Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un pres es debat entre la vida i la mort després de dos mesos en vaga de fam a Grècia

Dimitris Koufontinas està condemnat per terrorisme, fruit de la seva pertinença a l'organització comunista armada 17 de Novembre, i porta en vaga de fam des del 8 de gener, com a mesura de pressió per reclamar el compliment de la seva pena de cadena perpètua en les mateixes condicions que la resta de presos

Imatge d'arxiu de Dimitris Koufontinas / Arxiu

Dimitris Koufontinas porta en vaga de fam des del passat 8 de gener de 2021 i en vaga de set des del passat 21 de febrer. Koufontinas té 63 anys i és un pres grec acusat de terrorisme per la seva pertinença a l’organització comunista armada 17 de Novembre. Durant el seu temps a presó, Koufontinas ha escrit el llibre Vaig néixer el 17 de Novembre, alhora que ha participat en diverses lluites per millorar les condicions de vida dintre de les presons gregues.

Després que el govern de Nova Democràcia aprovés la llei 4760/2020, que empitjora les condicions de les presoneres acusades per terrorisme, Koufontinas va decidir començar una vaga de fam. La negativa del govern a acceptar les seves demandes tot i el seu estat de salut greu és vista com una mena de revenja per l’assassinat l’any 1989 de Pavlos Bakoyannis, cunyat de l’actual primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, i pare de l’alcalde d’Atenes, Kostas Bakoyannis.

El nom del grup armat prové de l’ocupació de la Universitat Politècnica d’Atenes l’any 1973, que va acabar el 17 de novembre quan l’exèrcit va irrompre al recinte i va assassinar una vintena d’estudiants

17 de Novembre es va crear el 1975 en el context de la guerra freda i formava part de les lluites d’alliberament nacional dels anys setanta. El seu nom prové de l’ocupació de la Universitat Politècnica d’Atenes l’any 1973, que va acabar el 17 de novembre quan els tancs de l’exèrcit van irrompre al recinte i van assassinar una vintena d’estudiants, en una xifra que avui dia encara no s’ha esclarit.

Aquest succés va accelerar la caiguda de la Junta Militar, que havia establert una dictadura des de l’any 1967. No obstant això, la transició democràtica va ser vista per una part de la població com una continuació del període anterior. De la mateixa manera, la creació del partit Nova Democràcia i la seva entrada al govern el 1974 va significar la permanència al govern grec de sectors de la dreta conservadora vinculats a la Junta Militar.

Protestes a Berlín en solidaritat amb Dimitris Koufontinas |Azozomox

 

Paral·lelament, hi havia una forta crítica de la societat a les relacions entre Grècia i els Estats Units. També cap a la influència d’aquest últim a la política interior i exterior grega i a l’establiment de bases militars estatunidenques en territori hel·lè. És per tot això que, entre d’altres, els objectius principals de l’organització 17 de Novembre es basaren a posar fi al govern grec i a la influència nord-americana al país.


El cas de Dimitris Koufontinas

Després que el 29 de juny de 2002 un dispositiu explosiu detonés accidentalment, el membre de 17 de Novembre Savvas Xiros va ser arrestat per la policia. Segons que ha denunciat el grup de suport a Koufontinas de Berlín, Xiros va fer declaracions sobre altres components del grup, sota l’efecte de calmants i drogues psicòtiques,  que van desencadenar una gran operació policial que va portar a la dissolució del grup. El 5 de setembre de 2002, Dimitris Koufontinas va eixir de la clandestinitat identificant-se com a membre de 17 de Novembre i assumint la responsabilitat política de les accions de l’organització. Durant el seu judici no es va defensar i tampoc es va referir a cap dels seus altres companys també acusats, actitud que el va fer guanyar el respecte i la simpatia de grans sectors de la població grega.

Koufontinas va ser empresonat des de l’any 2002 en una ala subterrània de la presó de Korydallos (Atenes) i traslladat el 2018 a una presó agrícola prop de Volos. En paral·lel, l’any 2010 se li va concedir el dret legal de sortir de la presó amb permisos temporals per uns dies, tot i que no va poder exercir aquest dret fins a 2017. No obstant això, les reaccions de la premsa, la família del primer ministre i l’ambaixada dels Estats Units van provocar l’aprovació de la llei 4760/2020. L’anomenada llei Koufontinas provocà el seu trasllat sense previ avís a la presó d’alta seguretat de Domokos. La seva advocada, Ioanna Kurtovic, explica en un comunicat que seguint la nova llei Koufontinas hauria d’haver estat traslladat a la presó de Korydallos, on ha passat gran part de la seva condemna, però els detalls de la decisió es mantenen secrets perquè el ministeri de Presons es nega a mostrar una còpia del document de trasllat.

