Cinc agents de la Guàrdia Urbana d'aquest municipi del Baix Llobregat estan sent investigats judicialment arran de la denúncia d'una de les víctimes de la mà del centre Irídia, que els acusa d'un delicte contra la integritat moral, un de lesions i un altre d'obstrucció a la justícia, amb agreujant de racisme
“Moro de merda. Tu no ets de per allí? Ves-te’n a prendre pel cul que et rebentaré el cap”. Aquesta va ser la primera resposta que va obtenir l’Imad de l’agent de la Guàrdia Urbana de Cornellà amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 4826 el passat 24 d’octubre. Segons consta a la denúncia que aquest noi de vint anys i originari del Marroc va presentar al jutjat de guàrdia de la mà d’Irídia, la reacció policial es va tornar virulenta en el moment que va demanar el motiu de la identificació als quatre agents que els havien aturat a ell i al seu company algerià.
Eren dos quarts de tres de la matinada i tots dos recorrien el trajecte entre dues discoteques ubicades a la zona de Cornellà fronterera amb l’Hospitalet de Llobregat. En aquell moment, va aparèixer una furgoneta de l’anomenada Unitat de Seguretat Ciutadana i així va començar el seu malson. “Em van començar a colpejar, un d’ells a la boca amb un cop de puny, provocant-me la caiguda d’una peça dental entre altres lesions”, assegura l’agredit al seu relat. Aquesta descripció dels fets, queda corroborada per un vídeo que ell mateix va poder enregistrar amb el seu telèfon mòbil, per l’informe mèdic que li van fer a l’hospital de Bellvitge –on va ser traslladat en ambulància– i les fotografies de les ferides.
Quan l’agressió va cessar, dos agents haurien manipulat el telèfon per esborrar el vídeo, però el jove va poder recuperar-lo de la paperera de reciclatge i entregar-lo al jutjat
El policia que inicia l’agressió verbal i física és el 4826, que ha pogut ser identificat pel seu propi cos a petició de l’acusació i per ordre del Jutjat d’instrucció 4 de Cornellà de Llobregat, que és qui està incoant les diligències prèvies de la investigació. Aquella nit, l’agent no portava la identificació visible, tot i que en la seva declaració al jutjat com a investigat va reconèixer ser qui apareix a la gravació. L’acompanyaven els policies 2093 i 3050, que segons els testimonis dels dos nois també van participar activament de les agressions.
Com es mostra a les imatges, l’Imad comença a demanar als policies insistentment “per què em pegues, per què em pegues?” i, tot seguit, un l’agent 3050 interpel·la dues vegades als seus companys “treu-li el mòbil, treu-li el mòbil”, en adonar-se que el noi està enregistrant l’escena. Segons després, amb l’Imad ja a terra, un policia li ordena “deixa anar el mòbil” i el vídeo s’acaba. A la denúncia es detalla que posteriorment, va ser l’agent sense identificar (4826) qui va guardar-se a la butxaca el dispositiu del jove “mentre entre tots tres agents em continuaven colpejant”. Quan l’agressió va cessar, aquests dos agents haurien manipulat l’aparell per esborrar el vídeo, però el jove va poder recuperar-lo de la paperera de reciclatge i entregar-lo al jutjat.
Els fets van ocórrer en presència de tres agents més que també estan sent investigats a la causa, en concret els identificats amb el TIP 4828 i el caporal 3160. En total, cinc policies, malgrat que els nois mantenen que a la furgoneta hi anaven quatre i que posteriorment es van afegir dos més –un home i una dona– que es trobaven patrullant per la zona d’oci nocturn. El responsable de comunicació de la mateixa Guàrdia Urbana de Cornellà s’ha negat a explicar a la Directa si l’ajuntament i el cos han pres algun tipus de mesura cautelar amb els policies imputats, que podrien continuar patrullant avui dia amb total normalitat. Els dos agents que es van afegir a l’episodi i el quart ocupant de la furgoneta “van retenir el meu amic i testimoni dels fets per evitar que enregistrés l’agressió amb el seu telèfon”, segons van confirmar els dos joves durant la seva declaració davant la jutgessa d’instrucció. Aquest segon jove, resident a Catalunya en qualitat d’asilat, no ha presentat denúncia per “por a represàlies”, però sí que consta com a principal testimoni dels fets.
