La contenció mecànica que va patir Mohamed Choulli el Hosni el 2020 va derivar en una denúncia contra tres funcionaris per lesions, amenaces i coaccions, que es va arxivar després de la seva mort, en un incendi provocat un any després
Mohamed Choulli el Hosni es va intentar penjar amb un llençol a la seva cel·la 36 del Departament Especial de Règim Tancat (DERT) de la presó de Mas d’Enric (el Catllar), el 31 de maig de 2020. Sense retirar-li la bossa de plàstic que duia lligada al coll, un grup de funcionaris el van arrossegar pel passadís fins a una cel·la de contenció. El pres va estar lligat amb corretges boca avall pels turmells, els canells i l’abdomen durant més de catorze hores.
La Directa ha accedit a l’enregistrament complet d’aquesta subjecció mecànica, que va derivar en una denúncia penal contra tres funcionaris pels presumptes delictes de lesions, amenaces i coaccions, interposada per Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans. El procediment va acabar arxivat després de la mort de Choulli en un incendi provocat a la presó Puig de les Basses, el 27 de juny de 2021. L’actuació també va motivar una investigació interna que va concloure amb un expedient sancionador cap a un dels funcionaris. Per raons de confidencialitat, però, el Departament de Justícia, que encapçala Ramon Espadaler, no ha facilitat cap detall sobre el seu contingut.
L’actuació també va motivar una investigació interna que va concloure amb un expedient sancionador cap a un dels funcionaris
Segons consta a la denúncia penal, Choulli va patir agressions abans d’arribar a la sala de contenció: un funcionari “el va agafar pel cap i el colpejava contra la finestra fins que va trencar el vidre”, una funcionària “el colpejava a les costelles amb el seu propi raspall d’escombrar” i un altre funcionari “li donava cops a la cara i als ulls amb el puny tancat”. Des d’Irídia es va fer constar que, durant una visita del 5 de juny de 2020, una lletrada va poder veure que Choulli tenia una contusió a l’ull esquerre, marques i vermellors a la part de l’abdomen i al pit, inflamació a les cames, dolor al canell que duia embenat i lesions al cap.
La causa penal també va incloure presumptes coaccions i amenaces perquè després de la contenció, Choulli va relatar que l’havien pressionat perquè no ho denunciés i que l’havien amenaçat de ser traslladat de centre al llarg de la setmana –extrem que es va fer realitat. Vilaweb va publicar un missatge de veu que Choulli va enviar a la Yasmina, alertant de la situació. Des de 2016, Choulli estava en contacte i rebia les visites del Sistema de Registre i Comunicació de la Violència Institucional (SIRECOVI) i d’Irídia, i havia presentat queixes davant del síndic de greuges.
Va ser un dels testimonis del Grup de Treball sobre Règim Tancat que es va crear al Parlament de Catalunya el 2017. Durant una hora, va explicar l’experiència d’estar entre 18 i 22 hores al dia en aïllament
Des que havia entrat a la presó, el 2011, amb tan sols 21 anys per robatoris amb violència o intimidació, Choulli havia passat llargs períodes de temps en aïllament. Per això va ser un dels testimonis del Grup de Treball sobre Règim Tancat que es va crear al Parlament de Catalunya el 2017. Durant una hora, va explicar als grups parlamentaris l’experiència d’estar entre 18 i 22 hores al dia en aïllament i va criticar especialment les condicions a Brians 1. El pres va associar el fet de viure en règim tancat amb l’ansietat, l’estrès, la depressió i la tristesa: “Estar en un règim d’aïllament no ajuda, genera més ira i ràbia contra el sistema”. Arran del seu testimoni, va sol·licitar protecció perquè tenia por a les “represàlies” d’alguns funcionaris, però no se li va concedir.
