Carlos Taibo fa una reflexió sobre l’actualitat del moviment llibertari. Ell diferencia els anarquistes dels llibertaris, entre els que han fet seva aquesta ideologia i entre els que s’identifiquen amb aquesta conducta. Una família àmplia, heterodoxa i complementària. Per a Taibo, és més important l’exemple quotidià que les teoritzacions, vertebrades a través de sis verbs que ajudaran a configurar un projecte transformador antiautoritari: decréixer, desurbanitzar, destecnologitzar, despatriarcalitzar, descomplexitzar i descolonitzar.
Dedica un capítol a la relació entre l’anarquisme i la qüestió catalana. Tot i considerar que és un vincle complex, reconeix que el referèndum de l’1 d’octubre es va convertir en un gest de resistència. També es considera autodeterminista. Per a Taibo, tot i que el dret d’autodeterminació està carregat de problemes i errors, li costa defensar un horitzó d’exodeterminació. Un valuós material per a la reflexió que no us deixarà indiferents.
