Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Una Constitució més discutida que mai

Amb motiu del 40è aniversari de la ratificació de la Constitució espanyola, parlem amb sis veus dels Països Catalans i de l’Estat espanyol perquè ens donen la seva visió sobre la norma fonamental de l’Estat, en un moment de retrocés de les llibertats individuals i de qüestionament del model territorial proposat l’any 1978

 

Redacció Directa | @La_Directa

La Constitució espanyola celebra avui quaranta anys del referèndum que va servir per aprovar-la, amb un seguit d’actes commemoratius molt focalitzats en les altes institucions de l’Estat però un debat al carrer més viu que mai, on amplis sectors qüestionen la vigència i l’eficàcia del document refrendat fa quatre dècades com a marc de relacions per garantir una veritable convivència.

El fet que fos impulsada des d’un sistema predemocràtic i que bona part de l’entramat institucional d’aquell règim es perpetués en la nova legalitat constitucional (amb la monarquia i les cúpules judicial i militar com a exemples més paradigmàtics) és un dels principals arguments esgrimits des dels sectors que en reclamen una revisió urgent més o menys profunda fins aquells que en fan una esmena a la totalitat. Però no l’únic: també s’ha erigit com un clàssic argument el fet que es calcula que tan sols un 20% de la ciutadania de l’estat actual major d’edat i viva va votar a favor de l’anomenada Carta Magna el 1978; malgrat que altres documents constitucionals –amb el dels Estats Units d’Amèrica com a exemple habitual– tinguin segles d’existència i aquest fet no generi un gran qüestionament públic, explicaria segons els sectors revisionistes les circumstàncies conjunturals extremes amb què fou redactat el text espanyol. Com també el fet que la Constitució fos elaborada per un equip de set persones (només tres de les quals són vives avui), totes elles homes –els anomenats pares de la Constitució–, representants dels principals grups polítics sorgits de les eleccions a Corts del 1977, i no mitjançant un gran debat popular i de base que interpel·lés a tots els sectors i agents socials. Igualment, algunes convulsions viscudes en el marc l’Estat espanyol els darrers anys, com les protestes socials generades per la retallada de drets bàsics arran de la crisi de fa deu anys o la puixança de l’independentisme a Catalunya i el País Basc, també han assenyalat la Carta Magna (i l’òrgan encarregat de vetllar pel seu compliment, el Tribunal Constitucional) com un topall i un instrument ineficaç a l’hora d’establir el marc de pau social que proclama garantir.

Coincidint amb aquest quarantè aniversari, la Directa ha preguntat a persones representaves de diversos àmbits professionals i activistes i de diversos territoris sota jurisdicció de l’Estat espanyol i d’arreu dels Països Catalans, també de diverses generacions, que avaluïn la vigència de la Constitució de 1978 i la seva necessitat de reformar-la o refundar-la.

 

 

Isaac Rosa, escriptor i articulista
“Estem al pitjor moment per plantejar un canvi constitucional: podríem acabar tenint una nova constitució més restrictiva en llibertats i drets”

 

Vas votar la constitució? Per què?

No, tenia només quatre anys el desembre de 1978. L’hauria votat de tenir edat per a això? Segurament sí, com la majoria, perquè aquell referèndum va tenir molt de xantatge: tot o res, o accepteu aquesta Constitució o ens quedem en la legalitat franquista. Un xantatge que incloïa coacció, ja que el procés es va fer sota amenaça militar i amb violència feixista, amb morts en manifestacions i per accions de grups ultradretans. I si votaves, ho votaves tot, era un pack complet, amb monarquia, sistema territorial i forrellats que impedirien la seva reforma.

 

Què creus que caldria fer per posar la Constitució al dia: tornar-la a sotmetre-la a votació tal com està? Reformar alguns articles? Fer-ne una de totalment nova? O alguna altra possibilitat…

“El problema no ha estat solament, o no tant, la Constitució, sinó els seus desenvolupaments, les normes derivades d’ella, i les interpretacions que han fet els governs i el Tribunal Constitucional”

