Una placa discreta a l’interior del vestíbul d’un edifici del carrer de Balmes de Barcelona revela la presència del despatx de Josep Maria Fuster-Fabra, un advocat vinculat a Societat Civil Catalana que va iniciar la seva trajectòria professional a les files del falangisme de Fuerza Nueva. Una desena de persones hi entren la tarda del 19 d’octubre, amb cartells i pancartes a les mans. “La Generalitat ataca, el feixisme remata” o “Els 7 del 30-G” són els lemes que encapçalaven la cartelleria, on també hi figura la foto de l’advocat ultra. La pancarta, amb el lema “Amnistia Total” estava rubricada per la Plataforma Antirepressiva de Barcelona.
Els fets es remunten al 30 de gener de 2018, quan centenars de manifestants van accedir a un Parc de la Ciutadella fortificat després de la suspensió del ple d’investidura de Carles Puigdemont
“La Generalitat de Catalunya, a contra cor, es va haver de retirar de l’acusació per la pressió mediàtica i política, i ens ha deixat a les portes d’aquest judici a les mans d’uns advocats de reconeguda trajectòria ultra i espanyolista, que són els que representaran els mossos d’esquadra”, va denunciar el portaveu d’Alerta Solidària durant la compareixença davant de la premsa. Fa referència al judici que tindrà lloc els propers dies 22, 23, 29 i 30 de novembre a l’Audiència de Barcelona en contra de set independentistes, acusats dels presumptes delictes de desordres públics, atemptat a l’autoritat i lesions. Els fets es remunten al 30 de gener de 2018, quan centenars de manifestants van accedir a un Parc de la Ciutadella fortificat per la policia poc després que el president del Parlament de Catalunya anunciés la suspensió del ple d’investidura de Carles Puigdemont.
En un primer moment els serveis jurídics de la Generalitat de Catalunya van impulsar l’acusació, amb peticions de dos anys de presó, una pena sol·licitada que la Fiscalia incrementava fins a la forquilla d’entre dos i quatre anys. Dos anys més tard, després que la CUP i nombroses entitats socials i de drets humans ho reclamessin, la Generalitat es va retirar de la causa. Sorprenentment, però, despatxos d’advocats particulars, designats i contractats pels antiavalots que van intervenir aquell dia, van prendre el relleu de l’acusació pública. El lletrat Josep Maria Fuster-Fabra representa a set d’aquests policies i l’advocat Xavier Todó Banyuls en representa altres dos, que hi figuren com afiliats al sindicat de la Federació de Professionals de la Seguretat Pública de Catalunya (FEPOL).
“Els atestats d’aquells fets eren falsos, manipulats o exagerats i la Generalitat els va fer cas. Ara aquells mossos d’esquadra han anat a buscar els seus aliats de l’extremisme que tenen entre les seves amistats a colpistes, a feixistes i a terroristes dels GAL”, va reblar Majoral. Cal recordar, en aquest sentit, que Fuster-Fabra va portar la defensa d’Enrique Rodríguez-Galindo, el general de la Guàrdia Civil condemnat per l’assassinat de Lasa i Zabala, o dels nou mossos d’esquadra que van matar el veí del Raval Juan Andrés Benítez. Durant les jornades de vista oral a l’Audiència de Barcelona, Alerta Solidària i altres entitats convocaran concentracions davant del Palau de Justícia del passeig de Lluís Companys.
