El 10 d’octubre, quatre empreses especialitzades en videovigilància van participar en una visita conjunta a l’edifici del Palau de la Generalitat. El motiu de la trobada, segons queda relatat en els documents del Departament de la Presidència que aquest mitjà ha pogut consultar, tenia per objectiu que les companyies assessoressin l’organisme públic sobre com millorar “el sistema de videovigilància del Palau de la Generalitat i els edificis annexos” que s’ubiquen a la plaça de Sant Jaume. Entre les quatre companyies participants hi havia Avigilon, una filial de la firma estatunidenca Motorola Solutions, que ha estat denunciada per l’Organització de Nacions Unides (ONU) per la seva implicació a l’ocupació de l’estat d’Israel dels territoris de Cisjordània.
Aquesta empresa forma part d’una llista de 97 companyies, en la qual trobem altres multinacionals com Airbnb, eDreams o Booking. Així, l’ONU determina que Motorola Solutions i Avigilon presten “serveis i utilitats de suport al manteniment i existència d’assentaments” i duen a terme “operacions bancàries i financeres que ajuden a desenvolupar, ampliar o mantenir els assentaments”.
Segons expliquen des de l’organització no governamental Who Profits, “el desembre de 2021, es va documentar la presència d’una càmera dissenyada per Avigilon a la Tomba dels Patriarques a Hebron, utilitzada per l’exèrcit israelià”. A més, el Consell Regional de la Vall del Jordà que té vint assentaments israelians a la Cisjordània ocupada “fa servir el sistema de comandament i control de Motorola, el gestor de càmeres Avigilon, el programari de comunicació Motobridge i càmeres LPR”.
En aquest sentit, la vinculació de Motorola amb l’estat d’Israel i la seva presència als territoris ocupats és encara més estesa i va des de l’aprovisionament de tecnologia per a l’exèrcit, fins a la venda d’un sistema de comunicació per a la policia israeliana, anomenat Nitzan.
Per altra banda, Avigilon ha estat assenyalada per l’organització American Friends Service Committee per proporcionar “sistemes de vigilància a les presons dels Estats Units, incloses les presons per a persones migrades”. Així, ofereix sistemes de vigilància a centres de detenció de persones migrades a Nova York i en tres presons de Kansas i Missouri.
Una visita guiada al Palau de la Generalitat
El 30 de setembre, el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya va fer un anunci per mitjà del portal de contractació pública en què oferia, a totes aquelles empreses de seguretat que volguessin, visitar el Palau de la Generalitat de Catalunya, la Casa dels Canonges, l’edifici Sant Honorat i les “zones perifèriques a aquests edificis”. Segons recullen els documents, la visita tenia per objectiu que els agents privats especialitzats en seguretat analitzessin l’estat del sistema de videovigilància dels edificis i proposessin millores que, en un futur, hauran de garantir “un sistema de videovigilància completa i capdavantera”.
Després de visitar el Palau de la Generalitat, Avigilon va presentar una proposta de seguretat que inclou càmeres estàndards i tèrmiques “amb analítica de vídeo integrada”
Més tard, Avigilon, MKV, AB Seguridad i Trabalisa van participar en la visita del 14 d’octubre. “Es va fer un recorregut pel Palau de la Generalitat on se’n van poder veure les verticals i la sala tècnica sota les escales de l’entrada a Palau per la porta de Sant Sever, l’entrada principal per plaça de Sant Jaume, el cos de guàrdia, el CPD, el Pati Gòtic, el Pati dels Tarongers, el claustre i la planta sobre el claustre on haurien d’anar els cables de les càmeres que cobreixen el mencionat claustre a través del sostre teginat d’aquest”, expliquen des del Departament de Presidència.
D’aquella sessió, n’ha sorgit una documentació feta pública el 30 de desembre, en la qual s’indica quines solucions de vigilància van aportar les empreses de seguretat. En el cas que ens ocupa, Avigilon va presentar una proposta que inclou càmeres estàndards i tèrmiques “amb analítica de vídeo integrada”.
Més enllà d’això, en una altra part del document de les propostes fetes per les companyies de seguretat —en què no es distingeix quina empresa proposa què— s’hi estableix que el Departament de la Presidència contempla la possibilitat de posar en marxa un sistema que faci “analítica de vídeo avançada (deep learning)” i que tingui funcions d’intel·ligència artificial. Aquest sistema permetrà fer “reconeixement facial, anàlisi de comportament o reconeixement de matrícules”. A la fi, aquestes solucions haurien de fer possible, entre altres, determinar si una persona és “home, dona, nen” i els seus “rang d’edat”, classificar quina roba porta o detectar si algú té un “comportament sospitós”.
Un cop feta la visita i entregats els informes de les empreses de seguretat, es publicarà un projecte valorat en 856.354 euros, per modificar el sistema de vigilància del Palau de la Generalitat
L’element més controvertit, doncs, és el que fa referència a la possibilitat d’establir un sistema de reconeixement facial. La documentació assegura que el sistema haurà de permetre l’ocultació de cares, “tant en pantalla de visualització com en exportacions o només en la visualització deixant tota la informació al registre controlat”. Aquesta informació és contradictòria, ja que no es pot fer reconeixement facial si s’oculten les cares, llevat que aquesta analítica es faci després als servidors on es guarden les dades, un extrem que a la documentació no s’esmenta.
Finalment, la documentació estableix que, un cop feta la visita i entregats els informes de les empreses de seguretat, es publicarà en el futur un projecte, valorat en 856.354 euros, per modificar el sistema de vigilància del Palau de la Generalitat.
Una empresa coneguda a Barcelona
No és la primera vegada que Avigilon surt a la palestra pública catalana. El 2020, la Directa destapava que l’Ajuntament de Barcelona tenia previst instal·lar tretze càmeres al centre de la ciutat amb intel·ligència artificial integrades en un sistema d’emmagatzematge i anàlisi d’imatges “del tipus Avigilon”.
El contracte, però, es va haver d’aturar per defectes de forma en el seu redactat legal, ja que la licitació recomanava una marca i un model de càmeres concretes i impedia així la concurrència competitiva d’altres companyies. Així mateix, l’Ajuntament assegurava que no faria servir la capacitat de reconeixement facial del sistema.
Sigui com sigui, el projecte que generava dubtes en l’àmbit de la privacitat, en l’actualitat està operatiu. L’empresa Elecnor és qui ha instal·lat les càmeres amb analítica que permet classificar persones per “gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles, bosses” i fer “detecció de la zona de la cara”. És la mateixa empresa que està darrere de les disset càmeres que l’Ajuntament ha posat en marxa al passeig de Gràcia, així com als barris del Gòtic i del Raval, amb les mateixes prestacions.
