Denominació d’Origen Sants (DO Sants): aquest va ser el nom elegit per part d’algunes restauradores del barri per fer referència a l’estructura que els permetria aliar-se quan va esclatar la pandèmia i van necessitar cercar fórmules col·lectives per capgirar la situació de crisi derivada de no poder obrir els seus locals al públic. D’aquesta vintena de bars i restaurants que actualment componen l’agrupació, alguns ja estaven vinculats a l’ESS i a l’Impuls Cooperatiu de Sants i compartien certs vincles i maneres de fer, com La Deskomunal, el Terra d’Escudella o el Kop de Mà, però d’altres era el primer cop que cercaven aliances amb altres iniciatives del sector per fer front a un problema comú. És el cas del restaurant La Carota, ubicat al carrer Tenor Masini. Cristina Pitarque, una de les treballadores i gestores del restaurant, explica: “Nosaltres no formàvem part ni teníem cap contacte amb l’ESS, i el fet d’entrar a la DO Sants ens va fer sortir de l’individualisme i participar en un espai comunitari de col·laboració al barri que ens ha permès compartir dubtes, problemes i cercar fórmules per tirar endavant. Quan estàs malament és quan més t’adones de la importància i la necessitat d’aquestes xarxes de suport mutu al barri que ens ajuden a buscar solucions col·lectives i ser més visibles”.
Denominació d’Origen o l’Economat Social són dos dels projectes que han agafat força en els últims anys, revaloritzant el producte de proximitat
Núria Alcober, sòcia treballadora de la Deskomunal –cooperativa que gestiona un espai cultural i un restaurant cooperatiu en una de les naus del recinte de La Comunal–, fa temps que participa en espais d’intercooperació al barri de Sants i coneix bé la importància d’aquestes estructures comunitàries i de suport: “L’Impuls Cooperatiu connecta iniciatives molt diverses al barri i és una forma de conèixer-nos, col·laborar i teixir aliances entre nosaltres”. Segons explica Alcober, un dels principals valors que comparteixen els projectes de restauració que formen part de l’Impuls o DO Sants és l’arrelament al territori i la comunitat, i això ha estat un valor afegit per fer front a la crisi derivada de la COVID-19: “Molta gent s’ha adonat de la importància del consum de proximitat en moments com aquests, i crec que moltes veïnes ens senten properes i estan satisfetes d’estar presents en temps difícils per sostenir els nostres projectes”. En el seu cas, la cooperativa va haver d’acollir-se als ERTO i aturar temporalment la seua activitat, tant al restaurant com a la sala de concerts. “El confinament ens va arribar en un moment complicat, perquè ens acabàvem d’instal·lar al nou local i vam haver de fer una enginyeria interna brutal per poder pagar les despeses i alhora garantir els salaris mínims per cobrir les necessitats bàsiques de les sòcies, depenent de la situació vital de cadascuna”, explica Alcober. I afegeix: “Si haguéssim tingut un altre model més vertical, segurament moltes de nosaltres ens hauríem quedat pel camí o hauríem d’haver abaixat la persiana, com han fet moltes iniciatives del sector de la restauració”.
Opina el mateix Jordi Monreal, soci treballador de la cooperativa Cantina Lab, ubicada a l’Espai Veïnal Autogestionat de Can Batlló: “És molt important que tota activitat que fem des dels projectes de l’ESS sigui feta des de la perspectiva de les cures cap endins, però també cap enfora, i que establim relacions de proximitat amb els consumidors o clients, i també amb els productors”, recordant que molt a prop de Sants hi ha el Parc Agrari del Prat de Llobregat i que és molt important teixir aliances directes amb altres projectes que produeixen aliments a poca distància. “Si volem impulsar un model econòmic diferent, haurem de cooperar molt més entre nosaltres i buscar una fórmula conjunta de treballar entre els diferents sectors de la cadena”, conclou Monreal.
Un altre pol molt relacionat amb els projectes de restauració és precisament el del comerç de productes d’alimentació. En aquesta línia, i sota els principis de l’ESS, sorgia l’any 2012 l’Economat Social de Sants, un grup de consum agroecològic en forma de cooperativa de treball, sense ànim de lucre, amb la voluntat de crear una solució a mig camí entre la cooperativa de consum i el comerç de barri. Actualment, aquesta cooperativa, que aglutina més de 650 unitats de consum, es dedica al comerç de productes procedents de l’agroecologia des de la seua botiga, ubicada als baixos de la cooperativa d’habitatge La Borda, al carrer Constitució. Tot i que la seua viabilitat no es va veure tan afectada durant la pandèmia, sí que van haver de doblar torns per poder cobrir tota la càrrega de feina i les tasques imprevistes. “Moltes de les nostres sòcies consumidores es van quedar sense feina i altres arrossegaven problemes de salut greus, així que vam haver de crear tota una xarxa per garantir que l’alimentació arribés a tothom, independentment de la seva situació”, detalla Diana Amigó, una de les sòcies de l’Economat. “De cara al futur poden venir altres moments de crisi o pandèmia, i haver après d’aquesta experiència ens ajudarà a saber com respondre a aquestes situacions en xarxa i en comunitat”, afegeix.
Tant els projectes de restauració com les iniciatives de comerç local vinculades a l’Impuls Cooperatiu de Sants coincideixen a afirmar que encara queden reptes i un munt de possibilitats de cara al futur. “Per nosaltres, que acabem d’arribar, seria important conèixer-nos més i col·laborar entre les diferents iniciatives”, proposen des de La Carota, i posen com a exemples pràctics crear una bossa de treball per a persones del barri que es dediquen a la restauració, organitzar actes o fer comandes conjuntes amb altres cooperatives per reduir despeses. Perquè això sigui possible, Amigó considera que serà fonamental consolidar abans la viabilitat econòmica de tots els projectes que formen part de l’ESS en aquest sector per a poder així afrontar nous reptes d’intercooperació i mancomunar estructures i serveis: “Aquesta seria la millor fórmula i exemple perquè nous projectes s’animin a formar part de l’economia social i escullin el format cooperatiu per a les seves iniciatives laborals”.
