Què us porta a la creació d’Irídia?
Andrés García: Quan s’interposa la querella en el cas del 15M davant d’una vulneració de drets massiva i televisada, entenem que cal una estructura sòlida i professionalitzada, ja que hi havia un límit que era l’energia que hi podíem dedicar de manera voluntària. El nom d’Irídia ve de l’iridium, el material més incorruptible de la terra i també fa referència a l’iris de l’ull, a una mirada amb independència.
Expliqueu-nos com és el mapa intern d’Irídia.
Anaïs Franquesa: Primer construïm el Servei d’Atenció i Denúncia davant Situacions de Violència Institucional, un servei d’assessorament legal i d’acompanyament psicosocial gratuït. Creixem amb els anys, i passem de ser un equip de set o vuit persones, majoritàriament voluntàries, a les divuit persones actualment contractades, un ampli equip d’activistes voluntàries i el miler de persones sòcies. Hem creat una àrea per a cadascun dels contextos de violència institucional: migracions i racisme, protesta, presons. L’àrea psicosocial és transversal i són importants també les àrees tècniques de comunicació, incidència, administració, coordinació de projectes i recerca de finançament. Un engranatge on tothom és important.
Quin és el vostre paper social?
A. G.: Hi ha una necessitat social de saber què passa amb la policia i naixem en un context on aquesta preocupació s’ha fet més gran. Sempre creiem que les coses es poden fer. Potser el procés serà lent, però hi ha esquerdes i es pot evolucionar. Per exemple, fa poc hem aconseguit conjuntament amb Amnistia Internacional que els agents de policia vagin identificats per davant, per darrere i al casc. És complicat? Sí, òbviament. Si no, no estaríem amb les dades actuals de casos atesos, queda molt camí per fer, però pensem que hem avançat i estem avançant.
Teniu esperances d’un canvi de model policial?
A. F.: Aconseguirem aquest canvi de model, més aviat o més tard. A Catalunya, el límit de què és tolerable i què no ho és, en termes de violència institucional, per sort, és molt baix. Fa deu anys, el fet que un agent de policia fos citat a declarar com a investigat als tribunals era molt difícil, perquè es partia de la perspectiva que el sistema funcionava i no hi havia abusos. Enguany portem 135 agents de cossos i forces de seguretat de l’Estat investigats. Quan hi ha una societat desperta i crítica, que fa pressió, tots els canvis es poden aconseguir. El que calen són mecanismes de fiscalització i control, eficients i ràpids. Un agent de policia ha de saber que si actua violant els drets humans, hi haurà una resposta contundent.
Es protegeixen els policies que actuen a les manifestacions perquè no hi hagi responsabilitats penals?
A. F.: Si comparem els il·lícits comesos per ciutadans del carrer
i funcionaris públics segueix havent-hi una doble vara de mesurar. En molts casos, acaba comportant que no hi hagi una entrada efectiva a la presó i pot fer sensació d’impunitat, però això és una marató. Hem de tenir perspectiva històrica i veure que abans aquestes condemnes eren impensables.
Com hauria de ser un organisme independent de control de la policia?
A. F.: Quan dues furgonetes antiavalots van a desallotjar una família sense recursos de casa seva utilitzant la violència, aquí, com a societat, hem fracassat: això és intolerable i no pot passar. Moltes esferes que ara ocupa la policia –una policia especialment militaritzada– s’han de repensar. I davant dels abusos hi pot haver múltiples propostes: un defensor del poble especialitzat en ordre públic, com passa a Irlanda, un mecanisme independent de fiscalització que no depengui de l’estructura policial, que depengui del parlament i hagi de retre comptes.
Us veieu participant en els mecanismes de fiscalització?
A. G.: Sigui quin sigui el model institucional de control dels cossos policials, el que per nosaltres és fonamental és que n’hi hagi un de la societat civil, propi i independent, sense cap limitació. Allà sempre hi serà Irídia. Hem de fer de contrapès. A hores d’ara, nosaltres no podem entrar a les presons de Catalunya per parlar amb els presos en aïllament i avaluar la situació de drets humans. També tenim un repte amb el racisme a tot el sistema penal. Ara es comença a plantejar que hi ha un biaix pel que fa a les identificacions per perfil racial, però tenim un senyor com el tinent d’alcalde i regidor de Seguretat Albert Batlle [Ajuntament de Barcelona] dient que Irídia i SOS Racisme intoxiquem, perquè diem que estan fent operatius conjunts [policia estatal, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana] on es detecta sobretot a persones que no tenen papers. És intolerable. Als Estats Units hi ha ciutats santuari, no només com una marca: no col·laboren amb els operatius federals de deportació.
