Comença el judici contra l’agent de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra Daniel M.C., amb targeta d’identificació personal (TIP) 13.516 per, suposadament, trencar un dit de la mà del periodista de la ‘Directa’ Jesús Rodríguez. El jutjat d’instrucció número 15 va ser el responsable d’investigar i valorar els fets que jutjarà l’Audiència de Barcelona durant dijous i divendres i que van tenir lloc el 25 de maig de 2016 en el marc de les protestes contra el desallotjament de l’espai okupat Banc Expropiat, a la Vila de Gràcia de la capital catalana.
Poc abans de mitjanit d’aquell dia, els mossos van efectuar una dispersió al carrer Mare de Déu dels Desemparats, on està situada l’antiga sucursal bancària. Durant la càrrega, l’agent amb TIP 13.516 (que el dia dels fets lluïa a la part posterior del seu uniforme el Número Operatiu Policial D302A3679) hauria colpejat en dues ocasions Rodríguez -a la cama i a la mà esquerra-, segons va denunciar el periodista. Després de rebre atenció mèdica, al periodista se li va diagnosticar una fractura de la primera falange del quart dit de la mà esquerra, un fet que li va comportar estar 40 dies de baixa dels 90 que va tardar la recuperació, segons les proves presentades per Rodríguez. “A causa de la lesió, el Sr. Rodríguez té una seqüela irreparable amb una limitació funcional superior al 50% a l’articulació del dit”, així com la “impossibilitat de tancar completament la mà”, explica l’acusació particular al seu escrit.
Després de rebre atenció mèdica, al periodista se li va diagnosticar una fractura de la primera falange del quart dit de la mà esquerra, un fet que li va comportar estar 40 dies de baixa dels 90 que va tardar la recuperació, segons les proves presentades per Rodríguez.
L’agent es podria enfrontar a penes de fins a cinc anys de presó per un delicte de lesions. És el que demanen les acusacions popular i particular, que a més afegeixen l’agreujant d’actuar prevalent-se de caràcter públic. Per la seva banda, el Ministeri Fiscal considera provat que “l’acusat, amb l’ànim evident de menystenir la integritat física del querellant, periodista de professió, es va aproximar on es trobava aquest i de manera gratuïta, li va propinar un cop fort amb la defensa [porra] que portava”. És per aquest motiu que demana per l’agent acusat una pena de dos anys i nou mesos de presó, així com la inhabilitació especial per a l’exercici del dret a sufragi passiu durant el mateix període.
A més dels delictes de lesions, des de les acusacions reclamen també una pena de quatre anys d’inhabilitació especial per treball o càrrec públic contra l’agent Daniel M.C., en considerar-lo responsable d’un delicte comès per funcionari públic contra drets individuals. Pel que fa a la indemnització, la xifra oscil·la entre els 4.200 euros que sol·licita la fiscalia i els 12.000 euros que reclamen les acusacions, una quantitat que haurà d’abonar la Generalitat de Catalunya com responsable civil subsidiària.
“El fet que la Divisió d’Afers Interns del cos dels Mossos d’Esquadra no hagi iniciat cap investigació prova que fallen els mecanismes interns de rendició de comptes”, asseguren des del Centre Irídia
Entre les proves que s’han presentat per provar els fets destaca la testifical de set periodistes, a més del mateix Rodríguez, que estaven cobrint els esdeveniments en el moment que es van produir els fets ara jutjats. Jordi Borràs, Sònia Calvó, Albert Salamé o Cèlia Atset són alguns dels membres de la premsa requerits per les acusacions. Precisament, la fotoperiodista Atset va poder captar el moment de l’agressió amb la seva càmera, cosa que va permetre deixar constància del Número Operatiu Policial (NOP) -la clau alfanumèrica que identifica els antidisturbis dels Mossos durant les accions al carrer- de l’agent ara jutjat. L’acusació aporta també una pericial mèdica i dos pericials videogràfiques, així com nombrosa documentació audiovisual relacionada amb el cas.
Des del Centre Irídia de defensa dels drets humans, encarregat de l’acusació particular i popular del cas, valoren positivament el fet que el cas arribi ara a judici, però consideren que arriba “molt tard”. “El judici és bona notícia, tenint en compte que no és fàcil lluitar contra la impunitat policial, però s’hauria d’haver enjudiciat abans, ja que els fets van tenir lloc l’any 2016″, explica Anaïs Franquesa, advocada a càrrec del cas. La lletrada també destaca els pocs esforços de les institucions per aclarir els fets, “una investigació que ha recaigut, un cop més, sobre la societat civil”. “El fet que la Divisió d’Afers Interns del cos dels Mossos d’Esquadra no hagi iniciat cap investigació, malgrat que l’endemà dels fets els responsables polítics van fer declaracions al respecte, prova que fallen els mecanismes interns de rendició de comptes”, assegura Franquesa. La representant de l’acusació espera que el judici acabi amb una sentència condemnatòria, “perquè els indicis són molt clars i els fets són evidents”, conclou la membre d’Irídia.