L’advocada d’Irídia, Mireia Salazar Gabarró, assegura que “el cas té diferents vessants que evidencien voluntat de discriminar als afectats”
Després de l’episodi, tots dos es van desplaçar a peu fins al terme municipal de l’Hopitalet de Llobregat, on els agents agressors no tenen competències, per trucar als Mossos d’Esquadra i als serveis mèdics. Tots dos van ser traslladats a l’Hospital de Bellvitge i una hora més tard i un cop van sortir, l’Imad es va dirigir a la comissaria dels Mossos de plaça Espanya de Barcelona a formalitzar la denúncia. “L’agent que estava a atenció ciutadana em va impedir posar la denúncia dient-me que aquell no era el lloc i havia d’anar a fer la denúncia a la comissaria del mateix cos policial al que volia denunciar, cosa que, per raons òbvies, no vaig fer”, assegura el jove. Les lesions que va patir no van ser només físiques, si no ha reportat danys psicològics arran dels fets com atacs d’ansietat, dificultats per dormir, inseguretat, temor a sortir de casa i “una profunda sensació de desprotecció a causa d’haver estat humiliat i vexat per raó del meu perfilament racial”.
Segons explica la seva advocada d’Irídia, Mireia Salazar Gabarró, “volem remarcar que el cas té diferents vessants que evidencien voluntat de discriminar als afectats”. La lletrada considera que l’actuació policial és el que es coneix com una identificació per perfil racial que deriva en “comentaris explícits i agressions com a càstig pel qüestionament de l’actuació policial”. Salazar també remarca que la defensa dels policies, que igual que els dos joves ja han declarat en fase d’instrucció, “té un biaix que qüestiona el relat de l’Imad posant sobre la taula elements de la seva situació personal i jurídica per desacreditar-lo, ja que compta amb altres procediments judicials actius com a denunciat”. En tot cas, com la mateixa jutgessa ha deixat clar fins al moment, a efectes d’aquest cas els seus antecedents no poden aparèixer perquè afecten el seu dret a la intimitat, així com “s’ha de respectar la seva petició de tutela i reconeixement dels seus drets en aquest procediment, les altres qüestions no corresponent”, rebla Salazar.
Un cas que no és aïllat
El centre Irídia per a la defensa dels drets humans s’encarrega de l’acció jurídica en aquest cas i en molts altres que ha plasmat en el seu Informe sobre violència institucional corresponent al 2022. En el dossier s’analitzem les principals vulneracions de drets ateses pel seu Servei d’Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (SAIDAVI), que ofereix assistència psicojurídica gratuïta a les persones afectades.
En una roda de premsa celebrada dimarts 13 a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes, l’entitat ha especificat que l’any passat va litigar 62 casos pels quals hi ha un total de 131 investigats: 122 agents de policia (31 de Mossos d’Esquadra, 72 de Policia Nacional, 19 de Policia Local), set de seguretat privada i dos funcionaris de presons, però el més destacable és que en un 33% dels casos observen un component de racisme.
En total, des de la creació del SAIDAVI l’any 2016, un 45,8% dels casos que han representat als tribunals es corresponen a actuacions dirigides cap a persones no nascudes a l’Estat espanyol
L’informe se centra en les intervencions policials que presenten un biaix racista. En total, des de la creació del SAIDAVI l’any 2016, un 45,8% dels casos que han representat als tribunals es corresponen a actuacions dirigides cap a persones no nascudes a l’Estat espanyol, un percentatge que s’eleva fins al 58,3% en el cas de les actuacions que es van produir a l’espai públic. Segons Irídia, “dos dels elements que s’identifiquen com a desencadenants de la situació de violència són, per una banda, el no reconeixement o el qüestionament de la veracitat de la informació que dona la persona i, de l’altra, l’associació d’una persona amb un fet delictiu d’acord amb seu perfil ètnic-racial”.
L’entitat de drets humans destaca que en casos com el de l’Imad, que ha pres la paraula durant la roda de premsa, “la violència institucional provoca forts impactes psicològics”. I afegeixen que “les afectacions requereixen una atenció prolongada en el temps i poden agreujar-se amb el procés judicial; en què l’administració perpètua la impunitat dels fets o no valida el relat de la persona afectada, provocant així una revictimització de la mateixa”.
Durant la presentació pública han posat èmfasi en el fet que només en 11 casos dels 57 que continuen oberts s’ha dut a terme algun tipus d’inquisició a través dels mecanismes interns de d’investigació de la policia, i només en tres aquestes investigacions s’han identificat d’ofici. En cap dels casos, però, aquestes investigacions han suposat la identificació d’autors concrets del fet denunciat que no estiguessin ja prèviament identificats. Per això recomanen a les administracions la creació d’un mecanisme independent de control dels cossos policials i demanen la millora dels mecanismes de control interns de tots els cossos policials. També demanen la necessitat d’implementació de formularis de parada, “per tal d’evitar les identificacions policials per perfil ètnic-racial, que sovint són també l’origen d’actuacions policials racistes, injustificades i/o desproporcionades”.