“M’estàs ofegant”
Precisament, es trobava en aïllament quan van aplicar-li la mesura coercitiva de la contenció. El vídeo que publiquem avui –només de dos minuts i quinze segons– recull dos moments en què els funcionaris li pressionen la cara contra el matalàs, mentre Choulli crida reiteradament: “M’estàs ofegant”. També revela l’agressió d’un treballador quan el pres, que ja fa gairebé set hores que està completament immobilitzat, li escup. Choulli reacciona i crida: “Què fas pegant-me?”; seguidament, s’aprecia clarament com el funcionari li etziba una bufetada.
Mohamed Choulli passa tota la nit immobilitzat, fins a les 12 del migdia de l’endemà, però en cap moment se li ofereix menjar ni se’l deslliga perquè faci les seves necessitats fisiològiques. Quan ja han transcorregut gairebé cinc hores, un funcionari li retira la corretja només de la mà dreta perquè orini en posició horitzontal en un orinal. I encara més tard, per primera vegada, una infermera li dona aigua amb una ampolla sense deslligar-li cap extremitat, malgrat les seves queixes. Es veu obligat a beure el aigua en posició de bocaterrosa.
Mohamed Choulli passa tota la nit immobilitzat, fins a les 12 del migdia de l’endemà, però en cap moment se li ofereix menjar ni se’l deslliga perquè faci les seves necessitats fisiològiques
“Va estar catorze hores boca avall. Em va explicar que li havien pegat i que s’havia fet les seves necessitats a sobre”. Ho recorda la seva germana petita, Yasmina, amb qui Choulli es va comunicar l’endemà de la contenció. La posició amb què va aguantar les catorze hores ha estat denunciada reiteradament pel Consell d’Europa i finalment es va prohibir a Catalunya a través de la Circular 1/2022. El nou protocol, que va entrar en vigor l’1 d’abril de 2022, estipula que s’ha d’immobilitzar la persona “en posició decúbit supí, amb una inclinació de cap i tronc de 30 a 45 graus”, és a dir, ajaguda boca amunt.
A més, tant el Consell d’Europa com el mateix protocol català són clars: la immobilització amb corretges “és una mesura excepcional”, que es pot aplicar “sempre que es considerin esgotades o impossibles les vies de la interacció verbal i quan no hi hagi una altra manera menys lesiva” i “no ha de durar més de l’estrictament necessari”.
Des del principi, es queixa de la pressió a la cama dreta, insisteix que li afluixin les corretges, assegura que està tranquil i reclama que posin fi a la contenció
La gravació mostra que Choulli no està agitat. Des del principi, es queixa de la pressió a la cama dreta, insisteix que li afluixin les corretges, assegura que està tranquil i reclama que posin fi a la contenció. És només quan ja fa set hores que està lligat, i molest per les contínues interrupcions del son, quan Choulli escup a dos funcionaris.
La mesura coercitiva de la contenció ha estat criticada reiteradament per organismes i organitzacions internacionals. El mes de juliol, pel Consell d’Europa. Per mitjà d’un informe del Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura (CPT), l’organització insta les autoritats catalanes a abolir l’ús de corretges de contenció mecànica en comissaries i presons. Després de la seva visita l’any passat, la delegació conclou que la contenció té “un efecte potencialment traumàtic” sobre la població reclusa i pot equivaldre a “maltractament deliberat i tracte inhumà i degradant”. Precisament, el pròxim dilluns 1 de desembre, la Xarxa Dret i Presó ha organitzat una jornada d’anàlisi de l’informe del CPT al Parlament per a l’abolició de les contencions mecàniques. El 2024, se’n van aplicar 658 a Catalunya.
Denúncia de tràfic de mòbils
La seva germana Yasmina, amb qui Choulli tenia plena confiança, recorda que havia passat un període d’estabilitat a Mas d’Enric fins que les coses es van torçar. Estava implicat en diverses activitats, com un programa de ràdio setmanal i un grup de teatre, i fins i tot, va arribar a enregistrar un parell de cançons de rap. A més, mantenia una relació de parella amb una presa del mòdul de dones.
