El Jutjat de guàrdia de Barcelona ha rebut dijous al matí la denúncia d’un intern al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona per un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral amb l’agreujant de superioritat numèrica i d’haver-se valgut de la condició de funcionaris, ja que els individus assenyalats com a responsables dels fets són cinc agents del Cos Nacional de Policia que la setmana passada treballaven a les instal·lacions ubicades a la Zona Franca durant el torn de tarda. L’escrit ha estat presentat pel Centre per la Defensa dels Drets Humans, Irídia, i actualment el denunciant ha quedat en llibertat gràcies a l’alteració en el funcionament habitual del centre arran de la crisi per l’epidèmia del coronavirus, que finalment ha provocat l’alliberament dels interns que encara quedaven al seu interior i el tancament provisional de la instal·lació a partir de dijous al vespre.
En la denúncia remesa al jutjat a la qual ha tingut accés la Directa, l’intern assegura que l’episodi es va produir el passat diumenge 15 de març a tres quarts de cinc de la tarda, després del recompte i abans de poder anar al pati. Segons el seu relat, el grup de policies es retirava del passadís després d’haver tingut un enfrontament amb un altre intern, que fruit de la tensió acumulada els hauria insultat. Els policies van creure que l’improperi provenia de la cel·la on es trobava el denunciant i seguidament van irrompre al seu interior i un d’ells li va propinar dues bufetades. Quan la víctima va intentar repel·lir l’agressió, els quatre agents restants el van acorralar: tres d’ells el van immobilitzar, el quart el va colpejar amb la porra a les cames i l’esquena i l’instigador va tornar a escometre repetidament contra ell, en aquesta ocasió a cops de puny.
L’intern va rebre un cop de puny a l’ull dret que li va provocar una ferida, però també té altres contusions escampades per tot el cos, sobretot a la tíbia esquerra i a diferents parts de l’esquena, que li van quedar inflamades i amb hematomes
“Mentre durava l’agressió em van insultar amb expressions com ‘hijo de puta’, ‘maricón’, ‘porque no nos llamas grupo de maricones a la cara’, mentre jo intentava protegir-me el cap amb els braços i repetia que jo no els havia dit res”, explica l’home a la denúncia, que incorpora la petició de prendre declaració als seus tres companys de cel·la, testimonis del succés. “Tot seguit els agents em van agafar pel coll immobilitzant-me amb un braç rere l’esquena per tal de posar-me les manilles”, assegura l’home, que manifesta com en aquell instant va rebre un cop de puny a l’ull dret que li va provocar una ferida. A banda, d’aquesta seqüela, l’agressió li va comportar diverses contusions escampades per tot el cos, sobretot a la tíbia esquerra i a diferents parts de l’esquena, que li van quedar inflamades i amb hematomes.
A continuació, els agents l’haurien tret de la cel·la per portar-lo esposat fins a la infermeria, donant-li cops a les cames i fent-li la traveta perquè caigués a terra, “fent-me sentir com si fos un animal”. El tractament sanitari que va rebre hauria estat del tot irregular perquè el van atendre en presència dels agents agressors, que a preguntes de la metgessa sobre com s’havien ocasionat les ferides van respondre que aquestes eren fruit d’un cop amb la porta. A més, segons denuncia, la facultativa li hauria etzibat “així no aconseguiràs res” després d’intentar explicar-li el que realment havia passat. Finalment, no va rebre cap còpia de l’informe mèdic però sí unes pastilles per calmar-lo.
“Em vaig sentir molt humiliat i maltractat, l’agressió m’ha causat un fort sentiment de por, angoixa i impotència, tenint la sensació d’estar sotmès a la voluntat dels policies que se senten i es veuen completament impunes”, assegura l’agredit en el testimoni recollit a la denúncia. També descriu la situació d’angoixa i por que es viu dins del CIE, “per les actituds dels policies nacionals que el custodien i la por a les represàlies que qualsevol actitud et pot comportar, per la limitació de llibertat i el desconeixement del moment que es produirà la devolució forçada al país d’origen”. En darrer terme, a conseqüència de la pandèmia del coronavirus la situació al centre ha esdevingut “extrema”, en paraules dels mateixos interns, ja que els ha comportat l’aïllament absolut de l’exterior i l’eliminació de qualsevol visita de familiars i amistats.
