En juny de 2023, la Generalitat Valenciana va afegir la Marina Baixa a la llista de les comarques del País Valencià afectades per la sequera i les mesures excepcionals per fer front a la manca de recursos hídrics. Una decisió que l’Ajuntament de la Nucia sembla haver fet cas omís, en tirar endavant el Programa d’Actuació Integrada (PAI) la Serreta, un projecte que fa ressorgir l’urbanisme atroç, il·limitat; i posa de nou al focus el País Valencià, com a exemple d’una mala gestió del model territorial.
Amb l’execució d’aquest PAI, està previst augmentar fins a un 61,4% la població de la Nucia, on en l’actualitat hi viuen al voltant de 18.200 habitants. Creixerà en un 43% el nombre d’immobles i s’estima un consum total diari de 10.018,14 metres cúbics al dia, l’equivalent a quatre vegades el consum diari actual del poble. El projecte inclou 3.800 vivendes noves, una ampliació de la Ciutat Esportiva amb centre d’hípica, un centre esportiu amb quatre camps de futbol de gespa natural, col·legi privat, un centre de tecnificació de golf, un hotel de cinc estreles i un parc de surf —amb l’única piscina amb onades de l’Estat espanyol—, entre altres instal·lacions. En l’actualitat, és el PAI més gran del País Valencià: ocuparà al voltant de 300 hectàrees.
Amb l’execució d’aquest PAI, està previst augmentar fins a un 61,4% la població de la Nucia, on en l’actualitat hi viuen al voltant de 18.200 habitants
El projecte, tal com denuncien els col·lectius ecologistes de la comarca, s’executa sota una boira fosca de presumptes “irregularitats”. Compta amb una declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’any 2006 que consideren que està “desactualitzada”, es pretén dur a terme malgrat l’augment de recursos hídrics que demandarà, i es troba envoltat d’un periple judicial que es remunta als seus inicis. Un deliri urbanístic propi de temps passats i impulsat per un alcalde, Bernabé Cano (PP), que roman en el poder des de l’any 2001 i que ha estat estretament vinculat als cercles de la trama corrupta de la Gürtel.
Els orígens del PAI la Serreta es remunten fins a l’any 2004. Aprovat de forma provisional pel Ple de l’Ajuntament de la Nucia, originàriament, el projecte comptava amb 4.000 habitatges i un camp de golf. Tanmateix, la crisi econòmica de 2008 paralitzà els tres programes d’actuació integrada que l’Ajuntament de la Nucia pretenia executar (Algar, Serreta i Pie de Monte). L’Algar fou definitivament anul·lat el 2009 pel TSJCV, per no assegurar els recursos hídrics necessaris per abastir la futura població.
En els anys posteriors, tot i semblar que la tramitació del PAI estava sumida en una letargia, es perfilava el seu desenvolupament. És el 2019 quan l’Ajuntament de la Nucia decideix assumir la gestió directa i es converteix en agent urbanitzador. El colp definitiu arriba en 2021, data en què la junta del govern de la Nucia aprova definitivament el projecte.
Gestió hídrica
Si es posa el focus en la qüestió hídrica, cal subratllar que en l’any 2005 es modifica la llei d’Aigües i s’obliga l’agent urbanitzador a obtenir un informe favorable de disponibilitat de recursos hídrics. Tanmateix, tal com matisa Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, “hi ha molts plans urbanístics anteriors a aquesta norma” que quedarien exclosos. “Si no es canvia l’ordenació estructural dels plans —continua— qualsevol municipi pot aprovar actuacions que incrementen la demanda hídrica sense aportar l’informe de suficiència”.
En el cas del PAI de la Nucia, l’informe hídric, al qual ha tingut accés la Directa, es va publicar en 2020 per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), després que es determinara que sí que era necessari, tot i ser un projecte impulsat abans de la llei de 2005. La Confederació hi fa constar que l’Ajuntament no especifica l’increment de demanda hídrica, però, així i tot, l’organisme preveu que n’hi haurà un augment que, amb els recursos actuals, “es pot atendre”. Només estableix com a condició la construcció d’un nou dipòsit i la xarxa de clavegueram necessària per abastir les noves edificacions. Això no obstant, els resultats de l’informe es posen en dubte amb altres estudis de la Confederació, com la “Proposta de revisió del pla especial de sequera”, en què la Marina Baixa és un dels sectors catalogats com a “unitat territorial amb sequera prolongada”. Davant una situació de prealerta, alerta o emergència per manca d’aigua, com les que s’han decretat en alguna ocasió els darrers anys a la Marina, la Confederació està obligada a aplicar algunes mesures excepcionals, entre elles, “la posada en marxa de pous fins al 50% de la seua capacitat” o “l’inici de mesures d’estalvi”.
El moviment ecologista de la comarca alerta que el projecte suposarà “alteracions del cicle de l’aigua”, una “menor presència de l’humitat en sòls” i un “augment considerable del consum d’aigua”
Sobre els resultats de l’informe, Bruno J. Ballesteros, cap de la Unitat Territorial de València de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, afirma que “la tramitació mediambiental en l’ús de l’aigua està ben dissenyada”. “El problema —continua— és com es fan aquests informes i estudis, és a dir, si estan fets adequadament i amb els tècnics competents en les diferents matèries, i si s’elaboren de manera imparcial”.
Per la seua part, el moviment ecologista de la comarca, encapçalat per dues organitzacions, Ecologistes en Acció i Acció Ecologista-Agró, tot i els resultats favorables de l’informe, alerten que el projecte suposarà “alteracions del cicle de l’aigua”, una “menor presència de l’humitat en sòls” i un “augment considerable del consum d’aigua”. En paraules d’Acció Ecologista-Agró, a l’estudi de la CHX, “no es detallen diversos aspectes amb claredat”, com el drenatge d’aigües pluvials i residuals o el fet que “es basen en documentació d’un altre projecte, el PAI de l’Algar”. “Aquestes actuacions urbanístiques no es podrien realitzar sense la complicitat d’organismes públics com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el Consorci d’Aigües de la Marina Baixa, per tant, exigim responsabilitat i transparència a aquestes organitzacions”, postil·len a la Directa.
