La meitat de la plantilla del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) porta a judici l’Ajuntament de Barcelona per cessió il·legal de treballadores. Són prop de cinquanta psicòlogues, treballadores socials i tècniques d’intervenció logística del recurs, que forma part de la xarxa de serveis socials de la ciutat, i ofereix atenció psicosocial en situacions sobrevingudes, cada dia les 24 hores. El CUESB es planteja com un paraxocs per a persones afectades per situacions d’alt impacte o vulnerabilitat.
Les professionals del CUESB denuncien que, tot i estar contractades per l’empresa que va guanyar la licitació pública per gestionar-lo, són responsables municipals les que, a la pràctica, controlen el dia a dia de la seva feina en aquest servei, dins de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament.
“La normativa laboral permet subcontractar, però l’empresa a la qual s’externalitza ha d’exercir realment d’empresa”, remarca Vidal Aragonés, advocat del Col·lectiu Ronda
“La normativa laboral permet subcontractar, però l’empresa a la qual s’externalitza ha d’exercir realment d’empresa: en aquest cas, treballen en instal·lacions de l’Ajuntament, porten roba on diu ‘Ajuntament de Barcelona’, utilitzen programari i correu electrònic de l’Ajuntament, es projecten exteriorment com a Ajuntament de Barcelona i tenen tres caps que són personal municipal i determinen fonamentalment la seva feina”, detalla Vidal Aragonés, advocat del Col·lectiu Ronda, que acompanya les treballadores denunciants.
Entre els fets en què se sustenta la demanda, hi ha les “fiscalitzacions i controls” de l’activitat que exerceix l’administració i, segons recullen les denúncies, que sigui l’Ajuntament, en lloc de l’empresa que contracta la plantilla, qui determina de manera “exacta” els perfils de les treballadores del servei, així com els seus horaris i torns laborals.
A més, les demandes apunten la manca de “justificació tècnica” de l’externalització del servei, gestionat de manera directa per l’Ajuntament de Barcelona fins a l’any 2000, quan comença a externalitzar-se. Primer, va ser una sola pota del servei, la d’urgències, que va ser delegada a la gestió de Creu Roja. L’any 2008 s’externalitza la gestió integral del CUESB, és a dir, tant la part d’urgències com la d’emergències. “Funcionem com un servei de l’Ajuntament, tenim caps municipals al nostre edifici i treballem amb elles; el control el té l’Ajuntament, però amb una empresa pel mig que ens contracta en condicions que no són les del personal municipal”, apunten representants de les professionals denunciants.
“Funcionem com un servei de l’Ajuntament, tenim a caps municipals al nostre edifici i treballem amb elles”, expliquen representants de les treballadores denunciants
Les denúncies també s’han presentat contra l’empresa gestora del CUESB, Progess S.L., dedicada a la gestió de serveis d’atenció social i educativa de titularitat pública. El que demanen és una condemna conjunta i solidària per abonar les diferències retributives, i que les treballadores adquireixin la condició de treballadores indefinides a l’Ajuntament de Barcelona.
“És un servei molt complex i específic, en què tens la pota d’emergències a Bombers, Servei d’Emergències Mèdiques [SEM] i policia, i la pota d’urgències als serveis socials, perquè fem complementacions d’atenció social primària, és a dir, dels centres de serveis bàsics, que són de gestió pública: quan tanquen, nosaltres ho cobrim; quan tenen formació, ho cobrim nosaltres, de manera que, a la pràctica, en el pla tècnic, no té cap sentit que el CUESB estigui externalitzat”, plantegen les treballadores denunciants.
L’any 2000 comença el procés d’externalització del servei i, el 2008, s’externalitza la gestió integral del CUESB, és a dir, tant la part d’urgències com la d’emergències
La primera demanda per cessió il·legal de les treballadores del servei d’emergències i urgències socials de la ciutat es va interposar el juliol del 2022 i el judici va arribar el gener d’enguany, però va quedar ajornat fins a l’octubre. Un segon grup de treballadores denunciants va a judici d’aquí menys d’una setmana, el 3 d’abril.
A judici per la “barrera” als intents de dialogar
El CUESB depén de l’Institut Municipal de Serveis Socials, de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament, dirigida per la segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay. Representants de les denunciants asseguren que la via judicial l’obren després d’intents de reunir-se amb les responsables polítiques del CUESB per traslladar les necessitats i demandes.
“La resposta ha estat sempre una barrera; judicialitzar ha estat una conseqüència de no haver trobat un interlocutor amb qui seure a negociar”, lamenta una de les psicòlogues denunciants. L’Ajuntament de Barcelona ha declinat aportar informació sobre el procés i l’actual situació del conflicte laboral.
“El PSC continua sense voler seure a parlar”, afirmen les treballadores del CUESB, part de l’Institut Municipal de Serveis Socials, de l’àrea de Drets Socials, dirigida per Maria Eugènia Gay, segona tinenta d’alcaldia
Abans de les eleccions municipals, el maig passat, representants de les treballadores denunciants van fer una ronda de contactes amb els diferents partits polítics del consistori —Junts, ERC, Barcelona en Comú i Partit Popular. Destaquen que el PSC, actual partit del govern, “no va ni respondre”.
Darrerament, han fet una segona ronda de reunions i ja les han rebut tant Junts com Barcelona en Comú. També tenen programada una trobada amb ERC, just abans del judici. “El PSC continua sense voler seure a parlar”, afirmen.