Sobre el paper, i amb algunes excepcions importants, el text constitucional és més que acceptable. No és un problema de redacció sinó sobretot d’interpretació. Conté límits, sí, però al llarg dels anys hem vist que la correlació de forces polítiques i socials pot forçar qualsevol límit constitucional, encara que en general s’ha fet en un sentit restrictiu i regressiu. Però insisteixo, el problema no està tant en la lletra (encara que tingui coses millorables). Recordem aquella frase de Romanones, en la Restauració: “Facin vostès les lleis i deixin-me a mi els reglaments”. El problema no ha estat solament, o no tant, la Constitució, sinó els seus desenvolupaments, les normes derivades d’ella, i les interpretacions que han fet els governs i el Tribunal Constitucional. Aquesta mateixa constitució, amb altres intèrprets, podria haver permès un major desenvolupament social i polític. Quant a la possibilitat de reforma o nova redacció, em temo que estem en el pitjor moment per plantejar un canvi constitucional. Podríem acabar tenint una nova constitució més restrictiva en llibertats i drets, a més d’un replegament en el model territorial.

 

Creus que la Constitució s’ha convertit en una eina de restricció de drets i llibertats bàsiques?

Al llarg de dècades la constitució ha servit de paraigua per a reformes antisocials i reculades democràtiques, que executaven els governs, aprovaven les Corts i avalava l’alt tribunal. Tot molt constitucional. Avui no està servint per resoldre les successives crisis acumulades i enquistades (social, econòmica, institucional, territorial…), sinó al contrari: s’ha convertit en un búnquer per als immobilistes, des d’una interpretació cada vegada més restrictiva i excloent.

 

Violeta Tena, periodista
“Alguns s’escuden en la Constitució per emparar les actituds i les reaccions més ràncies possibles”

 

Vas votar la constitució? Per què?

No, vaig nàixer el 1982, així que no vaig tindre oportunitat de votar-la.

 

Què creus que caldria fer per posar la Constitució al dia: tornar-la a sotmetre-la a votació tal com està? Reformar alguns articles? Fer-ne una de totalment nova? O alguna altra possibilitat…

En el cas espanyol hi ha hagut una tendència a sacralitzar la Constitució que es va aprovar a l’inici de la democràcia. Aquella Constitució era filla del seu temps, amb tot el que això suposa, amb les seues virtuts i els seus defectes. Han passat 40 anys i les forces polítiques majoritàries s’han tancat tradicionalment a revisar el text, una actitud que ha acabat per fossilitzar-la. Altres països, com ara Alemanya, han fet diverses modificacions i reformes en la seua Constitució, i no per això el país s’ha dissolt ni res semblant. Ací, a Espanya, hi ha una por innata a qüestionar la Constitució, ni que siga per adaptar-la als nous temps. És evident que no podem estar reformant el text cada cinc anys, però em sembla que 40 anys és temps suficient perquè ens plantegem seriosament la possibilitat de revisar-la per adaptar-la a les necessitats actuals. A més, no s’ha de perdre de vista que una majoria de la població que ara som adults no vam tenir oportunitat de votar-la. Com a part de la ciutadania, m’agradaria tindre l’opció de dir la meua a aquest respecte.

 

Creus que la Constitució s’ha convertit en una eina de restricció de drets i llibertats bàsiques?

“Han passat 40 anys i les forces polítiques majoritàries s’han tancat tradicionalment a revisar el text, una actitud que ha acabat per fossilitzar-la”

No, no crec que la Constitució s’haja convertit en una eina de restricció de les llibertats bàsiques. En tot cas, si hi ha restriccions de les llibertats i els drets bàsics de la ciutadania és degut a la interpretació que alguns fan del text constitucional i l’aprovació d’algunes lleis (penso en la llei de seguretat ciutadana) dirigides a això mateix. El text (que és molt millorable) no és roí per se, sinó per l’ús que n’hem fet. És com dir “les xarxes socials són nocives?”. No, no ho són per se, sinó per l’ús que fem d’elles. El problema, en aquest país, és que alguns s’escuden en la Constitució per emparar les actituds i les reaccions més ràncies possibles. Per això parlava abans del perill que suposa consagrar la Constitució com un element totèmic sense possibilitat de qüestionament ni revisió.

 

 

August Gil Matamala, advocat
“L’única Constitució que m’interessa és la d’una República catalana que respongui als interessos nacionals i populars del país”

 

Vas votar la Constitució? Per què?

