Lligar les persones al llit per canells, turmells i cintura continua sent legal a l’Estat espanyol en àmbits com el psiquiàtric malgrat la convenció de l’ONU que insta a deixar de fer-ho. Anys de lluites de col·lectius activistes contra les contencions mecàniques han desembocat en processos de reflexió locals i incipients. En aquest context el col·lectiu LoComún sosté actualment la campanya estatal #0Contenciones que difon documents, testimonis i exemples de transformació per accelerar l’abolició d’una pràctica prohibida ja a d’altres països. La iniciativa qüestiona el relat que manté la coerció i busca polititzar col·lectivament el malestar amb una mirada social i basada en els drets.
“La voluntat de la campanya és obrir un debat social que no coneixes si no ets en l’àmbit de la salut mental sobre la violació sistemàtica de drets humans de pacients psiquiàtrics” assenyala Nando, membre del col·lectiu LoComún. “La preocupació per les contencions arrenca a l’eix de treball en Drets Humans fixat per professionals de la salut i persones diagnosticades en crear el col·lectiu el 2016”. La campanya, explica, no és cap plataforma sinó una aportació del grup a lluites anteriors, “una empenta per convidar a d’altres col·lectius a que se la facin seva i desenvolupin continguts propis o línies ja existents”.
“La voluntat de la campanya és obrir un debat social que no coneixes si no ets en l’àmbit de la salut mental sobre la violació sistemàtica de drets humans de pacients psiquiàtrics” assenyala Nando, membre del col·lectiu LoComún
El vídeo de llançament en sintetitza els eixos: visibilització de danys, de patiment i l’anomalia legal d’una pràctica en unitats tancades que no compta amb registres públics. La Sara, des del col·lectiu, assenyala com els testimonis rebuts coincideixen en què la contenció “no s’aplica en última instància, com recullen els protocols, sinó de forma sistemàtica i per controlar la conducta de les persones, fins i tot com a càstig, prioritzant la premisa de la seguretat a les plantes a allò que els passa.”
A Radio Nikosia, una emissora des de i amb persones diagnosticades d’algun problema de salut mental, Nacho recordava la contenció d’un company a qui impedien trucar quan la resta podia fer-ho,: “el van lligar un 24 hores pixant-se a sobre”, denunciava. Voler contactar amb algú per cuidar una mascota desatesa per l’ingrés, mullar-se el cap per mitigar el patiment o baixar del llit, són algunes de les causes de contenció assenyalades. L’Amaya descrivia dues contencions en ingressar com “les experiències més aterradores» de la seva vida. «Vaig arribar a considerar dislocar-me canells o turmells per moure una extremitat”. La Marta, continguda en ingressos múltiples, explica que ha arribat a demanar ser continguda en sentir-se ansiosa per evitar ser lligada a la força.
El Relator especial de l’ONU Dainius Puras reiterava el 2017 que cal facilitar “l’eradicació de tots els tractaments psiquiàtrics forçosos i l’aïllament” i qualificava la contenció mecànica de tracte degradant i proper a la tortura. La seva eliminació és un dels objectius del conveni de drets de les persones amb discapacitat que de l’ONU (2006). Malgrat signar-lo el 2007 l’Estat espanyol ni ha adaptat la legislació vigent al conveni ni ha creat una llei de salut mental pròpia que ho faci. El Consell d’Europa per la Prevenció de la Tortura (CPT) ha denunciat el 2008 i el 2016, per altra banda, excessos coercitius en àmbit psiquiàtric, incloent-hi la contenció mecànica i el seu ús com a càstig considerant considerant realista la seva reducció i eliminació.
El Relator especial de l’ONU Dainius Puras reiterava el 2017 que cal facilitar “l’eradicació de tots els tractaments psiquiàtrics forçosos i l’aïllament” i qualificava la contenció mecànica de tracte degradant i proper a la tortura
La campanya demana un canvi de paradigma, recollit també per l’ONU, centrat en la persona i els seus drets que contempli el patiment causat per les contencions, també en professionals que sovint, també a les xarxes socials de la campanya, s’excusen en la manca de personal. “L’Estat de Pennsilvania va iniciar la reducció de contencions el 1990, eliminant-les sense augmentar personal ni contencions químiques i disminuint agressions, molt lligades a actes a la resistència en ser lligada”, explica la Sara des de LoComún. Els estudis de reducció i eliminació de contencions atorguen un paper determinant a la voluntat d’equips o governs, “quan es volen reduir, es redueixen i quan es volen eliminar, s’eliminen”, resumeix la Sara.