Segons li hauria explicat el seu germà, l’origen del conflicte va ser el fet que una funcionària que “entrava mòbils a la presó per als interns a canvi de diners”, va negar-li l’accés a un telèfon. De fet, Choulli, durant la contenció mecànica, ho denuncia verbalment en diverses ocasions. Es dona la circumstància, que el mes de juny d’enguany, els Mossos i la Guàrdia Civil, en el marc de la desarticulació de dues organitzacions criminals, van detenir un funcionari de Mas d’Enric que feia arribar telèfons i droga als interns. La policia assegura que per cada aparell de telefonia els hi cobrava entre 400 i 500 euros.
“El meu germà no buscava baralles amb els funcionaris, però reclamava els seus drets i denunciava les injustícies”, matisa Yasmina. Aquesta és la raó per la qual, segons ella, “el tenien creuat”
“El meu germà no buscava baralles amb els funcionaris, però reclamava els seus drets i denunciava les injustícies”, matisa Yasmina. Aquesta és la raó per la qual, segons ella, “el tenien creuat”. Deixa clar que ni el seu germà ni ella mai dirien que tots els funcionaris són iguals, de fet, té cartes de Choulli on li transmet agraïment cap a alguns professionals que ha trobat pel camí. Però considera que n’hi ha que cometen abusos d’autoritat: “Un funcionari que no sap controlar les seves emocions, com ha de gestionar adequadament les dels presos?”, es pregunta. “Els drets i la dignitat de les persones entre reixes també s’han de respectar i ningú pot fer justícia pel seu compte. El meu germà ja estava condemnat”.
Tant Yasmina com Mohamed Choulli es van criar al barri del Raval de Barcelona. Ella hi va néixer i ell va arribar-hi amb tan sols dos anys, quan els seus pares van sortir del Marroc per reunir-se amb la seva àvia. Yasmina explica que el seu germà “va agafar un mal camí”. Va començar amb petits furts quan era menor d’edat i va acabar cometent atracaments. El maig del 2020 el van detenir i com tenia diverses causes acumulades el van condemnar a catorze anys de presó. Així és com Yasmina, des de ben petita, va recórrer diversos centres de menors i penitenciaris, i en guarda alguns records amargs: “En diverses ocasions, quan arribàvem per fer el vis-a-vis familiar, ens deien que el Moha estava al DERT i que no podia rebre visites”.
Responsabilitats per la mort
Un any després de la contenció mecànica a Mas d’Enric, Mohamed Choulli el Hosni va morir a la cel·la número 24 del DERT de Puig de les Basses (Figueres), a causa de la inhalació de fum per un incendi provocat. Yasmina insisteix a explicar que també aquella acció tenia unes raons, però “se li va escapar de les mans”. “Feia més d’una setmana que li havíem ingressat 60 euros al seu peculi amb una transferència i no li havien arribat”, detalla. Ells i la família van reclamar els diners debades. Encara, passats dos mesos de la mort del seu germà, Yasmina va haver d’escriure a la direcció del centre per tornar a reclamar els diners.
Esgotada la via penal a fi d’investigar la mort sota custòdia de Choulli, ara la família està pendent de la resolució d’una reclamació patrimonial per “funcionament anòmal de l’Administració Pública”
Esgotada la via penal a fi d’investigar la mort sota custòdia de Choulli, ara la família està pendent de la resolució d’una reclamació patrimonial per “funcionament anòmal de l’Administració Pública”. L’advocat del despatx Salellas i Associats, Martí Abril, assenyala que una de les màscares respiratòries es va quedar sense oxigen, que la mànega d’aigua no va funcionar correctament o que hi ha evidències d’una mala aplicació del protocol antiincendis i de desconeixement per part dels funcionaris.
Gràcies al suport econòmic rebut de l’entorn familiar i comunitari, van poder donar un enterrament digne a Choulli i repatriar el cos al Marroc. “Al cap de dos mesos, va néixer el meu fill. La vida enmig de tanta tristesa”, recorda Yasmina. El seu germà ja havia complert onze dels catorze anys de condemna, tenia 31 anys, i estava a prop de poder gaudir del seu primer permís penitenciari.
