques d’oci, consum i formes d’habitar molt diferents de les dels residents actuals”.
Més informes i participació ciutadana
Segons cartografia el Visor d’espais urbans sensibles de la Generalitat Valenciana, la zona afectada està catalogada com a “àrea urbana sensible”, amb diverses parcel·les que registren un nivell de vulnerabilitat alt i mitjà, el que suposa que les “dimensions socioeconòmiques, residencials i sociodemogràfiques o de gènere són notablement menors que la mitja” del País Valencià. És per això que des de la Saïdia Comuna exigeixen un estudi d’impacte social, on s’explique “de quina manera el projecte donarà resposta a les necessitats d’aquesta àrea”. En aquesta línia també demanen un exhaustiu estudi on s’analitzen les afeccions al patrimoni hidràulic de l’Horta —part del complex s’ubica en el carrer Gual, batejat així per situar-se sobre la séquia del mateix nom—, al teixit comercial i de proximitat de la zona, en comparació amb “la pèrdua de comerços i teixit veïnal” que s’haja pogut donar en altres barris; així com al medi ambient i la salut pública, tenint en compte que és un barri “amb una alta pressió de feminització de l’envelliment, la pobresa i la soledat no desitjada”. “El projecte no introdueix criteris de sostenibilitat, ni té en compte l’impacte mediambiental del turisme de masses […]. El municipi ha d’exigir l’adaptació de la nova edificació als reptes de la transició energètica i la reducció d’emissions”, reblen amb rotunditat en l’escrit d’al·legacions.
Per últim, tant el veïnat de la trentena d’edificis afectats com les membres del col·lectiu veïnal reclamen a l’Ajuntament de València un procés de participació ciutadana obert perquè el barri puga opinar sobre el complex hoteler i el model urbanístic del destricte. Fins ara, tal com denuncia Vidal, no s’ha complert amb el dret a la informació que recull l’article 13.3 de la LOTUP: “No se’ns ha explicat res, ni al veïnat ni a les associacions del barri. Sembla que ho han fet tot amb molta pressa i opacitat”. “Volem posar en marxa iniciatives, però aquesta proposta no té coherència amb la vida en el barri”, conclou.
Actualització: L’Ajuntament de València denega el permís per demolir la fàbrica
En desembre de 2022 l’empresa va sol·licitar demolir les naus de la fàbrica el divendres 23 de desembre. Durant les setmanes anteriors, amb el permís de la Conselleria de Cultura, ja havia estat retirant elements de valor patrimonial de la façana, com taulells i panells ceràmics que constituiexen Bé de Rellevància Local; moviments que van fer saltar de nou les alarmes entre el veïnat afectat, que va assistir al ple de l’Ajuntament del dijous 22 de desembre per exercir pressió institucional. Com a resultat, en una resolució amb data del 22 de desembre, la regidora d’Urbanisme va manifestar que desestimava la petició de l’empresa, ja que no el projecte presentat “no s’ajusta a les condicions i criteris necessaris” per a concedir la llicència d’obres. Alhora, l’alcalde la ciutat, Joan Ribó (Compromís), va informar que ha sol·licitat una reunió amb la propietat per a iniciar una negociació amb l’objectiu que les naus siguen un espai públic per cobrir les necessitats del barri.
Des del passat juliol de 2022, segons ha informat l’associació de veïns i veïnes en un comunicat, la fàbrica pertany a la immobiliària Salacem, domiciliada al passeig de Gràcia de Barcelona. Des de l’associació entenen que els moviments de compravenda reforcen el que venen denunciant des de l’any passat: “Es tracta d’una operació especulativa immobiliària per a obtenir uns sucosos guanys”.