En el referèndum del 78 vaig votar “no”, tal com ho va fer només un 4,62% dels qui van anar a votar a Catalunya.  Vaig participar molt activament en la creació del Comitè Català contra la Constitució espanyola, plataforma molt minoritària que agrupava independentistes radicals i diversos col·lectius d’extrema esquerra. Aquest Comitè va fer una campanya intensa d’agitació i propaganda contra la Constitució, i, en condicions de semiclandestinitat, va ser l’única veu que es va fer sentir en aquell moment per defensar el boicot o el vot en contra en el referèndum. Centràvem la nostra oposició en denunciar la imposició d’una monarquia heretada del franquisme,  i en la negació del dret d’autodeterminació de les nacions de l’Estat, així com de qualsevol alternativa a l’economia capitalista de mercat. Ens vam quedar sols.

 

Què creus que caldria fer per posar la Constitució al dia: tornar-la a sotmetre-la a votació tal com està? reformar alguns articles? Fer-ne una de totalment nova? O alguna altra possibilitat…

A hores d’ara, l’única Constitució que m’interessa és la d’una República catalana que respongui als interessos nacionals i populars del país.

 

Creus que la Constitució s’ha convertit en una eina de restricció de drets i llibertats bàsiques?

“Els drets i llibertats reconeguts en el text constitucional s’han vist sovint i des del primer moment negats en la pràctica”

Pel que fa al reconeixement dels drets civils i de les llibertats polítiques bàsiques, la Constitució del 78 és en bona part, i sobre el paper, irreprotxable. Molts dels articles que es refereixen a aquests drets i llibertats estan copiats literalment del Conveni Europeu dels Drets Humans de 1950. No obstant això, les limitacions que suposen els condicionants no democràtics de la mateixa Constitució, referents a la forma  monàrquica de l’estat, a la proclamació de la indissoluble unitat de la pàtria espanyola, i al blindatge del sistema social capitalista, juntament amb la persistència d’una ideologia autoritària i repressiva en els poders de l’Estat,  ha significat que els drets i llibertats reconeguts en el text constitucional s’han vist sovint i des del primer moment negats en la pràctica.  En els darrers anys, aquesta contradicció s’ha accentuat, degut sobretot al desplaçament reaccionari dels poders polítics i de la mateixa societat espanyola, i a la voluntat de sobirania expressada per la majoria del poble català, que ha convertit la Constitució del 78 en una entitat quasi sagrada,  l’article dos de la qual és esgrimit com l’última raó de ser d’Espanya, a la qual s’han de supeditar, fins a l’abolició si cal, els més fonamentals  drets i llibertats.

 

 

Pastori Filigrana, advocada i membre del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT)
“Una Constitució que possibilita el lliure mercat és restrictiva amb els drets i llibertats de moltes”

 

Vas votar la Constitució? Per què?

No, perquè vaig néixer el 26 de maig de 1981.

 

Què creus que caldria fer per posar la Constitució al dia: Tornar-la a sotmetre-la a votació tal com està? Reformar alguns articles? Fer-ne una de totalment nova? O alguna altra possibilitat…

La Constitució és la norma marc de la qual es dota el poble per organitzar la societat. Per tant, ha d’emanar del poble, el que es coneix com a poder constituent. L’actual Constitució no va ser fruït d’un procés constituent, va ser un acord entre partits polítics i els poders fàctics del règim anterior i només a posteriori va ser votada pel poble que no va participar en la seva redacció. Per ser una democràcia plena no podem conformar-nos amb una reforma constitucional ni un referèndum, és necessari que existeixi un procés constituent: la sobirania individual convertida en popular, organitzada en assemblees constituents des dels municipis fins al centre. Un debat ampli on estiguin representades la pluralitat de veus que conformen una societat. Sense aquest procediment no pot entendre’s que existeixi una democràcia formal i plena.

 

Creus que la Constitució s’ha convertit en una eina de restricció de drets i llibertats bàsiques?

“Per ser una democràcia plena no podem conformar-nos amb una reforma constitucional ni un referèndum, és necessari que existeixi un procés constituent”

Pel que fa a contingut, la Constitució respon als interessos d’aquells que la promulguen, en aquest cas les elits polítiques que la van fer. En la meva opinió, existeix una gran contradicció en la Constitució, que al mateix temps és la contradicció amb la qual ha xocat la socialdemocràcia. Per una banda, està impregnada d’un reconeixement als drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania, però per l’altra, no posa cap límit a un model econòmic basat en la propietat privada i l’acumulació de riqueses com és el neoliberalisme. Això en si mateix és contradictori, ja que un model econòmic neoliberal, per la seva pròpia dinàmica, nega els béns materials sobre els quals es basa l’exercici d’aquests Drets Fonamentals a una gran part de la població. Drets fonamentals i lliure mercat són irreconciliables, per tant, una Constitució que possibilita aquest model econòmic és restrictiva amb els drets i llibertats de moltes.