Front unitari per exigir mesures
L’advocada Marta Tresserras i Andrés Garcia Berrio, representants del denunciant, demanen que s’incoïn diligències per investigar el cas i que el jutjat prengui mesures immediates com, entre d’altres, reclamar les imatges de l’episodi enregistrades per les càmeres instal·lades al centre, que un metge forense faci una revisió amb la brevetat més gran possible de l’estat de salut de l’agredit i de les seves lesions –tant físiques com psicològiques– i que s’emeti un ofici a l’Àrea d’Assumptes Interns del CNP per tal que identifiquin tots els agents actuants en els fets i se’ls pugui citar a declarar en qualitat d’investigats. Pel que fa a aquest darrer punt, la denúncia especifica que malgrat no poder identificar els agents responsables de l’agressió soferta amb el número de la seva Targeta d’Identificació Personal (TIP), perquè “no el porten visible o l’amaguen de forma deliberada a fi d’evitar-ho”, el denunciant pot identificar plenament els agents i per aquest motiu aporta una descripció detallada de tots cinc.
Des de Tanquem els CIE denuncien que aquest “no és un cas aïllat” i que normalment el sistema judicial i policial arxiva aquest tipus de denúncies sense ni tan sols investigar
L’acció en el camp jurídic compta amb el suport de la plataforma Tanquem els CIE i les entitats Migra Studium, SOS Racisme i la mateixa Irídia, que han emès un comunicat conjunt per denunciar el cas i exigir responsabilitats. En declaracions a aquest mitjà, Julia Corsunsky, membre de Tanquem els CIE, considera que “la situació d’excepcionalitat que estem vivint accentua la impunitat policial, així com la vulnerabilitat de les persones recloses al CIE, que a més a més, ni tan sols compta amb les mesures sanitàries mínimes per fer front al coronavirus”. També denuncia que aquest “no és un cas aïllat” i que normalment el sistema judicial i policial arxiva aquest tipus de denúncies sense ni tan sols investigar.
Aquesta mateixa setmana un altre un intern del CIE de Zona Franca va assegurar haver patit agressions per part dels agents de la Policia Nacional espanyola encarregats de la custòdia del centre mentre estaven a les dutxes. “M’han donat cops de porra i temo que tornin a entrar per agredir-nos”, relatava telefònicament nerviós i alarmat, dies després que el dissabte denunciés la prohibició de visites als familiars i ONG, pas previ a executar la deportació de quinze persones a Algèria en plena crisi del coronavirus, abans que aquest estat del Magreb tanqués fronteres amb l’Estat espanyol.
Al CIE d’Aluche (Madrid) els interns han fet accions de resistència pacífica al terrat del centre per queixar-se pel risc de contagi. Recordem que els interns del CIE de Zona Franca també van demanar mesures sanitàries i l’alliberament immediat davant la manca de cura de les autoritats. Uns dels interns explicava: “no tinc por a la mort, però no vull estar en un lloc on puc contagiar-me lluny de la meva família, no vull estar aquí tancat sense saber que serà de mi”. D’altra banda, al CIE de Sapadors a València, molts dels interns estan sent alliberats davant la impossibilitat de ser deportats. “El diumenge van alliberar a vuit persones que tenien a on quedar-se i aquest matí a una altra, el que estem demanant és que tinguin en compte a les persones que no tinguin on anar i se’ls ofereixi serveis socials”, expliquen des de CIES No València. Segons fonts de l’associació de drets humans Irídia, al llarg de la tarda d’aquest dijous, la Policia Nacional espanyola hauria deixat marxar del CIE de la Zona Franca tots els interns que hi quedaven confinats, i ha tancat les instal·lacions.