Fiscalia va demanar l’alimentació forçada, però el Sindicat de Treballadores d’Hospital va rebutjar la petició argumentant que aquest tractament és considerat tortura segons l’ONU

A hores d’ara, es troba a la unitat de cures intensives de l’hospital de Lamia. El seu estat de salut ha empitjorat greument i alguns dels seus òrgans vitals ja no podran tornar a funcionar. Per tal de tapar l’escàndol que suposa l’estat de salut de Koufontinas la Fiscalia va demanar l’alimentació forçada, però el Sindicat de Treballadores d’Hospital de Grècia va rebutjar la petició argumentant que aquest tractament és considerat tortura segons l’ONU. Algunes organitzacions, personalitats rellevants i membres del Parlament han demanat al govern que canviï la seva postura. Entre elles, el sindicat de jutges i fiscals han instat l’Estat a reconsiderar la seva posició. Al mateix temps un miler d’advocades i jutges han firmat un manifest on afirmen que “no tenen el dret a guardar silenci quan la vida d’un vaguista detingut està en perill immediat”.

 

També la Comissió Nacional pels Drets Humans Grega i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona han instat les autoritats gregues a protegir la vida de Koufontinas. Al voltant de vuit-cents acadèmics i artistes han enviat una carta d’apel·lació al govern grec en la que afirmen “l’Estat no pot callar quan se l’acusa d’infringir les lleis que ha promulgat, de manipulacions que creen sospites de comportament de revenja i una càrrega injustificada per al pres”. Fins i tot Dora Bakoyannis, que ha ocupat diferents càrrecs ministerials i va ser alcaldessa d’Atenes amb Nova Democràcia, es va distanciar de la negativa del seu germà, l’actual primer ministre Kyriakos Misotakis, a acceptar les reclames de Koufontinas.


Nova Democràcia i restriccions, però solidaritat

La pandèmia de la COVID-19 també ha afectat als drets i llibertats fonamentals a Grècia. Des del seu inici, el govern ha aprovat una sèrie de mesures que limiten la llibertat de premsa, prohibeixen el dret a reunió i obliguen a registrar les manifestacions. A més, per primera vegada des de la dictadura s’ha suprimit l’asil universitari, establint unitats policials a les universitats públiques.

A hores d’ara, les mobilitzacions sumen 212 persones detingudes i alguns intents de manifestació reprimits amb gasos lacrimògens i canons d’aigua

En aquest context, totes les protestes en solidaritat amb Koufontinas han estat reprimides amb grans dispositius policials i silenciades pels grans mitjans de comunicació. Tanmateix, aquestes no han parat; s’han celebrat manifestacions enfront del ministeri de Sanitat grec i de la seu principal del partit Nova Democràcia, així com l’ocupació simbòlica del ministeri de Cultura. A hores d’ara, les mobilitzacions sumen 212 persones detingudes i alguns intents de manifestació reprimits amb gasos lacrimògens i canons d’aigua. A pesar de tot, des del passat 27 de febrer milers de persones es manifesten als carrers d’Atenes cada dia, però davant les múltiples mostres de suport el govern grec ha incrementat les mesures de seguretat i els dispositius policials, incorporant la utilització de drons.

Mentrestant, s’han produït actes de solidaritat arreu d’Europa, especialment a Alemanya, on s’han dut a terme manifestacions i ocupacions de consultats i ambaixades a Berlín, Hamburg, Munic i Stuttgart. També es va produir un atac a un camió de la companyia Hertz, proveïdor de la policia grega, i a una furgoneta de Siemens-Bosch, implicada en nombrosos escàndols de corrupció i proveïdora de l’exèrcit grec. Al mateix temps, a través de Facebook es va fer una acció d’enviament de comentaris al perfil de la presidenta de la república grega, Katerina Sakellaropoulou, que va superar les 21.000 publicacions; i també es va bloquejar durant unes hores la pàgina web del partit Nova Democràcia. Tot i això, no sembla que el govern grec tingui intenció de canviar la seva posició. Al seu torn, Dimitris Koufontinas ha expressat a través de la seva doctora, Katerina Douzepi, que “no vull morir, però tal com estan les coses, no em deixen altra opció. Vull viure, però no vull que em tractin com escombraries humanes”.