Bad Bunny, Rosalía, Karol G., Olivia Rodrigo, Gracie Adams o Shakira; els festivals Mad Cool i Iberdrola de Madrid, l’O Gozo de Santiago de Compostel·la o el Rock in Rio de Lisboa. Darrere de tots aquests esdeveniments musicals destinats a congregar desenes de milers d’espectadores durant aquest any a la península Ibèrica hi ha la mà de la promotora Live Nation, que en pocs anys s’ha erigit en el grup dominant a escala global pel que fa a promoció, explotació, venda i esponsorització de música en directe. En la seva informació corporativa proclama que promou 22.000 espectacles cada any entre musicals i teatrals arreu del món, i amb capacitat per atraure una concurrència superior als 55 milions d’espectadores. Alhora, controla l’explotació de 117 recintes, la gran majoria dels quals (75) als Estats Units. Però també ha anat estenent els seus tentacles en el negoci pels cinc continents: avui ja compta amb divisions que operen amb personalitat jurídica pròpia a 43 països i regions, des de la Xina a Sud-àfrica, passant per la península Aràbiga, el Brasil i la gran majoria d’estats europeus.
El que avui és Live Nation va néixer el 1996 a Beverly Hills (Califòrnia) com una divisió d’entreteniment de la corporació mediàtica SFX –més endavant, Clear Channel– de la qual es va desvincular l’any 2005. El gran cop d’efecte el va donar cinc anys més tard, en fusionar-se, mitjançant un bescanvi d’accions, amb la plataforma de venda d’entrades Ticketmaster, que s’havia creat als anys setanta a Arizona. En nou grup va adoptar la denominació Live Nation Entertainment, Ltd. Encara que, formalment, les dues companyies operen amb estructures separades, la fusió va ser controvertida des d’un inici, perquè en alguns llocs on ja tenien presència les dues companyies, com el Regne Unit, les autoritats dedicades a regular la lliure competència, s’ho van rumiar abans de donar-hi el vistiplau. Als EUA va ser autoritzada pel Departament de Justícia a canvi d’algunes condicions, principalment desprendre’s de certes llicències i filials per part d’ambdues societats.
Es calcula que Live Nation controla el 63 % de les vendes de tiquets als Estats Units, el 80 % de l’organització d’espectacles en grans recintes i representa a més de 400 artistes
Però una dècada més tard, després de noves fusions i adquisicions, el debat sobre la posició de domini en el mercat de l’espectacle no deixa de perseguir el hòlding. Es calcula que avui Live Nation controla el 63 % de les vendes de tiquets als Estats Units, el 80 % de l’organització d’espectacles en recintes de gran format i la representació directa de més de 400 artistes i personalitats. El 49 % de l’accionariat del grup és a les mans de fons d’inversió privats, segons el portal financer Investing.com (BlackRock, State Street, Principal, Vanguard, tots amb percentatges situats entre el 3 % i el 5 %). L’accionista majoritari, però, és la corporació de comunicació Liberty, amb un 30 % dels títols.
L’acord de fusió entre Live Nation i Ticketmaster als EUA tenia vigència fins al 2020, però es va prorrogar per cinc anys. El 2022, però, arran d’una gran polèmica pública per la gestió de la prevenda de la gira Eras Tour de Taylor Swift, el Departament de Justícia va presentar una demanda sobre el grup, per violació de les lleis antimonopoli i dels drets de les consumidores. A l’acció judicial s’hi van afegir les fiscalies generals de fins a 39 estats. El mes de març, l’administració federal va arribar a un acord extrajudicial amb Live Nation per retirar la demanda, a canvi d’algunes concessions a portals d’entrada competidors, la renúncia de la gestió exclusiva d’alguns grans equipaments a l’aire lliure i a la limitació d’algunes comissions que cobra Ticketmaster a les compradores, entre altres. Però l’administració federal renunciava també a la seva intenció inicial, que era deixar sense efecte la fusió de fa setze anys. Amb tot, en 22 estats, majoritàriament governats per administracions demòcrates, les accions judicials han continuat endavant, tot i l’acord. L’abril va arribar el primer judici i la primera sentència: un jurat de Nova York decretava que el binomi Live Nation – Ticketmaster és un “monopoli il·legal”, una posició que li ha permès cobrar preus excessius de forma sistèmica al públic comprador dels seus concerts, amb una quantitat que estima en 1,7 milions de sobrepreu fraudulent. Hi ha pendent encara la imposició de les sancions derivades de la sentència i una munió de recursos que s’albiren en un procediment que pot anar per llarg.
“Artwashing amb l’apartheid”
El domini en el mercat no és l’única carpeta polèmica que arrossega el grup d’entreteniment. N’hi ha una altra, que ha tingut molt menys ressò mediàtic i bàsicament cenyit fins ara a la Gran Bretanya. Live Nation domina a plaer la gestió dels festivals a l’aire lliure a les Illes Britàniques, amb una trentena sota el seu control, entre els quals alguns tan rellevants com el Download, el Latitude o el de l’Illa de Wight. L’any 2024, amb els atacs d’Israel sobre Gaza desfermats, Live Nation del Regne Unit va anunciar amb gran desplegament comunicatiu que trencava el contracte de patrocini d’alguns d’aquests esdeveniments amb el Barclay’s Bank, arran de la denúncia de la campanya “Boicot, Desinversions i Sancions” (BDS) de la Gran Bretanya que denunciava que el grup bancari havia atorgat préstecs per valor superior a 7.000 milions d’euros a empreses proveïdores d’armament i tecnologia militar que usa l’exèrcit israelià.
La postura, però, aviat se li va girar en contra, perquè, més enllà d’acords amb altres empreses, la mateixa Live Nation disposa d’una filial establerta a Israel. El mes de desembre de 2025, una carta pública del BDS, en aquest cas en el marc de la campanya “Boicot Cultural i Acadèmic a Israel” (PACBI), reclamava a la ciutadania pressió sobre el hòlding musical per forçar-la a “la dissolució” de la seva branca israeliana “que dona suport obertament a l’exèrcit israelià genocida i fa artwashing [neteja d’imatge mitjançant l’art] per encobrir l’apartheid”. Dies més tard, apareixia un altre manifest, en aquest cas de la campanya “Músics per Palestina”, que demanava a Live Nation Entertainment “que atengui totes les demandes legítimes del poble palestí, retirant el seu patrocini a Live Nation Israel i adoptant polítiques que garanteixin que la seva programació i aliances no siguin còmplices de l’opressió enlloc”. La carta ja l’han firmat més de 900 persones i col·lectius que treballen en l’àmbit musical, entre les quals –per citar-ne algunes de renom– el grup Massive Attack, Caribou i Brian Eno.