Mentre el Regne Unit ha arribat gairebé a eliminar les contencions mecàniques, Islàndia les ha eliminat per llei i Països Baixos, Alemanya, Finlàndia o Suècia treballen fa anys per reduir-les. Coincidint amb l’inici de la campanya, Franco Rotelli, psiquiatre col·laborador de Franco Basaglia en promoure una de les lleis de salut mental més respectuoses fa ja 40 anys, assegurava a Barcelona que a Itàlia “hi ha centres que contenen i d’altres que no dins una mateixa xarxa”. “Em sembla que això vol dir que algú no fa bé les coses”, rematxava exposant no haver contingut mecànicament en tota la vida: “l’única cosa a demanar sobre les contencions és la seva l’abolició i veure no veure en la persona un objecte sinó uns subjecte de drets”.
La campanya també assenyala els esforços per eliminar les contenciones a experiències sense contencions a ciutats properes com Trieste o Mòdena, que celebra tot just dos anys. Al mes de juny Thomas Emmenegger, cap de del servei sociopsiquiàtric del cantó de Ticino (Suïssa), detallava al Departament de Salut i al congrés d’infermeria ASCISAM com es van abandonar les contencions el 2014 obrint, a més, les portes del centre. “Cal una psiquiatria amb les persones al centre i basada en l’afecte i una acollida intensiva”, assenyalava a LoComún destacant un canvi cultural a tota la cadena que intervé a ingressos evitant agitacions incloent-hi cossos policials, guàrdies de seguretat, personal d’ambulàncies, professionals sanitaris i les administracions.
Una pràctica lesiva que ha arribat a causar la mort
Nando destaca que en debatre amb professionals, “sovint es nega que tinguis coneixement sobre què són les contencions i s’argumenta només s’eliminaran quan sigui obligatori fer-ho”. La campanya fa èmfasi en què a lesions físiques i patiment que no s’esborra cal sumar-hi també les morts sense quantificar. El 2017 se’n van conèixer dues filtrades per la premsa a la Corunya i Oviedo. La d’Andreas F.G al centre hospitalari HUCA d’Astúries, el 24 d’abril, ha empès a l’Asociación Hierbabuena, a manifestar-se el 24 de cada mes a la Plaza de la Escandalera d’Oviedo, demanant explicacions, denunciant vulneració de drets i la fi de les contencions.
La campanya fa èmfasi en què a lesions físiques i patiment que no s’esborra cal sumar-hi també les morts sense quantificar. El 2017 se’n van conèixer dues filtrades per la premsa a la Corunya i Oviedo
Un cas de ressò internacional va ser la mort de Francesco Mastrogiovanni el 2009. Fa dues setmanes un tribunal de cassació italià condemnava metges i infermers de l’Hospital vallo della Lucania. La seva contenció de quatre dies, reconstruida amb càmares de seguretat al documental 87 Ore, va commocionar la societat italiana. Les imatges de la seva agonia desmentien l’agressivitat reflectida a l’historial clínic. La condemna afegeix onze infermers als metges ja encausats, però aplica una reducció de penes que n’evitarà l’ingrés a presó. La campanya E tu, slégalo Súbito! arran de la mort de Mastrogiovanni, demana des de 2015 l’eliminació de les contencions a tota Itàlia.
Catalunya en fase d’estudis preeliminars i iniciatives puntuals
A Catalunya el Pla Integral de Salut Mental i Adiccions 2017-19 contempla “un procés de reflexió i anàlisi per tal de reduir el nombre de contencions” i treballar cap a contencions zero. Després de dos anys participant-hi, la Federació Veus, suma d’entitats en primera persona, portava el 2017 la contenció zero a la Comissió de Salut Parlament. Les iniciatives de reducció, fins un 85% segons exposava l’Hospital de Sant Pau, són encara fets aïllats. Malgrat el pla reconeix la convenció de drets de l’ONU i es proposa promocionar-los, la data de 2025 mantinguda en reunions de treball amb Veus o Activament, ha desaparegut del document.
La campanya de LoComún ha rebut el suport d’entitats en primera persona a tot l’Estat incloent-hi la federació Consaludmental, Flipas Gam (Madrid), Gam Valencia, o En1aPersona, que el 2017 iniciava a Andalusia el Tour 0% Contenciones, però també ho han fet col·lectius professionals. La Asociación Española de Neuropsiquiatria promotora, amb entitats en primera persona, del Manifiesto de Cartagena contra els tractaments coercitius també ho ha fet. En un quadern tècnic sobre coerció i salut mental publicat el 2017, l’AEN assenyalava les causes estructurals de mantenir tractaments coercitius, la disparitat de protocols, la variabilitat i fins i tot inexistència de registres i dades unificades. Mikel Munárriz, el seu actual president, ha reiterat la voluntat de l’entitat de seguir treballant per respectar la dignitat i el lliure exercici de la voluntat de les persones.
