Viviendas La Escocesa és el nom amb el qual es dóna a conèixer la comunitat de veïnes que habita els nou edificis adossats que van del número 341 al 357 del carrer Pere IV, i formen part del complex de l’antiga colònia industrial tèxtil La Escocesa. Actualment hi conviuen cinquanta-una persones de diferents procedències i nuclis familiars, entre les quals hi ha infants en edat escolar, persones grans amb malalties cròniques i quatre dones embarassades, i, amb excepció d’una de les famílies, que té un contracte de lloguer de renda antiga, la resta hi viuen okupant.
Al solar contigu, on antigament hi havia la fàbrica de pneumàtics Klein, van començar fa uns mesos les obres per a construir-hi edificis d’oficines, un dels quals de dotze plantes, a través del promotor immobiliari Meridia Capital. La profunda excavació necessària per als fonaments dels nous gratacels va posar en perill les estructures envellides i ja de per si precàries dels habitatges, així com la vida de les seves habitants. Aquest fet que va desencadenar, el passat mes d’octubre de 2020, que l’Ajuntament de Barcelona —copropietari de la finca juntament amb Sareb (acrònim de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària), propietària dels immobles que van del número 349 al 357— iniciés un procediment per declarar en situació de ruïna la finca davant la sospita d’un possible esfondrament i desallotjar-la.
A inicis del novembre passat, diverses patrulles policials es van personar i van notificar a les veïnes de La Escocesa que tenien deu dies per abandonar els habitatges
A inicis del novembre passat, diverses patrulles policials es van personar i van notificar a les veïnes de La Escocesa que tenien deu dies per abandonar els habitatges. Després que les veïnes s’acostessin a una de les seves assemblees, Ens Plantem, l’Assemblea d’Habitatge del Poblenou, es van involucrar en el conflicte i va aconseguir, després d’interpel·lar l’Ajuntament, que Eva Campos, Consellera del Districte de Sant Martí per Barcelona en Comú, anunciés que es paralitzava la declaració d’estat ruïnós a l’espera d’una reunió entre les afectades, el consistori i Serveis Socials, malgrat que les obres no van aturar-se. El dimarts de la setmana passada, dia 12 de gener, diverses patrulles policials van tornar a presentar-se a La Escocesa per notificar, de nou, que “si les veïnes no abandonaven voluntàriament els habitatges en el transcurs de la setmana, es reactivaria el procés judicial”, tal com ha explicat a Directa Guillem —prefereix no exposar el seu cognom per raons personals—, membre de l’assemblea d’habitatge Ens Plantem.
El dimarts dia 19, el consistori, amb Eva Campos com a interlocutora, va accedir a reunir-se amb representants de les veïnes, els Serveis Socials i activistes d’Ens Plantem, de l’Observatori dels Barris del Poblenou i de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou. Des d’Ens Plantem, Guillem explica que van buscar “assegurar-nos que, almenys, ni aquesta setmana ni la vinent hi haurà desallotjament” per poder “renegociar un reallotjament digne.” “Els veïns i veïnes, només els empadronats, van anar a parlar amb Serveis Socials dilluns passat, i els van oferir una pensió, però sense dir-los on era la pensió fins que acceptessin”, explica l’activista, “i no creiem que això sigui un reallotjament digne.”
“Hi ha risc que caigui, però prioritzen el 22@”
“Coneixíem uns nois que vivien aquí, i un dia vam venir a mirar la casa i ens va agradar, ara farà quasi dos anys” recorda Seicarin Ionela Claudia, mare de família i habitant dels habitatges de La Escocesa. “Vam netejar-ho tot, perquè estava molt brut, vam posar parquet, vam dur els mobles i vam fer el bany nou”, detalla. Des de l’interior del recinte es pot observar la instal·lació elèctrica i d’aigua feta per les mateixes veïnes, que penja dels balcons interiors, apuntalats alguns d’ells amb puntals d’obra. “Al principi vam sentir com tremolava la terra,” recorda Seicarin Ionela, denunciant que ningú els va notificar que aquestes obres començarien i es queixa que “fan molt de soroll, tot el dia, des que comencen al matí fins al vespre”. Han viscut així des de principis de tardor. Valerian Stegariu, el marit de la Seicarin, pateix una malaltia crònica i disposa d’una ajuda de renda garantida de 1.100 euros al mes. “Podem pagar un lloguer, però no ens llogarà ningú sense un contracte de feina –diu–. Ens guanyem la vida buscant ferralla perquè no ens fan un contracte de treball.”
L’Ali Marnissi és un altre dels veïns de La Escocesa. Es queixa que trobar habitatge no és tan sols un problema de diners, sinó que hi ha moltes altres barreres, administratives i de discriminació racial. “Jo intentava llogar una habitació, però quan sentien el meu nom, un nom marroquí, em deien: ho sentim, no et podem ajudar.” L’Ali explica que, abans d’entrar a viure a La Escocesa, va passar-se tres anys dormint al carrer a Barcelona.
L’any 2017, l’Ajuntament de Barcelona, va comprar part de La Escocesa, propietat del Banc Santander i Inmobiliaria Altamira, per evitar que un fons d’inversió israelià l’adquirís amb la intenció d’edificar-hi pisos turístics i de luxe
Des de l’assemblea d’habitatge del Poblenou Ens Plantem, es denuncia que l’Ajuntament “està fent fora de casa a unes persones sense alternativa habitacional enmig d’una pandèmia mundial, quan s’està dient a tothom ‘queda’t a casa, respecta el toc de queda’, i en ple hivern.” Rosana Gallego, d’Ens Plantem, remarca que el consistori “és molt conscient de qui viu a La Escocesa i de l’estat dels habitatges” i recorda que “en una visita de Bombers, van dir que, amb excepció dels balcons, els edificis no s’esfondrarien”. Aquesta activista lamenta també el fet que, “abans del benestar de les veïnes, o que la rehabilitació d’un espai que forma part del patrimoni de la ciutat, es prioritza la construcció d’un edifici pel 22@”.
