Els problemes complexos, com els danys que provoca la fauna salvatge a l’agricultura i a la ramaderia, es poden dilatar amb els anys, però, si volem mantenir la pagesia a Catalunya, cal resoldre’ls. Fem una mica de repàs històric per situar-nos. Tenim en vigor una llei de caça del 1970 i que no és catalana, ja que cap govern de la Generalitat no l’ha volgut tirar endavant. Aquesta norma data d’una època preconstitucional, en la qual existia una realitat molt diferent de l’actual. La fauna cinegètica ha augmentat exponencialment els últims decennis i fa anys que veiem com arrasa camps de sembrat i arbres fruiters, fa malbé infraestructures rurals (regs i marges) i transmet malalties ramaderes, que els últims mesos, amb els casos de tuberculosi bovina, pesta porcina en els senglars o grip aviària, han posat sobre la taula la gravetat del problema.
Davant d’aquesta situació, els pagesos estem indefensos. Des d’Unió de Pagesos hem impulsat dues lleis per poder disposar d’eines que permetin dur a terme actuacions de control poblacional que vagin més enllà de la caça esportiva. La primera, l’any 2014, donava l’autoritat al Departament d’Agricultura per executar mesures excepcionals de gestió cinegètica i reduir el nombre d’animals amb l’objectiu de prevenir els danys. L’aplicació d’aquesta norma s’ha incomplert sistemàticament; els governs han fet tot el possible per evitar l’enfrontament amb les associacions de caçadors catalanes i per actuar ells mateixos, com permetia la llei que regulava l’emergència cinegètica. A més, els grups i veus animalistes també han fet pressió en el mateix sentit. Curiosament, interessos tan distants com els dels caçadors i dels mal anomenats animalistes, aquí han confluït.
Cal que fem servir totes les eines que tenim per assegurar la viabilitat de la feina de la pagesia i, quan hi hagi situacions de risc, gestionar les espècies cinegètiques per prevenir-ne els danys.
A finals del 2023, la Unió de Pagesos va impulsar una proposta de proposició de llei de gestió sostenible de la fauna cinegètica que va decaure en convocar-se eleccions anticipades el març del 2024. Davant la importància dels danys que patia la pagesia, vam exigir, i vam aconseguir, que s’aprovés un mes més tard un decret llei regulador dels plans de control poblacional de fauna, que supera el marc normatiu de 1970 en situacions de sobrepoblació i preveu que la pagesia pugui dur a terme actuacions de control dins les seves explotacions. Ara estem en aquest escenari: un govern nou i un decret llei per complir. Però sembla que hem de continuar recollint dades i fer nous estudis. El temps passa, les afectacions creixen i patim la transmissió de malalties. El bestiar que pastura ha de conviure amb densitats altes de fauna cinegètica, amb un risc elevat de contagis. La pagesia pateix la manca d’actuació d’administracions que eviten molestar els caçadors, que riuen les gràcies a veus animalistes i fins i tot participen de relats que pretenen reintroduir animals que ja van ser desplaçats en el passat de les zones humanitzades en les quals es desenvolupava la ramaderia i l’agricultura de muntanya.
Cal que fem servir totes les eines que tenim per assegurar la viabilitat de la feina de la pagesia i, quan hi hagi situacions de risc, gestionar les espècies cinegètiques per prevenir-ne els danys. Els vedats de caça no poden impedir les actuacions necessàries per reduir-ne la densitat i, en les zones de seguretat, l’administració ha d’actuar. El resultat de la inacció ens està portant molts problemes als qui pretenem guanyar-nos la vida fent de pagès. La posició d’activistes o caçadors, perjudicant tot un sector sense arriscar res, no s’hauria de permetre. Els governants són responsables d’aquesta situació i poden mitigar els danys actuant i deixant actuar; si no, ja hauran escollit per a qui volen governar.
