Roma és una ciutat on es pot tenir la sensació que algunes coses no canviïn mai: els monuments, els carrers o els comportaments de qui hi viu. Hi ha, però, moments en què la ciutat és travessada per obres i mutacions, més o menys profundes, sobretot a causa de grans iniciatives públiques.
En els últims anys, la ciutat ha estat modificada a conseqüència del Jubileu de l’Església catòlica, que va començar el 24 de desembre de 2024. Encara avui, però, moltes obres no estan acabades i això ha portat crítiques a l’alcalde de la ciutat, Roberto Gualtieri del Partit demòcrata. Es tracta, sobretot, de renovacions de carrers i d’alguns edificis, o construcció de serveis, tant a Roma com en altres municipis de la regió.
Normalment, són obres petites, però en el cas de Fiumicino, una ciutat marítima de 86.000 habitants al costat de Roma que ja té un gran aeroport al seu territori, la intervenció seria molt més profunda.
La societat privada Fiumicino Waterfront, participada per la companyia Royal Caribbean, ha proposat la creació d’un nou port per a iots de luxe i creuers
La societat privada Fiumicino Waterfront, participada per la companyia Royal Caribbean, una de les més importants del sector dels creuers i propietària de la Icon of the Seas, el creuer més gran del món, ha proposat la creació d’un nou port per a iots de luxe i per a creuers. Ara Fiumicino no té cap port de grans dimensions gran i els nombrosos creuers que arriben per visitar Roma s’aturen al port de Civitavecchia, a alguns kilòmetres més al nord i amb un tràfic que, segons un treball de 2023 de l’ONG Transport & Environment, és el segon d’Europa després de Barcelona, amb 103 vaixells cada any.
Tot i això, el document del govern italià que descriu les intervencions pel Jubileu assenyala que l’oferta portuària de la regió de Roma és insuficient i considera que es prevé un augment en el volum d’aquest tipus de turisme. La inversió és de 439 milions d’euros, que aniran a parar a fons privats.
“La nostra oposició va néixer molt abans d’aquest projecte. Al principi es volia construir un port turístic i ja llavors ens vam mobilitzar” diu a la Directa una persona del col·lectiu No Porto de Fiumicino. “Aquelles primeres obres no van acabar-se, però per a nosaltres això va significar el tancament d’una part de platja i la construcció d’una planta per a fer blocs de ciment utilitzats per a construir una presa. Això ha canviat el moviment de l’aigua i ha causat l’arenament de l’àrea. Després del fracàs del projecte l’any 2010, la zona va quedar abandonada, sense cap servei”, afegeix.
Avui, per arribar-hi s’ha de caminar almenys vint minuts des del centre de Fiumicino. Es passa pel costat d’una platja llarga d’accés públic. Quan ja es pot veure bé la presa amb un far s’entra en l’àrea de la concessió, on encara queden les barreres que en definien el perímetre i, poc després, la part que queda de la planta per fer blocs de ciment. Abans d’arribar al far hi ha alguns edificis de fusta amb una part coberta i una part oberta amb suports. Tots tenen una estructura apta per a sostenir una xarxa que es faria servir per pescar. A Fiumicino es diuen bilancioni i amb l’arenament de la costa han quedat ara, en el mig de la platja, amb el suport visible. El col·lectiu No port va ocupar fa temps un dels bilancioni que fa servir per a organitzar iniciatives i activitats culturals. Només un té encara el mar a sota, però només perquè es fan obres sovint per a remoure la sorra.
Després del fracàs del primer projecte, Fiumicino Waterfront va comprar la concessió amb l’objectiu de realitzar el port apte pels creuers.
“Royal Caribbean vol canviar la concessió que ja existeix de port turístic en port per a creuers sense que hi hagi una nova consulta pública” ens diu David Di Bianco, portaveu de Tavoli del Porto
“Royal Caribbean vol canviar la concessió que ja existeix de port turístic en port per a creuers sense que hi hagi una nova consulta pública” diu David Di Bianco, portaveu de Tavoli del Porto (Taules del port), un grup que està seguint el tema des de fa temps. “Si aquest projecte prosperés es tractaria de la primera concessió pública per creuers gestionada per un privat a Itàlia, seria un precedent molt impactant”, afegeix. Di Bianco considera que el projecte es basa en la interpretació d’una llei de 1997 que permet l’arribada de creuers sense una concessió específica, quan l’activitat d’un port turístic és una altra. En aquest cas, l’acollida dels iots.
La societat de Miami transformarà tota aquesta àrea en un port amb infraestructures que canviaran la ciutat de Fiumicino. Costa molt entendre com un projecte com aquest pugui entrar en aquells que s’emmarquen en el jubileu, atès que el seu desenvolupament és impossible en els mesos que resten per al tancament de la celebració. “El projecte ha entrat dins del jubileu després d’una demanda de l’antic alcalde de Fiumicino, Esterino Montino, del Partit Demòcrata”, explica Di Bianco. Mario Baccini, alcalde de centredreta de la ciutat des de 2023, ha confirmat l’interès pel projecte. De fet, segons el document del govern que ja hem esmentat, a finals de 2024 una bona part de les obres hauria d’estar completada, però aquest no és el cas.
“Ser part del Jubileu dona al projecte la possibilitat de seguir un recorregut més ràpid per a obtenir totes les autoritzacions”, afirma Di Bianco. Això tampoc és excepcional: entre aquestes obres hi ha també la construcció d’un gran incinerador que estarà acabada molt després de l’últim dia del Jubileu. Qui dona el suport a l’obra pensa que seria l’ocasió per fer canviar una zona deteriorada i garantir noves oportunitats de treball, i es podrà limitar l’impacte dels creuers gràcies a la possibilitat de carregar energia en el port sense tenir encesos els motors.
Per tot això, l’activista conclou el següent: “Per a nosaltres, el lloc on es projecta el nou port és important, hi anem a nadar des de fa molts anys i és part de la nostra memòria. La nostra oposició, però no és només per aquest motiu: pensem que aquest tipus de turisme no té cap sentit en un moment en què seria fonamental combatre el canviament climàtic. Es vol fer l’obra en una perifèria sense proposar cap idea de desenvolupament. Qui administra Fiumicino pensa que la inversió és una ocasió i que no es pot refusar. És com un regal lleig que es decideix tenir a casa”.
