Un jove palestí acusat de terrorisme en un procés judicial amb nombroses irregularitats. Podria semblar una història més en la cadena de violacions de drets humans contra el poble palestí, però aquesta vegada no és Israel qui l’ha detingut, ni el cas es desenvolupa en un centre de detenció a Cisjordània. A més de 2.000 quilòmetres de distància, en territori italià, la història d’Anan Yaeesh, de 38 anys, empresonat des de gener de 2024 al centre penitenciari de Melfi, a la província de Potenza, està generant una creixent preocupació entre organitzacions de drets humans i sectors de la societat civil.
Yaeesh ha estat detingut acusat de terrorisme i d’haver finançat una milícia armada. Però el detall que ha encès les alarmes de juristes i activistes és que l’acusació ha estat formulada únicament per les autoritats israelianes, i la justícia italiana ha decidit portar-lo a judici.
Les acusacions d’Israel
Segons una investigació de la Direcció d’Investigació Antimàfia de L’Aquila, recollida per la premsa italiana, Yaeesh i dos palestins més —Ali Saji Ribhi Irar i Mansour Doghmosh— haurien col·laborat amb una estructura denominada Brigades de Tulkarem, una branca de les Brigades dels Màrtirs d’Al-Aqsa. En l’escrit del jutge d’instrucció s’afirma que els investigats “manifestaven finalitats terroristes tendents a organitzar atemptats suïcides, incloent-hi l’ús de bombes, en territori israelià-palestí, especialment a Cisjordània, contra objectius civils i militars”.
Segons l’acusació, Yaeesh i dos palestins més haurien col·laborat amb una estructura denominada Brigades de Tulkarem, una branca de les Brigades dels Màrtirs d’Al-Aqsa
Els investigadors italians fonamenten aquestes acusacions en converses interceptades en xats i aplicacions de missatgeria, així com en publicacions a xarxes socials. En una de les converses WhatsApp entre Yaeesh i un suposat comandant de les Brigades d’Al-Aqsa, Munir Al-Maqdah, s’escolta el següent: “Es tracta d’una unitat suïcida, preparada per actuar de manera profunda, i la nostra acció serà imminent”. Una part de l’acusació parla de plans per atacar un assentament israelià a Cisjordània, Avnei Hefetz, amb una bomba, i de preparar vídeos de propaganda on milicians armats s’entrenen, fins i tot amb joves, i d’instal·lar càmeres de gravació sobre fusells i cascs per filmar accions per reivindicar-les.
Tot i això, la defensa denuncia que aquestes acusacions se sustenten gairebé exclusivament en documents i interrogatoris realitzats per l’Shin Bet, els serveis secrets israelians. L’advocat de defensa, Flavio Rossi Albertini ha explicat repetidament que molts dels interrogatoris israelians van ser duts a terme sense presència d’advocats, vulnerant normes bàsiques de garanties processals. En una intervenció pública, va remarcar: “Els jutges han valorat la situació com si Anan Yaeesh no provingués d’un territori on és reconegut el dret a l’autodeterminació… un dret que, per ser conquerit, pot exercir-se també de manera violenta, és a dir, mitjançant la lluita armada.” Segons ell, el tribunal ha ignorat l’aplicació del dret internacional humanitari, que reconeix a un poble ocupat el dret a resistir.
La defensa denuncia que aquestes acusacions se sustenten gairebé exclusivament en documents i interrogatoris realitzats per l’Shin Bet, els serveis secrets israelians
Inicialment, Israel havia demanat l’extradició de Yaeesh, ja que les autoritats israelianes l’acusen de finançar la Brigada de Tulkarem. Però la Cort d’Apel·lació de L’Aquila va rebutjar lliurar-lo, adduint que hi havia proves d’un “risc real” que fos sotmès a tractaments “cruels, inhumans o degradants” a les presons israelianes. Les organitzacions de defensa dels drets humans, inclòs Amnesty International, havien advertit sobre les condicions penals a Israel, especialment per a ciutadans palestins.