 

Lila Thomàs, lingüista i activista feminista
“La constitució en aquests moments és una eina que ha quedat fora de lloc”

 

Vas votar la Constitució? Per què?

Sí. Vaig votar-hi a favor. En aquell context, trobàvem que la Constitució era una porta oberta per consolidar una democràcia incipient, ja que veníem d’un temps de dictadura. Moltes vam pensar que, encara que tenia mancances, calia donar-li suport.

 

Què creus que caldria fer per posar la Constitució al dia: tornar-la a sotmetre-la a votació tal com està? reformar alguns articles? fer-ne una de totalment nova? o alguna altra possibilitat…

Jo intentaria arribar a una reforma que aconseguís capgirar alguns aspectes fonamentals. El primer que caldria fer és fer un referèndum per decidir la forma de l’Estat: monarquia o república. Si guanyés l’opció republicana, caldria modificar-la per definir com es determina el cap de l’Estat. A més, s’hauria de fer l’esforç per intentar saber si els països que conformen l’Estat volen una relació federal o confederal entre ells i sobretot deixar la porta oberta a establir relacions bilaterals entre aquests, en funció de si s’optés pel federalisme o el confederalisme.

 

Creus que la Constitució s’ha convertit en una eina de restricció de drets i llibertats bàsiques?

“El primer que caldria fer és fer un referèndum per decidir si la forma de l’Estat: monarquia o república”

Crec que s’ha quedat tan anquilosada i encotillada que, més que una eina de restricció de drets, és una excusa per no posar en marxa la protecció de drets tan fonamentals com el dret a l’habitatge o el dret a l’autodeterminació. La Constitució en aquests moments és una eina que ha quedat fora de lloc, que respon a un context de l’any 1978 i en aquests 40 anys el context ha canviat molt, sobretot el poble que la va votar aquell moment.

 

Jone Goirizelaia, advocada i diputada d’EH Bildu al Parlament basc
“S’utilitza la Constitució per evitar que la democràcia sigui una realitat”

 

Vas votar la Constitució? Per què?

Vaig votar en contra de la Constitució, com la immensa majoria de les ciutadanes i ciutadans del País Basc, perquè no respectava els nostres drets i no donava sortida a les aspiracions nacionals del nostre poble i perquè provenia del marc que provenia, perquè no suposava una ruptura democràtica real i perquè fortificava una forma d’estat que, en aquell moment, tant en el vessant social com en el polític, no compartiem.


Què creus que caldria fer per posar la Constitució al dia: tornar-la a sotmetre-la a votació tal com està? reformar alguns articles? fer-ne una de totalment nova? o alguna altra possibilitat…

“Jo l’únic que tinc interès en canviar és tot allò que a les diverses nacions de l’estat ens possibiliti fer el trànsit cap a la independència i cap a la nostra pròpia Constitució”

A veure, jo no voldria fer la Constitució espanyola. El que voldria fer és la Constitució del País Basc. Llavors, si per tal que jo pugui fer la Constitució basca, l’he de fer de forma pactada amb l’Estat (cosa que em sembla complicada) he de modificar la Constitució per tal que em permeti poder decidir, doncs això és el que penso que s’hauria de modificar de l’espanyola. Sinó, doncs crec que les formes de funcionament que es donin els espanyols els competeixen a ells i jo l’únic que tinc interès en canviar és tot allò que a les diverses nacions de l’estat ens possibiliti fer el trànsit cap a la independència i cap a la nostra pròpia Constitució.


Creus que la Constitució s’ha convertit en una eina de restricció de drets i llibertats bàsiques?

Ho crec i per la meva feina d’advocada ho confirmo. S’utilitza la idea de l’estat de dret, la llei i la Constitució, i els anomenats principis constitucionals per evitar que les ciutadanes i ciutadans decideixin, per evitar que la democràcia sigui una realitat, per empresonar, per canviar les lleis i modificar allò que s’acorda en els diversos parlaments, per restringir drets socials, des del meu punt de vista d’una forma molt clara.