Des de l’Observatori dels Barris del Poblenou, entitat constituïda el passat mes de març del 2020 amb l’objectiu de revertir el model urbanístic i de barri projectat pel Pla del 22@, ara farà vint anys, també posen èmfasi en quin serà el futur ús d’aquest espai. Albert València, membre de l’Observatori, aclareix que “actualment no hi ha un projecte per La Escocesa sobre la taula que sigui seriós o complert, i encara menys que hagi estat debatut amb el veïnat.” L’any 2017, l’Ajuntament de Barcelona, fent ús del dret de tempteig i retracte pel fet d’estar catalogat l’edifici com a Bé Patrimonial d’Interès Local, va comprar la darrera part de La Escocesa, propietat del Banc Santander i del grup Inmobiliaria Altamira, per evitar que un fons d’inversió israelià l’adquirís amb la intenció edificar-hi pisos turístics i de luxe, obtenint així el 93% de la propietat total de la parcel·la. “Aleshores van sortir Janet Sanz i Jaume Collboni, durant primer mandat de Barcelona en Comú, amb PSC, i van proposar que es convertís en habitatge per artistes que vinguessin a fer estades a Barcelona,” recorda València, “i això en cap cas respon al model de barri que nosaltres defensem.”
Un edifici amb 150 anys d’història
La Escocesa té el seu orgigen a mitjans de segle XIX i fou una fàbrica d’estampats tèxtils de la família Paul. A partir de 1877, part de les naus es van posar a lloguer, fet pel qual diverses empreses van anar passant pel recinte industrial. El nom de La Escocesa prové de 1894, quan l’escocès John Shields llogà les naus centrals per a establir-hi una factoria de la Johnston, Shields & Cia. Les patents que introduïren estaven basades en la manufactura del punt de ganxet, ideal per fer cortines i encaixos, i es varen traslladar treballadores des d’Escòcia per formar a les operàries locals en la nova tècnica. La factoria tancà quasi un segle després, l’any 1984, moment a partir del qual les treballadores varen crear la cooperativa Lace Bobinet SA, que va funcionar durant catorze anys més. A partir del 1999, part del veïnat es va organitzar per donar un nou ús a l’espai i es va transformar en un taller per a artistes populars.
L’altra nau, rehabilitada el 2007 per l’Ajuntament de Barcelona, acull el Centre de Creació La Escocesa, un espai de propietat municipal que ofereix residències per a artistes emergents residents a la ciutat
L’any 2006, en el marc del projecte de transformació del sector en un districte d’empreses de les noves tecnologies, el conegut com 22@, la immobiliària Renta Corporación va comprar els terrenys per fer-hi pisos, però, finalment, l’Ajuntament de Barcelona va aturar la promoció, comprant-ne una part, i el va catalogar de Bé Patrimonial d’Interès Local, establint l’ús públic per a les naus. De les tres naus centrals, dues estan okupades per artistes, on hi treballen autònomament. El procediment de desallotjament actual només afectaria els habitatges. L’altra nau, rehabilitada el 2007 per l’Ajuntament de Barcelona, acull el Centre de Creació La Escocesa, un espai de producció artística actualment de propietat municipal que ofereix residències per a artistes emergents residents a la ciutat. Forma part de la xarxa de Fàbriques de Creació de Barcelona, dins l’Institut Català de Cultura, i està cedit a una associació d’artistes que en fa el manteniment, gestiona les convocatòries per les residències i organitza exposicions i esdeveniments culturals. Dins les seves instal·lacions compta amb tallers, estudis, equips, materials artístics, una sala polivalent i un espai d’exposició. Aquesta associació conviu dins del mateix recinte amb les veïnes de les viviendas, on també hi ha un espai amb horts, amb gossos, gats, conills i gallines.
Lucio Carlos Asís és un dels artistes que utilitzen una de les naus okupades com a taller artístic, on s’hi fan treballs de fusteria i ferreria artístiques, modelatge de marionetes i tallers de trapezi i de teles. “Els sostres alts són perfectes, i les estructures són sanes,” diu Asís, que lamenta que “si mai ens fan fora ens estaran prenent la nostra única oportunitat de tenir un lloc des d’on treballar i el nostre mitjà per guanyar-nos la vida.” L’any 2000, Asís ja havia viscut a La Escocesa com a llogater d’un dels habitatges. Fins a l’any 2008, explica, ell i d’altres artistes van estar arreglant la nau que actualment és propietat de l’Ajuntament i que era utilitzada autònomament com a taller per dur-hi a terme creació artística. “En aquell moment començava el pla 22@ i tot el recinte de La Escocesa estava en teoria afectat per aquest pla. Si no recordo malament hi volien fer passar un carrer pel mig,” explica Asís. Davant les pressions de l’ajuntament, perquè assegurava “l’enderroc era imminent”, ell i altres habitants de La Escocesa d’aleshores van marxar, però les obres no van arribar a executar-se mai i els habitatges van quedar buits, fins que, anys després, les actuals veïnes les van okupar.
