Ja fa més de divuit mesos que la comunitat aborigen djab wurrung acampa de forma permanent als afores d’Ararat (Victòria, Austràlia) per protegir els seus arbres sagrats d’una tala imminent. Al campament principal, les tasques diàries es reparteixen entre les voluntàries: mentre algunes cuinen pancakes i ous remenats per a tothom, altres es relleven els torns de vigilància. La gent es reuneix al voltant del foc, un dels pocs espais on escapar del fred de l’hivern australià. Els llocs més còmodes se cedeixen a la gent gran de la comunitat, que aprofita per explicar històries relacionades amb el lloc i els motius de la protesta a les persones que han vingut d’arreu a donar-los suport. Un d’ells ensenya orgullós la primera plana d’un important diari australià. A la portada, la fotografia de Zellenach Djab Mara, portaveu i cofundador de l’Ambaixada Djab Wurrung, conduint una cerimònia davant de l’arbre sagrat que hi ha al campament. La mateixa cerimònia es repeteix gairebé cada dia per donar la benvinguda a les persones que arriben al camp. Quan li preguntem com valora el suport rebut, respon emocionat: “La resistència i la gent que ve aquí és molt forta i molt potent. Ens arriba molta energia. Hi ha molts esperits, molta gent de tot el món, i això ens dona esperança. Ens fa sentir que som forts”.
El govern de Victòria té la intenció de talar-los per dur a terme l’ampliació de l’autovia de l’oest, ruta principal entre Melbourne i Adelaide
D’aquesta manera s’intenta protegir uns 260 eucaliptus especialment rellevants dins el patrimoni cultural de la comunitat djab wurrung. El govern de Victòria té la intenció de talar-los per dur a terme l’ampliació de l’autovia de l’oest, ruta principal entre Melbourne i Adelaide. En el tram conflictiu, d’uns dotze quilòmetres, s’han aixecat tres campaments al voltant dels arbres més emblemàtics. Alguns d’ells són arbres de naixement, i tenen un vincle molt significatiu amb les dones de la comunitat per ser els llocs on es donava a llum. Al primer campament, per exemple, les tendes s’agrupen a prop de l’Arbre Àvia, un espectacular eucaliptus de 800 anys amb una cavitat al peu del tronc que ha vist néixer unes cinquanta generacions. Altres arbres, en canvi, estan relacionats amb els recursos del territori, com l’Arbre Avi, que durant 700 anys ha marcat l’entrada de l’hospital de la comunitat, una zona fèrtil en plantes medicinals.
Tots aquests arbres tenen un paper rellevant dins la songline aborigen (cançons que funcionen com a mapes) que recorre el territori djab wurrung. Quan els membres de la comunitat es desplacen a través d’aquesta songline, els arbres s’utilitzen com a punts de referència. L’Arbre de les Direccions, per exemple, ha estat utilitzat durant generacions per conduir els pobles a través d’aquesta ruta. D’altra banda, els mateixos arbres, juntament amb cançons, rituals i danses, contenen informació acumulada durant segles sobre diversos aspectes de la cultura dels pobles aborígens, com ara els recursos disponibles al territori i les maneres de viure-hi en harmonia. Així doncs, les songlines, i per tant els elements del paisatge que en formen part, han estat una peça clau en la transmissió de coneixements de generació en generació durant els més de 40.000 anys que es calcula que els pobles aborígens habiten Austràlia.
Menys arbres, més cotxes
El projecte d’ampliació de l’autovia preveu duplicar de dos a quatre el nombre de carrils en aquest tram situat uns 200 quilòmetres a l’oest de Melbourne. El govern de Victòria argumenta que ja va obtenir el consentiment de la comunitat aborigen a través de l’associació Partit Aborigen Registrat de Martang, que, tot i no incloure cap membre de la comunitat djab wurrung, el 2013 va aprovar el pla de gestió del patrimoni cultural. Efectivament, el sistema de representació dels pobles aborígens a Victòria és un dels nuclis problemàtics de la qüestió. Només les associacions aborígens registrades, anomenades RAP per les sigles en anglès, són reconegudes oficialment com a representants dels pobles aborígens. Així, només 12 RAP representen actualment les 38 nacions presents a Victòria. El Consell de Patrimoni Aborigen de Victòria (VAHC, per les sigles en anglès) és l’òrgan suposadament independent encarregat d’atorgar l’estatus de RAP, però és el govern qui n’escull els membres del comitè.
