Els carrers de Ciutat Vella de Barcelonas’han omplert avui de gent que dona suport a la tasca social que duu a terme la cooperativa Gimnàs Social Sant Pau. Des d’aquest centre esportiu s’ha organitzat una cadena humana que, sortint del mateix gimnàs, ha arribat fins a la Plaça Sant Jaume. La protesta anava adreçada directament al govern d’Ada Colau, al qual se li reclamen accions per a salvar el projecte, que pateix una ordre de desallotjament fixada pel pròxim 21 de gener. Les participants han llançat a l’edifici de l’Ajuntament l’aigua d’un cubell que havia estat emplenat al mateix gimnàs per a, simbòlicament, demanar que l’equip de l’alcaldia desperti.
“Hem aconseguit organitzar tot això en només cinc dies i ha de demostrar a l’Ajuntament que tenim un projecte arrelat, transversal i amb contingut. Entenem que ens hem guanyat asseure’ns a la taula de l’alcaldessa aquesta setmana”, ha valorat Ernest Morera, membre de la cooperativa. D’aquí a cinc dies també es té preparat un concert, on és previst que actuïn artistes de renom com Mishima o Bajas Pasiones, per a seguir mostrant “el potencial i capacitat de defensar aquest espai”.
Abans de l’esclat de la pandèmia, el Sant Pau comptava amb un total de 1.428 sòcies, de les quals 948 accedien als diferents serveis esportius de forma gratuïta
Abans de la pandèmia de la COVID-19, el Gimnàs Sant Pau feia més de set anys que s’havia implantat al barri realitzant tota mena d’activitats i classes relacionades amb la pràctica esportiva o l’oferta de serveis de dutxa per a gent sense llar. Comptava amb un total de 1.428 sòcies, de les quals 948 accedien als diferents serveis esportius de forma gratuïta. Moltes d’elles, derivades de 57 entitats externes. No obstant aquestes xifres, Morera defensa que “això només són els números. L’important aquí és que ningú es queda fora. Tu pots estar a la dutxa amb dues persones més i no saps qui ha anat a esquiar aquell cap de setmana i qui ha dormit al carrer. La nostra tasca social veritable és crear un espai on gent vulnerabilitzada conviu i socialitza amb tota mena de persones”.
Un servei essencial per al barri
Ignacio Martín, de 31 anys, va començar a treballar al Sant Pau l’agost de l’any passat i és un clar exemple de la tasca duta a terme. “Jo venia del carrer i aquí em van donar un lloc. Va ser un canvi rotund. Venia de la pobresa i van donar-me una llar. Va ser un canvi total, un gir de 180 graus”, comenta. Ara s’encarrega del manteniment, la neteja o de supervisar l’estat en què es troba el menjar que es dóna des del centre. “El contacte que es té entre els veïns és fantàstic. La descàrrega emocional que té la gent quan fa esport és molt bona i ajuda al seu benestar. El suport moral que reben les persones i el fet de compartir l’espai i els jocs també són claus.”
Quan va arribar la pandèmia, el gimnàs va veure’s obligat a aturar les seves prestacions esportives i va començar a implantar un servei, juntament amb el consistori, basat en l’atenció primària de la gent més necessitada. Avui segueix oferint unes 150 dutxes al dia, que han suposat un total de 15.000 dutxes i canvis de roba i 10.000 repartiments d’àpats. “El model d’ara és clarament assistencialista i està molt allunyat del model que nosaltres intentem implantar, però la necessitat generada pel coronavirus ha estat d’urgència i hem hagut d’actuar” explicava Morera.
Avui el Sant Pau ofereix unes 150 dutxes al dia, que han suposat un total de 15.000 dutxes i canvis de roba i 10.000 repartiments d’àpats
Justament amb el començament de la pandèmia, Facundo va començar a treballar al Sant Pau. Ara s’encarrega de rebre la gent, anotar les reserves, donar menjar o fer el control d’accés. “Jo vaig conèixer aquest projecte venint a dutxar-me. L’Ernest em va oferir quedar-me aquí i fer manteniment i així millorar una mica la meva situació”. En Facu, com li diuen les seves companyes, fa èmfasi en el teixit veïnal que es crea gràcies al gimnàs: “va impactar-me el cas d’un noi anomenat Mohamed, que va començar a venir a les dutxes amb un ull molt inflat. Vivia al carrer i ningú l’atenia pel fet de no tenir papers. Vaig donar-li diners per a comprar-se unes gotes per a l’ull, ja que podia perdre’l, i sempre recordaré la seva forma d’agrair-m’ho. Ara ens creuem pel barri i ens saludem; hem començat una amistat molt bonica”.