Segons la defensa, l’obertura de la investigació per part de la fiscalia italiana sobre terrorisme podria haver estat utilitzada com una “sortida” per evitar l’extradició, ja que, d’acord amb l’article 8 de la Convenció Europea sobre l’extradició, un judici en el mateix país per fets similars podria impedir la seva entrega a un altre estat. Però molts elements no són clar, com el fet que només Yaeesh està encara empresonat, mentre els altres joves palestins Ali Saji Ribhi Irar i Mansour Doghmosh ja estan en llibertat, tot i l’acusació de terrorisme.
La protesta dins de la presó
El 14 de novembre, Yaeesh va iniciar una protesta a la presó de Melfi, amb una vaga de fam per denunciar “les contínues violacions dels seus drets per part de les autoritats penitenciàries italianes”. Malgrat que diverses resolucions judicials havien reconegut el seu dret a accedir a determinats béns personals i tractes bàsics, la direcció del centre penitenciari va negar-li aquests drets. Part dels seus efectes personals, traslladats de manera regular des de la presó de Terni, no li han estat mai entregats.
Yaeesh va iniciar una protesta a la presó de Melfi, amb una vaga de fam, per denunciar “les contínues violacions dels seus drets per part de les autoritats penitenciàries italianes”
L’organització Free Anan va denunciar en un comunicat el següent: “Es tracta d’un gest destinat a fer evident la gravetat de la situació de detenció a la qual continua sotmès. Aquestes vulneracions se sumen a una llarga sèrie d’abusos ja denunciats. Entre tots, el trasllat punitiu a centenars de quilòmetres de distància en plena fase del procés, una decisió que ha compromès la possibilitat de trobar-se regularment amb els seus advocats, lesionant de manera evident el seu dret a la defensa”.
La vaga de fam que ha iniciat s’inscriu en un deteriorament progressiu de les seves condicions, agreujat pel trasllat a Melfi, que segons diverses organitzacions de suport ha tingut un caràcter evidentment punitiu.
La batalla judicial
El procés es troba ja a les seves últimes fases. Aquest divendres està prevista l’última audiència del judici. Un element polèmic ha estat la decisió de la fiscalia de convidar un representant de l’Estat d’Israel com a testimoni, un gest que organitzacions de drets humans interpreten com una ingerència política.
Fins ara, segons Free Anan, “no ha emergit cap element incriminatori contra els acusats”. L’organització critica també que el tribunal hagi acceptat només una mínima part dels testimonis proposats per la defensa, entre els quals hi havia experts en dret internacional i activistes que podien aportar context sobre la situació als territoris ocupats.
La defensa insisteix que la presència d’interrogatoris i proves elaborades per serveis secrets d’un estat que actualment està sota acusació internacional per crims de guerra “compromet greument la legitimitat del procés”.
Defensors de drets humans critiquen que el tribunal hagi acceptat només una mínima part dels testimonis proposats per la defensa
Per a molts col·lectius solidaris, el cas Yaeesh no és només un afer judicial, sinó un procés polític. Consideren que Itàlia, acceptant com a base d’acusació documents elaborats per Israel, està contribuint a criminalitzar la resistència palestina.
Durant diverses audiències, nombroses persones s’han concentrat davant del tribunal amb pancartes on es podia llegir “La resistència no es jutja”. Entre els presents hi havia l’investigador italo-palestí Khaled El Qaisi, que va assenyalar que el procés “ignora completament el context d’ocupació militar en què han viscut tota la vida els acusats”.
En una de les sessions, Yaeesh va llegir una declaració que ha circulat àmpliament entre els moviments de solidaritat: “No vull defensar-me d’una acusació per haver reivindicat drets o haver intentat alliberar el meu poble de l’opressió colonial. La nostra causa no acabarà mentre hi hagi un sol infant palestí viu. Recuperarem els nostres drets.”