L’enorme falta de transparència és alarmant tenint en compte que les RAP tenen autoritat sobre els territoris que representen i reben milions de dòlars de finançament per part del govern. El territori djab wurrung, per exemple, ha estat en disputa des de 2011 entre les associacions Eastern Maar i Martang, fins que aquesta última es va desregistrar l’agost passat. Cap d’aquests grups, però, representen la comunitat djab wurrung. L’associació Martang, que va donar llum verda al projecte, no només va desestimar durant anys les sol·licituds d’entrada de nous membres, sinó que va rebre més d’un milió de dòlars australians per gestionar i compensar l’expansió de l’autovia.
Davant la notificació de desallotjament immediat que va entrar en vigor el 22 d’agost, les mostres de suport i l’atenció mediàtica es van multiplicar arreu d’Austràlia. El govern va decidir obrir un procés de negociació entre les parts, mentre els equips tècnics començaven les avaluacions acompanyats d’un fort desplegament policial i de seguretat privada. El 3 d’octubre, una nota de premsa dels djab wurrung celebrava la primera victòria tangible de la protesta: les obres començarien als primers 2,5 kilòmetres dels 12 en disputa, amb la condició de no fer servir maquinària pesant, mentre que en la següent trobada, fixada pel 3 de desembre, es discutiria el pla elaborat per membres dels djab wurrung que proposava desviar l’autopista cap al nord per no malmetre la resta d’arbres. Tot i així, el govern va trencar la treva una setmana després accedint al territori amb maquinària pesant, aprofitant que el nombre de persones als camps havia disminuït a causa de l’acord. Avui dia, els campaments segueixen resistint la temptativa del govern de començar les obres al segon tram.
Irregularitats constatades
L’esperança, però, ha tornat finalment a la banda djab wurrung quan el 6 de desembre el Tribunal Federal d’Austràlia es va pronunciar sobre un recurs en el qual es denunciaven irregularitats en la fase documental del projecte, ja que no es va tenir en compte l’informe on s’explicava la importància cultural dels arbres. El tribunal insta ara el govern a incloure el document en l’elaboració del pla de les obres. Aquesta resolució implica que el projecte sencer s’haurà de revalorar abans de continuar.
El Tribunal Federal ha instat l’executiu a tenir en compte la importància cultural dels arbres
La protesta ha agafat especial rellevància, ja que el govern de Victòria està intentant, al mateix temps, negociar el que seria el primer tractat amb la comunitat aborigen a tot Austràlia. Així, el hashtag #NoTreesNoTreaty (‘Sense arbres no hi ha tractat’) s’ha convertit en un dels emblemes de la protesta.
Actualment, Austràlia és l’únic país de la Commonwealth que no ha signat un tractat amb la població nativa. El poble djab wurrung, com altres pobles aborígens, reclama la seva sobirania –i recorda que mai l’han cedit–, així com el reconeixement dels genocidis, la destrucció de patrimoni i els desplaçaments forçats als quals ha estat sotmès des de l’inici de la colonització el 1788. “Mai hi ha hagut un diàleg obert en aquest país”, lamenta Zellenach Djab Mara, “després de 150 anys sense tenir res… Bé, què pots negociar si no tens res? No tens res amb què negociar. Vol dir que d’alguna manera estàs manipulat. Vol dir que d’alguna manera estàs oprimit. Vol dir que d’alguna manera estàs suprimit. […] Mereixem alguna cosa millor com a comunitat, com a persones. Volem més que això i és responsabilitat nostra exigir-ho”.
Aquest article s’ha publicat al Suplement del Festival de cinema asiàtic de CineBaix amb la Directa 491