Amb tot, la tasca que realitza el gimnàs Sant Pau ha estat sempre lligada a problemes econòmics que des de l’inici del projecte l’han situat en una posició d’inestabilitat. L’edifici on es troba el gimnàs és propietat de la família Ensesa, tenidora també d’altres béns immobiliaris com el famós Hostal de la Gavina de s’Agaró. El contracte de lloguer del gimnàs va finalitzar el juny d’aquest any i les propietàries no volen renovar-lo, per la qual cosa s’ha iniciat el procés de desnonament. Tanmateix, els problemes per dur endavant el projecte i assolir una estabilitat econòmica no només passen per la relació amb la propietat, sinó també amb el paper de les institucions públiques.
Promeses no complertes
El gimnàs Sant Pau va patir un tancament durant vuit mesos l’any 2018 a causa de les inundacions i empitjorament de les infraestructures de l’edifici, causades per les males condicions d’un narcopís veí. Aquest succés va comportar un gran greuge per al centre: una pèrdua de més del 50% dels ingressos. “Nosaltres facturàvem 200.000 euros i, tancant-nos, vam passar a facturar-ne 92.000” explica Morera, que afegeix que “tot i això, el gran problema no és aquest. El problema és que vuit mesos després de tancar, des de l’Institut Municipal de l’Habitatge van vindre dos operaris que en només cinc dies van arreglar tots els problemes estructurals”.
El tancament de l’establiment va trencar el model de negoci del gimnàs, que ja havia patit problemes econòmics anteriorment, i va obligar les treballadores a haver de tancar. Això no obstant, des de la cooperativa van aconseguir que la seva causa arribés al plenari municipal del 25 de maig de 2018. Va ser llavors quan des de l’Ajuntament va decidir-se que es compraria el gimnàs a finals d’aquell any. Morera explica què va suposar aquella decisió: “Vam pensar que, si l’Ajuntament havia decidit comprar l’edifici al cap de vuit mesos, podríem intentar aguantar fins aleshores sense cobrar. La sorpresa va vindre quan ens adonem que aquests plenaris no són vinculants. Poden votar el que vulguin i després no fer-ho, cosa que va molt bé per fer relats, però no per construir ciutats”. L’expropiació per part del consistori mai va dur-se a terme.
El maig de 2018 el plenari municipal va aprovar la compra del gimnàs per part del consistori a finals d’aquell any, però l’acord no era vinculant i l’expropiació no s’ha produït mai
Que l’administració no comprés l’edifici va comportar una situació crítica per al gimnàs. Arran d’això, va succeir la tercera desavinença amb l’Ajuntament el 2019. “Vam començar a negociar amb agents privats per veure si podríem solucionar el problema econòmic. Amb tot, vam deixar de banda les negociacions perquè la part social dels projectes no quedava clara”, comenta Morera. Finalment, des del Sant Pau van tornar a veure’s obligades a tancar. “El dia abans de les municipals vam parlar amb l’alcaldessa per dir-li que tancàvem. No podíem més, havíem estat allargant amb promeses de compra pública i amb les opcions de compra privades, però cap via va funcionar… Vam explicar-li a l’Ada Colau que, de les 900 persones que rebíem, 348 eren derivades de l’Ajuntament. El que vam demanar va ser que ells paguessin la factura de la gent que derivaven i vam arribar a l’acord que se’n farien càrrec econòmicament, mentre nosaltres ho faríem de tota l’altra gent. Aquest acord abans de les municipals tampoc s’ha dut a terme”.
Finalment, la gent del Sant Pau s’ha vist obligada a sortir al carrer per protestar per la seva situació. L’estratègia de la cooperativa implica fer caure la llicència d’obres que les propietàries van presentar abans que es fes obligatòria l’aplicació del 30% d’habitatges socials a la ciutat. Expliquen que, si s’anul·lés aquesta llicència d’obres, el preu de l’edifici baixaria, ja que les propietàries es veurien obligades a incloure aquest 30%. “L’absurd de tot això és el següent: estem sortint al carrer ni tan sols demanant un preu barat, sinó demanant un preu de mercat!”, comenta Morera. Des del gimnàs s’assegura que “la solució del Sant Pau passa per la voluntat política” i que “la clau és que l’ajuntament faci d’ajuntament”.
Santi González, veí del barri i treballador extern del gimnàs, comentava el següent pel que fa al desnonament i les protestes que avui han començat amb l’organització de la cadena humana: “El Gimnàs Sant Pau no serà desnonat. Al Raval, quan ens ajuntem, guanyem totes les lluites. Només fa falta mirar el CAP o la lluita per l’habitatge del barri. Jo crec que és un projecte que els veïns no deixaran que desaparegui. Crec que si l’Ajuntament té seny, ha d’acatar el que sigui. Tot el barri vindrà a defensar això”.