Batalla judicial
L’allau de demandes contra el PAI la Serreta comença des dels seus inicis. Ja en l’any 2004, propietaris particulars dels terrenys afectats enceten la batalla legal. Els motius són diversos: afeccions als terrenys d’un altre terme municipal (Alfàs del Pi), la falta de distribució equitativa de beneficis i càrregues entre els propietaris, o la reivindicació d’una nova avaluació d’impacte ambiental.
Més recentment, en març de 2023, Ecologistes en Acció demanava a la Conselleria d’Agricultura la paralització de les obres del PAI fins a l’elaboració d’una nova declaració ambiental, d’un cens exhaustiu de les espècies amenaçades i la confecció d’un estudi profund dels recursos hídrics del municipi i de la Marina Baixa; peticions a les quals es va sumar el grup parlamentari d’Unides Podem. La formació va elevar la paralització del PAI la Serreta a les Corts Valencianes, on la síndica Pilar Lima va presentar una proposició no de llei on denunciava “la destrucció de milers d’hectàrees d’espai natural” i de terrenys “destinats a l’agricultura”.
La denúncia de les ecologistes argumenta que l’execució del PAI suposa la destrucció de dues plantes protegides, el poliol amarg i el botonet de gos
La denúncia de les ecologistes i el partit polític argumenta que l’execució del PAI, ja en fase d’inici d’urbanització i edificació, suposa la destrucció d’una planta endèmica en perill d’extinció, el poliol amarg (Teucrium lepicephalum Pau); i el botonet de gos (Barlia Robertiana). Ambdues espècies de flora es troben amenaçades, amb distribució limitada i protegides per la xarxa Natura 2000.
Carlos Arribas, portaveu d’Ecologistes en Acció al País Valencià, reflexiona sobre les possibilitats reals, dins del context polític i social actual, d’aturar un projecte d’aquesta envergadura. Explica que des del seu col·lectiu es posicionen fermament en la lluita contra el que consideren una “barbàrie urbanística”, però són plenament conscients que pot resultar, fins i tot, “innocent” pensar que, en el marc de la voràgine constructiva actual, l’opció d’aturar un PAI per l’existència d’unes espècies protegides obri un camí esperançador i viable.
També durant el passat mes de març, el grup d’Acció Ecologista-Agró va dur a terme una acció pacífica en oposició al PAI, en els dies previs a la Gala Nacional de l’Esport, en què es reuneixen esportistes i autoritats de l’Estat espanyol. La protesta va coincidir amb aquesta ostentosa fita, que acull la Nucia per segona vegada, per donar-hi una major visibilitat a les reivindicacions. Posteriorment, al maig, centenars de persones es mobilitzaren contra el que titllen d’“ecocidi” a la Nucia. A la convocatòria es demanava a les assistents acudir de negre, per mostrar el seu dol per la tragèdia mediambiental.
El col·lectiu ha combinat la lluita al carrer amb la jurídica. Acció Ecologista-Agró, amb l’assistència lletrada d’Adrià Salavert, del despatx Causa, també s’ha sumat a denunciar administrativament la destrucció d’espècies protegides. A més a més, ha confirmat a la Directa que s’estudien noves vies de reclamació per “depurar totes les responsabilitats derivades de l’execució del projecte”. Alhora, se suma l’inici d’un expedient sancionador per la possible destrucció tant de l’hàbitat protegit com d’exemplars del poliol amarg. En concret, demanen sancions per a l’Ajuntament de la Nucia que suposarien 70.000 euros, segons explica Salavert. Malgrat que encara resten a l’espera de conèixer la resposta dels jutjats en relació a les demandes, l’Ajuntament continua tirant endavant les obres.
Malgrat que les ecologistes encara resten a l’espera de conèixer la resposta dels jutjats en relació a les demandes, l’Ajuntament continua tirant endavant les obres
Pel que fa a l’expedient sancionador, la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental de l’anterior Conselleria d’Agricultura, amb el Govern del Botànic, va afirmar a aquest mitjà que l’Ajuntament de la Nucia no va complir amb l’especificat a la declaració d’impacte ambiental de 2006. El document requeria que, prèviament a la concessió de llicència d’obres a l’agent urbanitzador, l’Ajuntament havia de procedir a un “reconeixement de camp” i a la “realització d’un informe per part de tècnics de la Direcció Territorial de Medi Ambient en aquelles zones on potencialment pogueren localitzar-se espècies de poliol amarg”. Dos requisits que l’Ajuntament no va tenir en compte, malgrat haver estat informat prèviament. En la memòria informativa de 2005 ja apareix una referència al poliol, i se’n parla com a “una de les afeccions més importants enfront del desenvolupament del sector, fent-se necessària la protecció d’aquests timoners i, per tant, d’espais en què es localitzen”. El poliol amarg apareixerà, també, en diversos informes relatius al PAI.
“El que necessita el municipi és mantenir els pocs espais verds que queden, espais oberts, gratuïts, saludables, accessibles de les que sens dubte totes ens beneficiem”, manifesten des d’Acció Ecologista-Agró a través d’un manifest. I conclouen: “Ens neguem a reviure les misèries d’una nova bombolla immobiliària. Tenim dret a decidir com ha de ser la Nucia i volem que siga millor, més amable i justa per a totes, alguna cosa més enllà que un gran poliesportiu”.
