Un veí de Barcelona de 29 anys es trobava al parc de la Ciutadella de Barcelona, al costat del monument dedicat als Voluntaris Catalans, durant l’aniversari del referèndum el passat 1 d’octubre quan un projectil de foam –un tipus d’escuma d’alta densitat– disparat pels Mossos d’Esquadra va impactar-li al genoll esquerre, causant-li una fractura de la ròtula. Aquests són els fets que descriu la querella per un delicte de lesions que es presenta aquest dijous 25 d’octubre per part de la víctima contra l’antiavalot que va disparar el projectil i contra els seus superiors, “que van donar l’ordre d’utilitzar aquella arma, no van evitar-ho o, almenys, no en van controlar la seva execució amb subjecció a les exigències normatives i protocol·làries”.
Aquell dia, la manifestació per recordar l’1-O del 2017 va acabar a les portes del Parlament de Catalunya on, després de la lectura dels manifestos, un grup de persones va aconseguir arribar a les portes de l’hemicicle en retirar-se a l’interior i al lateral de l’edifici el cordó policial que l’envoltava, format per agents antiavalots de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) i la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra. Minuts després, els mateixos antiavalots, acompanyats de dotacions de seguretat ciutadana del Parlament i dels districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, es desplegaven a la mateixa porta i efectuaven càrregues, i tot seguit disparaven projectils de foam contra diverses persones que es trobaven al parc.
Segons la versió del querellant, ell s’havia mantingut a distància, ja que un mes enrere l’havien operat de l’espatlla. Cap a les 22.15 h “sense cap avís per part dels agents, va sentir un so de tret i, de manera immediata, un impacte molt fort i agut al genoll”
Segons la versió del querellant, ell s’havia mantingut a distància, ja que un mes enrere l’havien operat de l’espatlla. Cap a les 22.15 h “sense cap avís per part dels agents, va sentir un so de tret i, de manera immediata, un impacte molt fort i agut al genoll”. Tot, segons la querella, “sense que en aquell lloc ni en els seus voltants s’estigués donant cap mena de fet delictiu”. En aquell moment, va intentar buscar el projectil, però l’avenç dels antiavalots li ho va impedir. Quan va aconseguir sortir del parc es va dirigir a una ambulància, però els Mossos d’Esquadra li van barrar el pas.
Amb el cop en calent, el jove es va dirigir cap a casa, però l’endemà es va dirigir a la seva mútua, “on es va confirmar que tenia la ròtula trencada sent intervingut amb urgència”. Va necessitar quinze grapes per tancar la ferida i des d’aleshores “té adolorida tota la cama i ha de sobrecarregar l’altra per a poder-se desplaçar”. També haurà de passar un “llarg procés de rehabilitació per no quedar-se coix” i està patint ansietat i insomni, a més d’haver d’estar de baixa “entre dos i tres mesos”, ja que la seva feina la desenvolupa de peu, segons s’especifica en l’escrit de la querella.
Demandes al Departament d’Interior
Els fets exposats a la querella són constitutius d’un delicte de lesions, segons l’advocada Carla Vall, representant legal del jove i membre del Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans. Però a més, es poden aplicar agreujants, ja que aquest tipus d’armes poden ser considerades com a “mitjà perillós”, segons l’escrit. També pel fet que els possibles autors siguin membres del Cos de Mossos d’Esquadra, que afegiria els agreujants “d’abús de superioritat” i “caràcter públic del culpable”.
La querella assenyala com a autor material l’agent que va disparar el projectil i la consideració “de la inducció o de la coautoria” el seu superior o superiors immediats “en aquest cas el Cap de la Unitat”. Al comandament també se li atribueix l’autoria per omissió, ja que “tenia la responsabilitat orgànica d’evitar l’ús indegut del foam i qualsevol altre material antidisturbi”.
L’apartat de tipificació penal de la querella finalitza fent referència a la intencionalitat de la lesió causada. Segons l’escrit “les lesions han estat comeses per dol i no pas per imprudència” perquè es va produir “sense que es donés cap mena d’avís previ ni s’intentés cap mesura dissuasiva menys lesiva”.
Per tots aquests motius, la representant legal del querellant ha demanat al jutjat la compareixença de l’autor material dels fets i del seu superior o superiors en qualitat d’investigats en considerar que “el Departament d’Interior té els mitjans per saber quin és l’agent autor del tret i la identitat del Cap de la seva unitat”. En concret demana que declarin en seu judicial el sotsinspector Jordi Arasa, el comissari de la Regió Policial de Barcelona Carles Anfruns, el Cap de l’Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius Antoni Antolín i el Secretari General d’Interior Brauli Duart. També demana tota la informació relativa a les unitats de la BRIMO i ARRO desplegades aquell dia davant el Parlament, així com les Targetes d’Identificació Policial (TIP) “dels agents llançadors de foam de cadascuna d’aquelles furgonetes, així com llur ubicació”.
A l’escrit es demana al Departament d’Interior l’informe relatiu a l’ús d’escopetes de foam emprades l’1 d’octubre del 2018 i el tipus de projectils que es van fer servir, ja que existeixen diferents dureses d’aquesta munició
En referència als projectils, a l’escrit es demana al Departament d’Interior l’informe relatiu a l’ús d’escopetes de foam emprades l’1 d’octubre del 2018 i el tipus de projectils que es van fer servir, ja que existeixen diferents dureses d’aquesta munició, així com l’imprès de recollida i entrega de l’armeria de l’edifici Egara de Sabadell i de la Comissaria del passeig de Torras i Bages de Barcelona, seu de l’ARRO Barcelona. En aquest imprès s’hauria d’especificar quins són els agents que van fer-se càrrec de les escopetes aquell dia. Un punt important per Carla Vall serà saber si les unitats ARRO estan formades i habilitades per disparar projectils de foam i “qui els ha autoritzat per al seu ús”.
“La ciutadania ha de tenir informació sobre quins tipus de nous projectils s’han adquirit i quines possibilitats lesives tenen. Si es pot produir una lesió tan greu a la ròtula, l’impacte d’aquests projectils poden suposar un risc físic molt elevat en altres zones corporals i, per tant, volem saber si poden arribar a causar la mort d’una persona”, conclou Vall.