Alta rotació professional, sobrecàrrega i baixes per burnout
Entre les principals preocupacions de les treballadores del CUESB, hi ha l’alta rotació de personal. Ho atribueixen a una descompensació entre la càrrega de la feina vinculada a atendre emergències i urgències socials, i les condicions salarials i de conciliació en què desenvolupen el servei. Consideren que l’impacte de la rotació de personal —especialment de psicòlogues i treballadores socials— en la qualitat de l’atenció a les persones és directe: “es perd expertesa en un servei que demana una especialització que només adquireixes directament al lloc de feina”, destaquen.
“Es perd expertesa en un servei que demana una especialització que només adquireixes directament al lloc de feina”, destaquen les treballadores denunciants, com a conseqüència de les condicions laborals
Portaveus de les denunciants subratllent que en els darrers mesos hi ha hagut un 25% de la plantilla del CUESB de baixa. L’alta xifra l’associen a la sobrecàrrega de feina. “És una feina d’atenció que, si no va acompanyada de càrregues adequades, de condicions laborals adequades, de condicions per la conciliació adequades, és difícil que sigui un lloc de feina sostenible, per això la gent marxa en pocs anys, i per això demanem condicions laborals que evitin el burnout [síndrome d’esgotament o desgast professional]”, reclamen.
Part de la resposta que reclamen implica comptar amb més personal. “Cada any són més les intervencions que fem i és una bona notícia perquè vol dir que altres cossos intervinents ens tenen més presents i, per tant, podem ajudar a fer les comunicacions, per exemple, d’un accident de trànsit; i quedar-nos a fer una intervenció; i també cuidar intervinents, com són els bombers, quan fan actuacions que els generen un fort impacte. Però això s’ha de reforçar amb personal”, demanen.
El consistori valora que el CUESB, amb vora un centenar de treballadores (inclós personal administratiu), està “dimensionat per poder atendre les situacions d’emergències”, als 24 municipis que formen part del conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Les urgències ateses fora de la capital representen un 10%.
Ara bé, el nou plec de contractació incrementa dos milions d’euros anuals respecte a l’anterior contracte. La partida dedicada al servei passarà, així, a ser de set milions d’euros. Des de l’Ajuntament remarquen que en part és per reforçar el personal: destaquen que darrerament ja s’ha reforçat la figura de cap en un dels torns i que properament ho faran també en l’altre torn de treball.
Des de l’Ajuntament reconeixen “situacions tensionades”, però remarquen que el servei no ha quedat en cap moment saturat
Per altra banda, el govern municipal els darrers mesos ha reforçat i estabilitzat un equip al Centre d’Estades Breus, arran de l’increment d’emergències derivades de la pèrdua d’habitatge i amb el propòsit de reduir la càrrega a l’equip que fa les atencions en emergències i urgències. Afirmen des del consistori que l’ampliació d’aquest equip es mantindrà a partir de l’1 d’abril, quan comença el nou contracte de gestió del servei.
Reforç de personal per respondre a les necessitats
Des de l’Ajuntament, apunten que en els darrers anys l’augment estructural de pèrdua d’habitatges ha impactat en el servei d’emergències socials. Reconeixen “situacions tensionades”, però remarquen que el servei no ha quedat en cap moment saturat.
Són tan diversos els escenaris en què poden haver d’intervenir les professionals d’emergències socials com ho són els perfils de persones ateses: gent gran sense xarxa, menors d’edat en situacions de desprotecció, migrades, persones que es troben sense casa arran d’un desnonament o sense llar per altres circumstàncies, com ara sortir de la violència masclista. També, intervenen per intentar sostenir el primer cop de familiars de víctimes d’accidents o de persones que han localitzat sense vida. Potser l’atemptat del 17 d’agost a la Rambla de Barcelona ha estat la tràgica ocasió en què el seu blau d’emergències ha tingut més visibilitat pública.
En els darrers anys, durant l’alcaldia dels Comuns, diversos serveis socials han estat internalitzats, en alguna ocasió sense haver de passar pels jutjats i en altres per mandat judicial
Per les treballadores, els reforços fins al moment no resolen la mancança de mans per fer més sostenible la feina. Sobre les perspectives del procés judicial obert, les treballadores firmen que la internalització, a més de solucionar la “inestabilitat” actual de la plantilla de professionals d’emergències i urgències socials, possibilitaria fer les demandes directament a les responsables municipals: “volem que deixin de passar-se la pilota de la responsabilitat entre empresa gestora i Ajuntament, perquè això és un servei bàsic, per això va néixer públic”, defensen.
En els darrers anys, durant l’alcaldia dels Comuns, diversos serveis socials han estat internalitzats per l’Ajuntament, sense haver de passar per un procés judicial, com és el cas del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida per a dones en situacions de violència masclista (SARA). I, també, per mandat judicial, com és el cas del Servei d’Atenció Socioeducativa (SAS), adreçat a dones que exerceixen treball sexual. Altres, com el SAIER, d’atenció a persones migrades i refugiades, i el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), mantenen mobilitzacions per reclamar la municipalització dels serveis.
La plataforma Municipalitzem, formada per treballadores de serveis de l’Ajuntament de Barcelona externalitzats, estima que són 30.000 les persones que treballen en la gestió i prestació de serveis públics municipals. D’aquestes, aproximadament la meitat formen part de la plantilla municipal. L’altra, segons calcula aquesta plataforma, la conformen personal externalitzat a empreses privades, multinacionals i dins del tercer sector.
