Portem dècades d’advertiments entorn de la crisi ecològica per part de la comunitat científica, que aporta cada cop més evidències, i de reivindicacions per part dels moviments ecologistes que proposen un canvi de rumb socioeconòmic que ens allunyi del desastre. L’inicial immobilisme negacionista dels poders econòmics ha donat pas, quan ja ha esdevingut una posició insostenible, a l’intent d’apropiació d’un discurs ecologista distorsionat i limitat a una funció maquilladora de polítiques públiques tímides i superficials i a l’eclosió d’alternatives tecnocapitalistes.
En aquest context, l’economia solidària, com a moviment social i pràctica política i econòmica, ha de situar objectius de transformació i oferir al conjunt de la societat propostes per assolir-los. A la Xarxa d’Economia Solidària (XES) hem debatut i elaborat un document de mesures per a una transició ecosocial, des de la consciència que la crisi climàtica i l’ecològica venen de la mà d’una crisi econòmica, social i política que és molt difícil no entendre com a estructurals del capitalisme, amb milions de persones al planeta condemnades a la pobresa, a la manca d’accés a recursos bàsics i a la limitació de drets de tota mena. Aquestes mesures volen ser el punt de partida d’un diàleg amb altres moviments socials del país que ens permeti alinear objectius i compartir estratègies de transformació socioeconòmica i de superació del capitalisme.
Però per tal que l’Economia Social i Solidària (ESS) estigui en condicions d’influir en l’agenda política i formar part de l’alternativa, cal que sigui més forta, faci un salt d’escala i guanyi en reconeixement social i polític. La principal responsabilitat en aquest repte recau en la mateixa ESS, però les administracions públiques tenen un paper rellevant en facilitar aquest desenvolupament i han d’apostar-hi i afavorir la seva consolidació i creixement. En aquest sentit, des de la XES hem formulat 25 mesures de foment de l’ESS que integren el Pla d’acció de l’economia social i solidària per a les administracions públiques i amb les quals volem anar més enllà de demanades declaratives.
Hem debatut i elaborat un document de mesures per a una transició ecosocial, des de la consciència que la crisi climàtica i l’ecològica venen de la mà d’una crisi econòmica, social i política estructurals del capitalisme
Començant pel marc legal, és cabdal disposar de les eines necessàries per al desenvolupament de l’ESS. Això implica acabar de tramitar de manera consensuada la llei catalana d’ESS. Però també per desenvolupar el reglament de les cooperatives de foment empresarial, previstes a la llei de cooperatives vigent, i per disposar de formes jurídiques que facilitin el desenvolupament de la gestió publicosocial de serveis de proximitat. La mateixa administració ha de caminar de manera decidida cap a la pràctica de la contractació pública responsable en els seus serveis. Aquests instruments han d’acompanyar-se de millores en el tracte fiscal a l’ESS.
El foment de l’ESS per part de l’administració pública disposa ja d’eines com el programa Aracoop, que ha de mantenir i enfortir els Ateneus Cooperatius i els Projectes Singulars, però tant les administracions locals com la Generalitat poden intensificar el suport a l’ESS des de múltiples vessants. Per destacar-ne una: l’acompanyament a petites empreses en risc de tancament i que poden tenir una segona vida amb una cooperativització. El suport pot fer-se mitjançant la intermediació amb la propietat, subvencions a la compra, préstecs a llarg termini i baix interès o assistència de consultoria.
La mateixa administració ha de caminar de manera decidida cap a la pràctica de la contractació pública responsable en els seus serveis
Sobre les facilitats que poden oferir les administracions, cal tenir present que bona part l’ESS té una base popular. Les economies comunitàries tenen un paper central a molts barris i pateixen d’invisibilització social de la seva tasca. Grups de consum, xarxes de suport mutu i de cures, horts comunitaris entre d’altres. Projectes clau en el seu entorn, que cobreixen necessitats socials essencials per a la vida i que es troben limitats en la seva consolidació. Cal obrir línies de subvencions, de crèdit i d’avals per fer possible la supervivència i creixement dels projectes.
Cal una aposta comunicativa adreçada a la ciutadania per fomentar la distribució, la comercialització i el consum en clau d’ESS, que impliqui reconèixer els béns i serveis amb un segell identificatiu propi, proporcionar espais de difusió i venda de productes i donar suport a projectes estratègics de logística i distribució. Una altra eina amb capacitat d’afavorir el mercat social és la posada en marxa d’una moneda social de l’ESS. Amb aquests instruments, els quals l’ESS ja està buscant com fer possibles, és factible fer un salt quantitatiu i aconseguir un paper rellevant en el mercat.
Cal caminar cap a un canvi de model que qüestioni l’estructura de la propietat, situï règims de tinença cooperatius i garanteixi l’accés per tothom
Un sector econòmic que volem destacar és l’habitatge. Tot i tractar-se d’una de les condicions de mínims per a una vida digna, veiem cada dia que és on es manifesta de manera més crua la vulneració de drets que comporta la lògica de mercat capitalista. La necessitat d’un canvi de model en l’accés a l’habitatge obliga a una doble acció: aturar la depredació dels béns immobiliaris a costa de la vida de moltes persones, mitjançant polítiques públiques que protegeixin el dret a l’habitatge; i caminar cap a un canvi de model que qüestioni l’estructura de la propietat, situï règims de tinença cooperatius i garanteixi l’accés per tothom. La construcció d’aquest model és a llarg termini, però són necessàries accions immediates com reservar el 25% dels ajuts del Pla Estatal d’Habitatge a projectes cooperatius de cessió d’ús o lloguer, afavorir la propietat cooperativa en les qualificacions de protecció o crear una línia d’ajuts a les aportacions de capital social, cercant una major assequibilitat del model.
En el terreny de les tecnologies digitals, cal que les administracions promoguin les tecnologies lliures i el procomú digital, utilitzant elles mateixes de manera exclusiva programari i maquinari lliure, i facilitant a les persones i organitzacions la migració a eines digitals lliures i de codi obert.
Aquesta és una pinzellada de les mesures que es proposen i que han d’afavorir l’enfortiment d’una economia emergent més justa i sostenible. Una baula necessària per a afrontar els grans reptes que tenim com a societat. És per això que la veu de l’ESS ha de ser escoltada, reconeguda i tinguda en compte a l’hora de formular i implementar polítiques públiques. És hora que posem en valor, davant els poders i el conjunt de la societat, les eines de transformació social que estem construint.
